dimarts, de setembre 06, 2016

Microblog a cop de twit (recull 47)



Recull desordenat de twits dels darrers mesos:

Periodisme:

Per què en diuen periodisme crític quan volen dir #periodisme militant que vol dir periodisme demagog

Gent que desconfia de qualsevol notícia dels mitjans convencionals però s'empassa com si res els mites absurds del pensament alternatiu.

Jihadisme:

Moriscos, pirates, immigració i terrorisme. La història rima. Mirem de fer-ho millor perquè la paranoia comença a fer por.

Com que al món hi ha guerres i dictadures quan uns bojos maten dotzenes de persones a Europa ens hem de sentir culpables. (Manual Progre)

El que més por ens ha de fer és la por. La por i tot el que estarem disposats a entregar per evitar-la.

Xarxes socials i 2.0:

#lnstagram ens ha convertit en ornitòlegs. Buscant la fotografia perfecta de les vacances però renunciant a caçar-les

Quan es parla ampul.losament del demos i la polis convé recordar que #forocoches també és una àgora. Ajuda a tocar de peus a terra.

Twitter és com una plaça pùblica... de la Castella del segle XVII. Cada dia algù va a parar a la foguera, amb raó o sense. Molta pell fina.

Miscel·lània:

Explicar contes als nens genera preguntes incòmodes. Per què el llop no es menja la #caputxeta quan la troba sola al mig del bosc?

Mirar d'entendre el món i provar de tenir raó són, sovint, esforços que s'exclouen. La tendència natural ens condemna a provar de tenir raó.

Aquesta gent que té opinions fortes i segures sempre i sobre tot. Quina sort i quina desgràcia,, per ells i pels altres

Ciclistes de cap de setmana amb sobrepes evident que gasten milers d'€ en una bicicleta de fibra perquè pesa menys. Coses de l'opulència.

Primera llei universal de les carreteres comarcals: com menys voral més ciclistes.

De la cultura als culturistes. Ironies del llenguatge.
--


divendres, d’agost 26, 2016

Microbloc a cop de twit (recull 46)



Alguns twits dels últims mesos (via @marcarza):


Política:

El populisme és primari i sentimental però a sota hi ha un malestar real amb causes reals que no es resolen menyspreant els populistes.

Quan les elits tracten el populisme i el seus votants com una cosa primària i sentimental no fan altra cosa que alimentar-lo.

En quin moment el projecte europeu va deixar de ser el programa Erasmus i la fi de les fronteres per convertir-se en una institució freda?

En política dir "canvi" és una forma bonica de dir "res". Esferificació de discurs buit.

Ni la intel.ligència ni la generositat, les guerres partit endins gairebé sempre les guanya la mala llet.

Burquini:

Al debat sobre el #burquini el burquini és l'anècdota. L'excusa per encarar un problema incòmode. Com conviure amb medievals obscurantistes?

La diferència entre el #burquini i l'hàbit d'una monja és que el burquini (nou) trenca el Mite del Progrés i la monja (antiga) no.

Prohibir el #burquini seria estùpid i intolerant. Negar que és una peça de roba retrògrada, masclista i fanàtica és estúpid i tolerantista.

Sobiranisme:

Cambó era un feixista, Pla un venut i Pujol un corrupte però Cela i el Rei Joan Carles són herois espanyols. Res no és casualitat.

Negant la política i judicialitzant la reclamació sobiranista l'Estat espanyol legitima el nou constituent català. Paradoxes.

"Charnego" és un insult que avui només fa servir l'espanyolisme dirigit als sobiranistes de cognom castellà. Ironies que ho expliquen tot.

Colauisme:

Els colauistes no volen pactar el marc de sobirania amb el @PDemocrataCAT... però així abracen el marc de sobirania del PP. I ho saben.

Una part de l'esquerra va perdre la llarga batalla (1980-1999) contra el pujolisme. Ara voldrien tornar a lliurar-la contra el sobiranisme.

Ada Colau ha decidit enfrontar-se al nacionalisme carrincló com ho va fer Maragall ara fa 30 anys. Però aquell nacionalisme ja no existeix.

Que anant a la Diada @AdaColau repliqui amb els Comuns el joc de l'enfadós Maragall/PSC és més que una estratègia, és una presa de pèl..


dissabte, de gener 23, 2016

Microblog a cop de twit (recull 45)


Un recull de twits dels darrers mesos:
Política:
  • En democràcia no han de decidir els despatxos però tampoc les assemblees. En democràcia decideixen les urnes.
  • Traspassar als referèndums les decisions difícils pot ser un gest democràtic o un símptoma de covardia i impotència.
  • Que no arribi el dia que haguem de trobar a faltar la política "convencional" perquè no serà gens divertit.
Seny:
  • Per què en diuen seny quan volen dir "seni"?
  • La moderació és una virtut però el moderantisme és un vici. El seny és una forma de caminar però no pot ser el camí.
  • Negociar amb qui sap que mai no t'aixecaràs de la taula perquè només pots dir Amén és entre difícil i impossible. El #seny no és això.
Futurisme:
  • Tecnooptimistes contra neomalthusians. Poden anar triant bàndol perquè el combat és inevitable i ja ha començat.
  • El decreixement no és una idea, és una rendició. Un nou malthusianisme de matriu postmoderna.
  • Un telèfon mòbil brogent, que sembla que corre sobre la informació, és més bell que la Victòria de Samotràcia. El Manifest Futurista 2.0,
Pluralisme:
  • Diuen "la filosofia ajudarà a construir una societat més crítica" (cert) quan -sovint- volen dir "si penséssiu més opinarieu com jo" (fals).
  • De vegades la gent que pensa diferent ho fa raonadament i sense mala fe. Ni són burros, ni ignorants, ni males persones. Se'n diu pluralisme
  • Al món 2.0 els fanàtics més ridículs de cada bàndol són tan visibles que resulta molt llaminer assenyalar-los per desfigurar l'adversari.
Abans i ara:
  • No fa pas massa anys la crisi dels quaranta portava els homes a tenir una amant o a comprar-se un cotxe esportiu. Ara corren maratons.
  • Primer de les magdalenes en vam dir cupcakes. Ara les xurreries són foodtrucks. El món s'acaba.
  • Si tots els que es lamenten quan tanca una llibreria hi anessin a comprar de tant en tant potser no en tancaria cap.
  • El problema del multitasking i la dispersió digital és que arriba un punt que fer una sola cosa sense distraccions t'acaba avorrint molt.

Microbloc a cop de twit (recull 44)

 
Un recull de twits dels últims mesos:
 
Política:
  • Aquella esquerra que viu una cadena constant de breus (i frustrants) enamoraments adolescents. Tsipras era l'últim noviet, en vindran més.
  • Ja em perdonaran però buscar les receptes polítiques del futur remenant Keynes és tan ridícul com buscar-les remenant Hayek.
  • Gent que desconfia de qualsevol notícia dels mitjans convencionals però s'empassa com si res els mites absurds del pensament alternatiu.
  • Quan la justícia es polititza ja no es pot amagar sota la falsa separació de poders.
Raça i gènere:
  • Una societat postracial no és aquella en que un negre fa de Rei negre sinó aquella en que és indiferent qui fa de què. Un negre de Rei ros.
  • El que resulta masclista (i frívol) és aquest paternalisme trist que denuncia qualsevol crítica a una dona com un atac de gènere.
Der Prozess:

  • És trist que la sagrada unitat de l'Estat torni a ser el gran argument polític espanyol després de 40 anys de democràcia.
  • La premsa espanyola analitza Catalunya amb la mateixa neutralitat que l'As i el Marca dediquen al Barça. Lliris a la mà no, si us plau.
  • Que quan diuen #federalisme no se'ls escapi el riure per sota el nas té un mèrit important que caldria valorar més.
  • El moment més important de la nostra història i justament ens ha tocat viure'l a nosaltres. Mira tu. Quina petulància generacional, senyors!
Miscel·lània:
  • És gràcies a aquestes tardes fosques de tardor que la primavera és tan lluent i carregada de somriures. La melangia d'ara és el goig que ve.
  • Sol es va de pressa i acompanyat es va lluny però mal acompanyat no es va enlloc.
  • El problema del multitasking i la dispersió digital és que arriba un punt que fer una sola cosa sense distraccions t'acaba avorrint molt.

 
 

 


dijous, de juny 11, 2015

Microblog a cop de twit (recull 43)



Un recull de twits dels últims mesos:

Economia:
  • Els sindicats responen als problemes del treball d'ara amb reivindicacions i discursos de fa 150 anys. El desencaix de l' #1deMaig.
  • El coneixement és el capital (K) d'ara. Hi ha molts treballadors (sense K) amb més poder que molts empresaris (sense coneixement). #1deMaig
  • Els autònoms són els obrers d'ara però se'ls tracta com si fossin empresaris d'ahir. #1deMaig
Política:
  • Recordin que democràcia ve de "demos", no de demoscòpia. Enquestes no, vots.
  • El debat polític dedica molt de temps a la política i molt poc a les polítiques. Molt de temps política endins i molt poc política enfora.
  • Els partits i els sindicats de classe es deuen dir així perquè es passen la vida alliçonant a tort i a dret.
  • Us van dir que els rics ho pagarien tot, el que no us van dir és que els rics ereu vosaltres.
  • Tenir vocació de Robin Hood per acabar sent vulgars imitadors del frare Little John. L'etern retorn d'una determinada esquerra.
Miscelània:
  • Que el Frenadol imiti el sabor del suc de taronja sembla lògic. Que hi hagi sucs que imiten el sabor del Frenadol ja costa més d'entendre.
  • Instagram suma milions d'usuaris però a les botigues el 99,99% dels marcs de fotos continuen sent rectangulars. Inèrcies 1.0.
  • Gent amb mala sort a la vida. Molta mala sort. En moments diferents, en llocs diferents i amb persones diferents. I mai no és culpa seva.

dimecres, de juny 10, 2015

Microblog a cop de twit (recull 42)


Un recull de twits dels últims mesos:

Política:
  • Des de la por no es pot construir res que valgui la pena, només refugis i trinxeres. Els grans projectes s'aixequen des de l'esperança.
  • Superpoblació és la forma malthusiana de dir població.
  • Construir és tan difícil i destruir és tan fàcil que qualsevol cosa positiva és, senzillament, un miracle.
Radicalitat:
  • La diferència entre radicalitat i moderació és més en el com que no pas en el què.
  • Entre el pas dels anys i les topades amb la realitat la moderació gairebé sempre acaba guanyant el combat amb la radicalitat.
  • La radicalitat pot ser molt covarda. La moderació pot ser molt assertiva.
  • La radicalitat és una convicció mancada d'ironia. L'antònim d'ironia no és serietat, és estupidesa.
  • El mèrit és defensar la ironia mordaç quan s'acarnissa amb allò que consideres sagrat. La llibertat sobre la incomoditat.
Gihad:
  • Necessitem creure en alguna cosa més gran que nosaltres mateixos i en una Europa sense èpica hi ha poca oferta disponible fora de la #gihad.
  • Si la postmodernitat reununcia a l'èpica i deixa la modernitat sense Causes les Causes de la premodernitat s'obren camí sense oposició.
  • Si després de la fe religiosa Occident perd també la fe en el progrés tampoc no hi ha d'haver sorpreses quan algú altre ocupa el buit.

Microblog a cop de twit (recull 41)


Un recull de twits dels darrers mesos:

Política:
  • Com serien les campanyes electorals și no existissin les paraules ”canvi” i ”nou”? Potser caldria explicar alguna cosa i tot...
  • Analitzar la realitat a partir dels comentaris a Twitter dels unis i els altres pot tenir gràcia però és un mirall més aviat poc fiable.
  • L'eina més útil de la mala política són els personatges menors amb egos majors.
  • Les ànalisis polítiques fetes des del sentimentalisme, que viscudes i que inútils.
  • No es confonguin, les comissions d'investigació del Parlament no serveixen per buscar la veritat sinó per polititzar-la.
  • En última instància cal donar la raó al banquer anarquista de Fernando Pessoa. Ni classes ni nacions, només et pots alliberar a tu mateix.
Economia:
  • Și quan sentiu a parlar del ”mercat” us venen picors també en podeu dir ”el sentit comú i l'enginy de la gent”. El mercat és això.
  • Visitar un menjador social provoca sensacions contradictòries. Un servei necessari que és, alhora, el símptoma últim d'un fracàs de tots.
  • Les bones idees tenen menys valor del que sembla. El valor real surt de l'empenta que les transforma en projectes.
Gihad:
  • Els gihadistes de l'Orient Mitjà s'expliquen pels èxits d'Occident, els gihadistes conversos s'expliquen pels seus fracassos.
  • El fonamentalisme islàmic és el nazisme del segle XXI. El totalitarisme que ens toca combatre. Cap dubte, cap contemplació, cap debilitat.
  • El problema no són les mesquites. El problema, en tot cas, són alguns dels imams que hi ha dins.

dimarts, de juny 09, 2015

Microblog a cop de twit (recull 40)


Recull de twits dels darrers mesos:

Política:
  • Que els parcs temàtics vulguin semblar ciutats hauria de fer veure les ciutats que no poden semblar parcs temàtics.
  • Occident no guanyarà Ucraïna per les armes però la pot perdre și oblida amb qui s'enfronta. A Rússia el diàleg sense força és una rendició.
  • Quan els populistes (d'allà i d'aquí) diuen ”poble” volen dir ”volk” i no és una simple traducció.
  • Els països on els rivals polítics s'abracen només fan riure fins que els compares amb els països on els rivals polítics s'odien.
Miscelània:
  • Hi ha coses que semblen difícils però són impossibles. I és justament quan assumim que són impossibles que comencen a deixar de ser-ho.
  • Els atacs contra jueus europeus no aixequen el mateix clam de condemna que altres crims d'odi. L'antisemitisme no ha marxat mai del tot.
  • Fă fred i els dies són curts però els ametllers ja han florit. Al ple de l'hivern s'intueix la primavera. Una lliçó.
  • Que l'audiència de la darrera gala de Gran Hermano VIP coincideixi amb les xifres de fracàs escolar no deu ser casual.

dissabte, de desembre 27, 2014

Microblog a cop de twit (recull 39)


Un recull de twits dels últims mesos:

POLÍTICA:

  • L'eina més útil de la mala política són els personatges menors amb egos majors.
  • El centre polític és gris i avorrit. Ocupar l'espai polític central és tota una altra cosa. #Convergència no és de centre, és central.
  • Progres que no compartirien ascensor amb algú de l'Opus Dei però desfilen contra Israel al costat d'imams fonamentalistes. Paradoxes.
  • L'èpica i la mística de la democràcia assembleària s'acaben de cop quan es recorda la darrera reunió de la comunitat de veïns.
  • Abans que la finitud dels recursos del planeta hi ha la finitud de la nostra capacitat de posar-los en valor. El límit som nosaltres.
PODEMOS:
  • Podem no és un partit, és una traducció. Sucursalisme assemblearista. Bolivarians de l'M-30.
  • Que tota l'empenta regeneradora d' @ahorapodemos acabi a Catalunya en una trista sucursal no és una anècdota. Explica èxits i fracassos.
EUROPA:
  • Seguint els moviments polítics i l'opinió pública europea queda clar que si no fos pels Estats Units els russos ja tornarien a ser a Berlín.
  • Un milió d'europeus són fills de parelles del programa #Erasmus. La primera generació d'autèntics ciutadans de la Unió.
COMUNICACIÓ:
  • El que passa a Twitter només té importància (i justet) per la gent que és a Twitter. Està bé recordar-ho de tant en tant.
  • En diem analistes d'opinió però 99 de cada 100 són activistes d'opinió. Empenyen més que interpreten.