dimarts, d’abril 01, 2008

Web 2.0, la nova ciutat


el web 2.0 no és res més que
la plaça major d’internet

La imatge d’una ciutat moderna, vibrant, lluminosa i dinàmica recull tota l’essència del web 2.0. Un espai nou. Una segona revolució urbana alliberada dels lligams del món físic que compta a més amb un barri català nombrós i despert amb la catosfera com a espina dorsal.

Com en totes les grans urbs de la història, d’Ur a Nova York, de Barcelona a Xanghai, el web 2.0 recull tota la riquesa de la diferència i la col·laboració treballant en paral·lel. Persones, grups i empreses diverses que, gairebé sense voler, provoquen un xoc d’idees i opinions que acaba precipitant en afinitats i interessos comuns. Diàleg i xarxa són alhora llavor i terreny de joc per a l’impuls neourbà del web 2.0.

Una segona revolució urbana, gairebé una revolta, que ho abasta tot perquè les ciutats són àgora però també mercat. La plaça major és un espai per a la conversa però també per al negoci i el web 2.0 no és res més que la plaça major d’internet. En l’espai compartit de la nova ciutat cauen els intermediaris, corre la informació i broten les oportunitats. Oportunitats , també, per a una democràcia més autèntica.

Allò que la nova polis reclama amb força és una nova actitud. Un posat ambiciós i obert, generós i glocal. És en la mentalitat on es guanya i es perd el joc neourbà.

j.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Coincidim plenament que la web 2.0 serà una nova forma de ciutat o més ben dit, potser serà la desaparició de la ciutat com a s'ha conegut fins ara.
Vaig fer un article, potser massa extens en el meu bloc al respecte:
Catalunya 2.0, o el present immediat
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/79505

Marc Arza ha dit...

Manel,

El teu article no és pas massa llarg. Crec que paga la pena llegir-lo de totes totes.

Cutxi,

És clar que m'estimaria més que hi haguès una sola entrada amb doble denomicació (català/valencià) però mira... francament, si el valencià que utilitza la pàgina del Ministeri és normatiu a mi ja m'està bé.

Gràcies a tots dos,
Marc