La dècada de l'abundància va convertir el diner públic en el lubricant universal. Menys evident que la despesa en nòmines de l'administració i més enllà de la sanitat, l'ensenyament o el serveis d'emergència, hi ha un oceà d'institucions, empreses i associacions que aparentment fan la seva de forma independent però que en realitat s'alimenten via subvencions, ajuts, convenis i contractes programa. L'abast del fenomen és tan massiu, tan generalitzat, que si el diner públic deixés de fluir d'un dia per l'altre el capital social del país quedaria tocat de mort.
L'objectiu últim de l'administració és la creació de valor públic i la gran majoria d'aquestes institucions subvencionades hi contribueixen d'una o altra manera. Mil i una entitats del tercer sector, mitjans de comunicació, associacions de veïns, col·lectius professionals o grups de voluntaris amb objectius diversos participaven d'aquesta creació de valor públic i tenia un cert sentit que ajuntaments, diputacions i Generalitat els financessin per facilitar la seva tasca. Però el context ha canviat, el pressupost públic passa per una dieta estricta i s'han trencat totes les inèrcies. Ja no n'hi ha prou de reduir les aportacions habituals un deu o un quinze per cent. La situació és crítica i toca revisar d'arrel tots els compromisos del sector públic però resulta indispensable evitar l'ennuegament general.
Encongir el diner públic sense esborrar el valor generat fins ara. Obrir els projectes de base municipal a nous pobles i ciutats que hi aportin fons i ajudin a generar economies d'escala. Fomentar la recerca de patrocinis que compensin la caiguda de diners de l'administració. Estimular el cobrament als usuaris d'alguns serveis deixant enrere el gratis total. Abandonar el xec en blanc i finançar projectes enlloc d'estructures administratives. Passar del voluntariat subsidiat per redescobrir el voluntarisme eficient. Però resulta indispensable actuar amb cintura, flexibilitat, ritme i imaginació perquè si la retirada sobtada de les subvencions matés la societat civil subsidiada seria impossible trobar-ne una de nova que la substituís de cop. Aplicar la metadona associativa. Evitar el trencament buscant una transició que a mitjà termini faci possible la destrucció creativa en versió cívica i l'aparició d'un teixit social més lliure i autosuficient.
