dimarts, de setembre 06, 2016

Microblog a cop de twit (recull 47)



Recull desordenat de twits dels darrers mesos:

Periodisme:

Per què en diuen periodisme crític quan volen dir #periodisme militant que vol dir periodisme demagog

Gent que desconfia de qualsevol notícia dels mitjans convencionals però s'empassa com si res els mites absurds del pensament alternatiu.

Jihadisme:

Moriscos, pirates, immigració i terrorisme. La història rima. Mirem de fer-ho millor perquè la paranoia comença a fer por.

Com que al món hi ha guerres i dictadures quan uns bojos maten dotzenes de persones a Europa ens hem de sentir culpables. (Manual Progre)

El que més por ens ha de fer és la por. La por i tot el que estarem disposats a entregar per evitar-la.

Xarxes socials i 2.0:

#lnstagram ens ha convertit en ornitòlegs. Buscant la fotografia perfecta de les vacances però renunciant a caçar-les

Quan es parla ampul.losament del demos i la polis convé recordar que #forocoches també és una àgora. Ajuda a tocar de peus a terra.

Twitter és com una plaça pùblica... de la Castella del segle XVII. Cada dia algù va a parar a la foguera, amb raó o sense. Molta pell fina.

Miscel·lània:

Explicar contes als nens genera preguntes incòmodes. Per què el llop no es menja la #caputxeta quan la troba sola al mig del bosc?

Mirar d'entendre el món i provar de tenir raó són, sovint, esforços que s'exclouen. La tendència natural ens condemna a provar de tenir raó.

Aquesta gent que té opinions fortes i segures sempre i sobre tot. Quina sort i quina desgràcia,, per ells i pels altres

Ciclistes de cap de setmana amb sobrepes evident que gasten milers d'€ en una bicicleta de fibra perquè pesa menys. Coses de l'opulència.

Primera llei universal de les carreteres comarcals: com menys voral més ciclistes.

De la cultura als culturistes. Ironies del llenguatge.
--