dimecres, d’octubre 29, 2008

Llibre: "Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets"


La primera tongada del model Rosa Sensat va funcionar perquè les mestres i els mestres -afectava sobretot la primària- estaven molt motivats, tenien autèntica vocació pedagògica, no paraven de fer cursos de reciclatge, ho experimentaven tot, ho discutien tot: l'escola activa eren també ells. I perquè la societat que els enviava els nens era homogènia, poc conflictiva i encara arrossega a una certa admiració per la cultura.”

“... no tothom se'n surt, perquè no és tant un problema de continguts -a un adolescent li pots ensenyar el que vulguis, que si vol és una esponja- com d'hàbits. Sense l'hàbit de l'esforç i sense disciplina, i amb la família xiulant, ja pots abaixar el nivell que no hi ha res a fer.”

Llucia Ramis (...) ha resumit els seus dubtes generacionals en una primera novel·la costumista, Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys. (...) Doncs bé, una frase de l'autora: "Ens varen educar perquè no ens privéssim de res d'allò que volíem, però ningú ens va guiar perquè sabéssim què és allò que volíem". Déu n'hi do. Una generació estovada. Vols dir, xata, que algú t'ha d'explicar què és allò que vols? Tantes coses, tantes facilitats has tingut, que ara que voles sola no saps cap on volar?”

Les societats tenen el nivell educatiu que es mereixen, perquè el sistema és una emanació de la societat. És impossible tenir un sistema educatiu millor que el nivell d'exigència de la societat envers ella mateixa.“

El Pacte Nacional per l'Educació, com tots, acumula folis. No cal fer-ne la transcripció: hi ha una part de la declaració, on es constaten les coses ja habituals, és a dir, que la societat va canviant i va tenint noves necessitats, i una part d'acords, on es marquen uns camins per, precisament, atendre aquestes necessitats. (...) queda poc, per no dir gens d'espai concentrat en l'exigència i l'excel·lència -dues paraules que costa trobar en el patracol.

Catalunya es debat entre l'angoixa que el fenomen migratori provoca en molta gent, que veu com el país es dilueix en aquesta espanyolitat banal que ens envolta, i l'actitud d'abandonar tot referent autòcton, incloent la llengua, per no ofendre els nouvinguts -com si Catalunya i la seva identitat fossin ofensives.”
*

divendres, d’octubre 24, 2008

Entre l'acció i l'esperança (encara!)


m'agradaria poder fer arribar dos exemplars del
“Construir Catalunya” i un de
“Des dels turons a l'altra banda del riu”
a qui pugui estar interessat en llegir-los

En el primer volum de les seves Memòries, el President Pujol fa referència als seus escrits de presó, recollits en el llibre “Dels turons a l'altra banda del riu” i diu: “És un llibre estrany. Fa molts anys que està exhaurit. No sé si trobaria lectors, avui, ni entre els meus coreligionaris. Però per a mi va ser important. Ho va ser molt, per a mi.”.

El cert és que no s'ha escrit res en la història recent de Catalunya que iguali la profunditat, l'èpica i l'ambició dels escrits aplegats als dos volums d'”Entre l'acció i l'esperança” (“Des dels turons a l'altra banda del riu” i “Construir Catalunya”). Dos textos que aviat farà mig segle que van ser escrits però que continuen carregats d'actualitat per què Catalunya té una tendència recurrent al conformisme i el vol ras. Uns dèficits que avui tornen a fer de llast per a un país sense horitzó.

Amb els seus escrits, en Pujol es converteix ell mateix en un dels “mestres d'energia” que li han fet de guia. Un mestratge en idees, valors i actituds que avui és tan necessari com ho era fa cinquanta anys.

No és veritat que aquests llibres no trobarien lectors avui en dia, més aviat els lectors d'avui no trobarien aquests llibres per què s'han convertit en peces de col·leccionista difícils d'aconseguir. Mentre n'esperem una reedició, m'agradaria enviar dos exemplars del “Construir Catalunya” i un de “Des dels turons a l'altra banda del riu” a les persones interessades en llegir-los. Si els voleu rebre, deixeu un comentari amb els vostre correu electrònic i us els faré arribar.
*

dijous, d’octubre 23, 2008

Llibre: "La Dictadura de la Incompetència"



De la contraportada:

"¿Vostè es considera «societat civil»? Atenció: forma part d’una espècie amenaçada."

"Aquest llibre defensa la iniciativa privada i per tant la llibertat. És un retrat clar i actual dels vicis d’Europa, sobretot del sud d’Europa. Ens fa veure les trampes de l’antiglobalització, deixa en evidència la falsa solidaritat i denuncia les relacions promíscues entre cert poder econòmic, el progressisme mal entès i el poder polític."

"Amb extraordinària lucidesa Xavier Roig (que fa anys ja va pronosticar que Barcelona esdevindria «un Lloret amb ínfules culturals») pretén posar-nos en guàrdia contra un Estat ineficaç. Un Estat que cada cop cobreix més espai amb la seva densa teranyina (és significatiu que el 68% dels parlamentaris de Catalunya provingui del sector públic), una escola que modela el pensament i un discurs dominant que denigra per sistema tot allò que sigui privat i exalça tot allò que sigui públic."

"La dictadura de la incompetència no vol afegir-se a la «cultura de la queixa». Al contrari. Vol apel·lar a la consciència de cada ciutadà i de cada empresa per tal que siguin més exigents amb ells mateixos, perquè si volem superar la crisi que ja ha començat no podem comptar amb ningú més."
+

dimarts, d’octubre 07, 2008

Pausa

El bloc tornarà el proper dimecres 23 d'octubre.

dijous, d’octubre 02, 2008

Blocs i regulació, els eurodiputats responen


Dos eurodiputats han respost al post sobre l'intent de regular els blocs al Parlament Europeu.

Raül Romeva (ICV)

En resposta a la teva pregunta, sàpigues que vaig comentar l'assumpte al meu bloc, http://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva , concretament en dos dels meus posts anteriors, el del 23 de setembre (Pluralisme mediàtic sí, control i vigilància dels blocs no ) i el del 24 de setembre (Sí a una millor regulació, no a la policia d'Internet)

Raimon Obiols (PSC)

Responent a l’amic Marc Arza:
1) vaig publicar fa uns mesos un comentari sobre aquest informe. Es troba a:http://www.noucicle.org/obiols/?p=292
2) La posició del grup socialista està molt influïda per Michel Rocard,que ha coordinat informes sobre la qüestió, i per col.legues que són aferrissats partidaris del programari lliure i de la defensa a ultrança de la llibertat a Internet.
3) L’expressió “regulació” no és negativa en ella mateixa, a no ser que es combregui amb la ideologia “desreguladora” dels fonamentalistes de mercat, que han generat l’immens merder financer i econòmic que estem vivint aquests dies.

Alhora, l'Ignasi Guardans (CiU) i en Bernat Joan (ERC) han fet referència a la qüestió a la seva web i el seu bloc respectivament (seguir enllaços per a veure el text).

o