dimecres, d’octubre 29, 2008

Llibre: "Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets"


La primera tongada del model Rosa Sensat va funcionar perquè les mestres i els mestres -afectava sobretot la primària- estaven molt motivats, tenien autèntica vocació pedagògica, no paraven de fer cursos de reciclatge, ho experimentaven tot, ho discutien tot: l'escola activa eren també ells. I perquè la societat que els enviava els nens era homogènia, poc conflictiva i encara arrossega a una certa admiració per la cultura.”

“... no tothom se'n surt, perquè no és tant un problema de continguts -a un adolescent li pots ensenyar el que vulguis, que si vol és una esponja- com d'hàbits. Sense l'hàbit de l'esforç i sense disciplina, i amb la família xiulant, ja pots abaixar el nivell que no hi ha res a fer.”

Llucia Ramis (...) ha resumit els seus dubtes generacionals en una primera novel·la costumista, Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys. (...) Doncs bé, una frase de l'autora: "Ens varen educar perquè no ens privéssim de res d'allò que volíem, però ningú ens va guiar perquè sabéssim què és allò que volíem". Déu n'hi do. Una generació estovada. Vols dir, xata, que algú t'ha d'explicar què és allò que vols? Tantes coses, tantes facilitats has tingut, que ara que voles sola no saps cap on volar?”

Les societats tenen el nivell educatiu que es mereixen, perquè el sistema és una emanació de la societat. És impossible tenir un sistema educatiu millor que el nivell d'exigència de la societat envers ella mateixa.“

El Pacte Nacional per l'Educació, com tots, acumula folis. No cal fer-ne la transcripció: hi ha una part de la declaració, on es constaten les coses ja habituals, és a dir, que la societat va canviant i va tenint noves necessitats, i una part d'acords, on es marquen uns camins per, precisament, atendre aquestes necessitats. (...) queda poc, per no dir gens d'espai concentrat en l'exigència i l'excel·lència -dues paraules que costa trobar en el patracol.

Catalunya es debat entre l'angoixa que el fenomen migratori provoca en molta gent, que veu com el país es dilueix en aquesta espanyolitat banal que ens envolta, i l'actitud d'abandonar tot referent autòcton, incloent la llengua, per no ofendre els nouvinguts -com si Catalunya i la seva identitat fossin ofensives.”
*

3 comentaris:

Artur ha dit...

L'eix a partir del qual l'educació ha de funcionar és, precisament, els valors dels qui han fet de la tolerància i la igualtat davant la llei tota una filosofia política.

Esforç i reptes són altres dos elements necessaris. El fet de considerar l'escola com a "espai social d'adaptació i comunicació intercultural" contrasta amb els objectius de la societat actual, que és la competitivitat. L'escola actual acaba sent una monstruosa "llar d'infants". Volem universitaris crítics, professionals i ben preparats. Això és el que ens manca. Volem sentir-nos cofois del que som perquè no hem de creure la generalitzada culpabilització que ens volen fer creure els "pijo-progres" que ens governen.

joliu ha dit...

M'apunto la recomanació.
La dictadura de la incompetència, me l'he empassat aquesta setmana i t'ho agraiexo.
El d'en Pujol hauré d'anar a cercar-los a una biblioteca a no ser que ens inventem una sistema de préstec rotatiu ...

Per cert, el paviment que es veu sota la foto, pressagia una bona arquitectura.

catalunya.ffw ha dit...

Artur,

En tot cas, el que crec que hauria d'estar clar és que si el sistema no funciona, posar-hi més calès i més professors/funcionaris, no l'arreglarà.

Joliu,

M'alegro que valoris les recomanacions del bloc. La casa és fantàstica, però no té calefacció i els hiverns es fan durs.

Gràcies i fins aviat,
Marc Arza