divendres, d’octubre 24, 2008

Entre l'acció i l'esperança (encara!)


m'agradaria poder fer arribar dos exemplars del
“Construir Catalunya” i un de
“Des dels turons a l'altra banda del riu”
a qui pugui estar interessat en llegir-los

En el primer volum de les seves Memòries, el President Pujol fa referència als seus escrits de presó, recollits en el llibre “Dels turons a l'altra banda del riu” i diu: “És un llibre estrany. Fa molts anys que està exhaurit. No sé si trobaria lectors, avui, ni entre els meus coreligionaris. Però per a mi va ser important. Ho va ser molt, per a mi.”.

El cert és que no s'ha escrit res en la història recent de Catalunya que iguali la profunditat, l'èpica i l'ambició dels escrits aplegats als dos volums d'”Entre l'acció i l'esperança” (“Des dels turons a l'altra banda del riu” i “Construir Catalunya”). Dos textos que aviat farà mig segle que van ser escrits però que continuen carregats d'actualitat per què Catalunya té una tendència recurrent al conformisme i el vol ras. Uns dèficits que avui tornen a fer de llast per a un país sense horitzó.

Amb els seus escrits, en Pujol es converteix ell mateix en un dels “mestres d'energia” que li han fet de guia. Un mestratge en idees, valors i actituds que avui és tan necessari com ho era fa cinquanta anys.

No és veritat que aquests llibres no trobarien lectors avui en dia, més aviat els lectors d'avui no trobarien aquests llibres per què s'han convertit en peces de col·leccionista difícils d'aconseguir. Mentre n'esperem una reedició, m'agradaria enviar dos exemplars del “Construir Catalunya” i un de “Des dels turons a l'altra banda del riu” a les persones interessades en llegir-los. Si els voleu rebre, deixeu un comentari amb els vostre correu electrònic i us els faré arribar.
*

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Marc,

Jo no els he llegit i tinc molt d'interès en fer-ho.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

Per descomptat que m'agradaria llegir-los, Marc.

I tens raó que la gent no sabria trobar-los. Servidor no sabia ni que existissin... amb això t'ho dic tot!

c.oriach@gmail.com

Anònim ha dit...

I si demanes al Centre d'Estudis di Pujol qu els digitalitzin i deixin lliures en CC ?!

XMen ha dit...

Bona pensada!!!.
Manteniu els ulls a l'aguait. En els mercats de llibres de vell de Catalunya (Reus i Vic els dissabtes, BCN els caps de Setmana, Tarragona diumenge,etc) es poden trobar exemplars ... alguns signats pel mateix president!!

Anònim ha dit...

Be, Marc, bé.

Són llibres molt valuosos. A mi m'acompanyen des des de fa prop de 30 anys. I, de tant en tant, encara els rellegeixo.

Sobretot quan em sento emprenyat, decebut, fart de comèdies i desgràcies. Doncs, a recuperar la memòria històrica i veurem que no ens podem queixar, globalment, doncs les generacions que ens han precedit s'ho van trobar molt mes cru, i en lloc de queixar-se van fer.

Acció, amb il.lusió, esperança, i patriotisme. Però acció, no discurset.

Realment, son obres magnifiques d'un patriota excepcional, en Jordi Pujol, el millor i més efiçac polític nacionalista català en 300 anys.

Salutacions cordials,
Andreu

chamb ha dit...

jo els tinc i els guardo en un lloc especial.

Potser seria una bona idea sugerir que es tornessin a publicar, en aquests temps de desert.

Anònim ha dit...

Perdona, Marc.

Si ningú s'anima, per què no els lliures/donatiu a una biblioteca propera on estaran a disposicio de tothom durant molts anys?

Jo, cada 5 ó 6 anys, amb els llibres que ja m'hi caben i que tampoc relligiré, faig això, i, a més, sempre tinc l'oportunitat de tornar-los a rellegir, via la biblioteca.

Sortosament, el gremi de bibliotecàries/is encara és els més excel.lents que tenim. i tenen molta cura amb aquests tresors que són els llibres.

Cordialment,
Andreu

Artur ha dit...

En prenc nota del teu suggeriment.

Marc Arza ha dit...

Xavier,

Bé doncs, te'n toca un.

Carles,

A tu te'n toca un altre.

Anònim,

Una gran idea. Els hi faré arribar un correu.

XMen,

Sí que se'n troben. Al mercat de Sant Antoni no és estrany trobar-los si remenes.

Andreu,

A mi també m'acompanyen molt. Els vaig llegir fa més de deu anys i encara hi torno sovint.

Chamb,

A mi també m'agradaria que es tornessin a publica tor i que el President ara se'ls mira amb recel. Diu que hi era massa dur amb la generació anterior. Com si no s'ho mereixessin.

Crec que caldria ser una bona colla a demanar que es tornessin publicar. Potser es podria obrir una causa al Facebook?

Andreu,

Dels tres que tenia, potser miraré de donar-ne una la biblioteca pública de Reus. Bona idea!

Artur,

No te'n penediràs.

Gràcies a tots,
Marc Arza

Joan ha dit...

Hola! m'encantaria llegirme'l!

de fet he arribat aquí buscant on trobarlo i poderlo llegir.

De totes maneres, ja aniré buscant a altres llocs. Moltes gràcies per tot!

Joan.