dissabte, de novembre 24, 2007

Blocs i política 2.0; el leninisme impossible

.
els blocs han protagonitzat la política 2.0.
La discussió política ha reaparegut a Internet
deslliurada de la cotilla partidista.

L’impuls del web 2.0 revoluciona Internet i transforma el món. La capacitat d’establir llaços individuals allunyats de qualsevol estructura piramidal trenca jerarquies, reforça l’horitzontalitat de les relacions i genera formes innovadores de diàleg i participació. Amb els blocs com a eina principal, la revolució 2.0 arriba a la política. La mateixa onada de canvi que ha trasbalsat el món audiovisual, financer o editorial, topa ara amb les estructures democràtiques clàssiques. Prenent com a referència el mític cluetrain manifesto, sembla evident que la política ha d’abandonar el paradigma del discurs per centrar-se en la conversa. L’àgora retrobada.

Fins ara els blocs han protagonitzat la política 2.0. La discussió política ha reaparegut a Internet deslliurada de la cotilla partidista i el caràcter tendenciós dels mitjans de comunicació tradicionals. Els polítics amb bloc han descobert una nova manera de relacionar-se amb el ciutadà. Un mitjà a través del qual explicar-se sense intermediaris, rebent alhora respostes directes i altres inputs amb una facilitat impossible fins fa poc temps. Els ciutadans, més enllà del debat i la possibilitat de guanyar accés directe als seus representants, tenen ara els mitjans per a organitzar-se i tirar endavant idees i projectes per a fer sentir la seva veu i garantir-ne la incidència.

Tot i que el canvi serà ràpid i sembla imminent, si mirem al nostre entorn més pròxim sembla clar que l’hegemonia del l’autoritat i l’estructura en la política 1.0 han generat estructures mentals poc adequades per al sacseig que s’aproxima. Els blocs són instruments de llibertat, de pensament crític i independent. Pretendre domesticar-los a les ordres del partit i la política acaba amb la raó de ser del mitjà. Les xarxes de blocs homogenis, amb temes i arguments al dictat, tancats a la participació ciutadana i nascuts per camuflar el desprestigi del poder, no tenen futur en la política 2.0. La tendència leninista a l’organització estricta i autoritària és l’antítesi de la conversa i la democràcia oberta.

La vitalitat de la catosfera és un símptoma de la quantitat ingent de ciutadans amb voluntat de contribuir, dins i fora d’Internet. La capacitat de recollir aquesta energia és la clau de l’èxit. Qui sàpiga aprofitar tot el potencial de l’esclat de la política 2.0 rebrà un impuls extraordinari. Per això cal, però, afrontar el fenomen sense por i amb mentalitat oberta. No hi ha control possible, només serveix no tenir massa res a amagar.
______________________________________________

Aquest post recull algunes de les idees exposades durant una recent trobada de blocaires amb Artur Mas i el seu equip. Amb en Marcús, en Xavier Mir, la Núria Masdéu, en Marc Vidal, en Vicent Partal (Vilaweb), l' Eduard Batlle (El Punt), en Jordi Cabré (El Singular Digital) i l'Oriol Ibars, vam disfrutar d'una hora i mitjà de conversa distesa sobre blocs, catalanisme i política 2.0. Toca agraïr a la gent de CDC el seu interès i haver fet possible la trobada.

En podeu saber més a les cròniques dels assitents:

13 comentaris:

Oriol ha dit...

estic d'acord en que un bloc, especialment el d'un polític (en cas de que l'escrigui ell) és una eina de proximitat amb el ciutada, ara bé les coses tal com són perquè encara falta molt per poder parlar de polìtica 2.0. Ves un dia al mercat o a qualsevol bar i pregunta que és un bloc, veuras que la majoria no ho saben. Esta bé que l'artur mas faci una trobada amb els bloggers catalans més importants, però la ratio d'influencia dels blogs ara mateix encara és molt baixa a casa nostra.

El Franctirador.

tonibanez ha dit...

Molt bona síntesi, Marc.

RY ha dit...

Es cert que és una bona eina de comunicació limitada pel gap existent a causa del analfabetisme digital. També que pot ser molt útil, si tens la sort de no ser víctima del spam ideològic i partidista.

catalunya.ffw ha dit...

Oriol,

És cert que la influència dels blocs és encara reduida, però el seu potencial transformador és enorme. La política 2.0 només necessita arribar a un 30-35% del país per a consolidar-se definitivament. Aquest és social que avui es declara l'espai insastisfet amb les formes de participació política i demana un rol més actiu. A partir d'aquí, tot fa baixada.

La necessitat que els responsables polítics es cuidin personalment del bloc va ser una de les qüestions que es van comentar a la trobada amb en Mas. És cert que determinats responsables, ell mateix, no poden atendre una tasca així. Si és el seu equip més directe qui ho fa, però el responsable n'està al corrent (llegeix i segueix els comentaris) al política 2.0 ha s'haurà obert camí.

Toni,

Moltes gràcies. Entre tots la completarem.

Ry,

El desequilibri digital és molt preocupant. De tota manera, em remeto a la primera resposta. Abans no sigui una qüestió de masses, només ocupant certs espais, la política 2.0 ja s'haurà consolidat i mostrarà els seus efectes positius.

Gràcies a tots,
Marc Arza

Josep (sl) ha dit...

Per desgràcia és un fet demostrat en els blogs polítics què els visitants en la seva immensa majoria són visitats per afins.
Amb lo què costa molt crear debat.

Josep (sl) ha dit...

I molts visitants d'altres opcions massa cops fan d'anonims i tiren pedres i s'amaguen en l'ombra de l'anonimat.

Dessmond ha dit...

Molt bo el títol. Sintetitza perfectament aquesta magnífica entrada.

Alfred Artiga ha dit...

Blocs i política : l'excelència és possible !
Felicitats pel post ; penso com dius al final : mentalitat oberta , res a amagar i molt a ensenyar / innovar.
Sols fa falta un número reduït de persones per tirar endavant qualsevol projecte , aquestes són les que han d'obrir el camí , marcar-lo i després si la majoria els segueix podem parlar de liders.

bacus ha dit...

tens rao josep (sl) ""immensa majoria són visitats per afins.""

només tens que veure els links que tenen els blogs són del seu estil igual que els lectors.

Jo per exemple blogs del PP o el PSOE no en llegeixo cap.

Es crea una endogàmia i potser acabes pensant que la societat és així i només és una part.

musicbcn ha dit...

Marc,

Com sempre l'has clavat...
I jo sóc també optimista. És a dir, no crec que el món 2.0 acabi essent la gran revolució democràtica que alguns estem esperant (il·lusos de nosaltres), però si crec que forçarà canvis (o ajudarà a fer-ho).
Per exemple, jo crec que cada cop som més la gent amb bloc significats políticament que llegim i enllacem blocs d'altres opcions polítiques... jo només no ho faig amb aquells blocs que són endogàmics en ells mateixos... és a dir, puc fer un article referenciant el Centre d'Estudis Jordi Pujol (http://www.qmenta.cat/qmenta/2007/11/via-interessant.html) i una crítica al Sirera, però enllaçant-lo també... Mai, però, faria un enllaç a Libertad Digital o a segons quin socialista, convergent, independentista, etc...
és una qüestió de respecte... al cap i a la fi, a internet acabem sent com som... si som capaços de tenir una conversa civilitzada en la vida real amb algú amb qui discrepes, també ho som a la xarxa, no?

catalunya.ffw ha dit...

Josep (sl),

Que els visitants siguin afins no crec que sigui un gran problema. Al final els polítics canalitzen i és normal que la seva audiència sigui propera ideològicament. La qüestió és que el canal de contacte amb el politic és obert i directe.

Tampoc crec que els anònims siguin un problema. Bé, ho són si cauen en l'insult i la falta de respecte, però si un anònim genera debat per mi és gairebé igual de bò que un missatge signat.

Dessmond,

Gràcies.

Alfred,

Estem d'acord. Les revolucions no són coses de masses tot i que de vegades la llegenda ens ho ven així.

Bacus,

Tot i que ja he comentat que no em sembla molt greu i que la política 2.0 es pot imposar per sobre de l'endogamia, sí que crec que cal aprofitar també per debatre amb els adversaris. Jo provo de fer-ho, quan trobo el temps.

Musicbcn,

Jo sí crec que la política 2.0 serà un canvi revoluionari. Però com totes les revolucions, tindrà efectes molt diferent de qualsevol previsió que provem de fer avui.

Gràcies a tots,
Marc Arza

Napoleón Bonaparte ha dit...

Excepcional opinión. Te felicito. Sobre lo que comentas, decirte que mi compañero y yo, tenemos un Blog en donde denunciamos todas las desfachateces de los políticos, sean de la cuerda que sean. Incluso, a los que votamos nosotros. El mismo, empieza a ser molesto para muchos, sobre todo, para los que están en el gobierno municipal. Hace poco, opiné humildemente, sobre la escena bloggera de nuestra ciudad. Nuestro Blog, "oficialmente" no existe pero lo visitan muchos políticos. Incluso a las 7 de la mañana, empiezan a ver que se ha soltado. Montamos el Blog, por que en los medios digitales de nuestra ciudad, eran borradas nuestras opiniones que de hecho te aseguro que son ciertas una por una. Pensamos quien ordenaba esa eliminación de opiniones pero lo que han conseguido, es que ahora, no sean eliminadas.

Y aquí estamos. Alguno han probado en amedrentarnos, pero se equivocan. Lo único que consiguen, es alentarnos.

Felicidades por este excepcional Blog, pero una pregunta, ¿Aquí se cuentan las "desfachateces" de vuestro partido, que seguro que las tiene como todos?

Por cierto, nosotros no linkamos a nadie y nadie nos linka por ser molestos excepto Joaquim Fernàndez de CIU Mataró, que nos dedicó una entrada y todo.

Si te interesa la opinión sobre los Blogs Mataronins:

http://cabezonespuntocom.blogspot.com/
2007/11/para-el-sr-barn-
los-blogs-annimos-son.html

Un saludo

catalunya.ffw ha dit...

Napoleón,

M'alegra molt que coincidim. És cert que els blocs van guanyant espai i cada cop són més tinguts en compte. A nivell local és encara més fàcil de veure i espero que us acabareu fent una posició de referència.

Aquest bloc no és de cap partit. És un espai de reflexió catalanista i liberal, però no lligat a cap sigla.

Per cert, a la blocosfera els links s'aconsegueixen linkant. Comenceu a enllaçar i veureu com us enllacen.

Fins aviat i gràcies,
Marc Arza