diumenge, de novembre 04, 2007

Blocs. Un decàleg de vuit punts.


1) Brevetat:
Internet és un oceà de possibilitats. Ni tan sols els llocs web més atractius poden evitar que els visitants en fugin a cops de click. És gairebé impossible retenir l’atenció més enllà de les cinc-centes paraules.

2) Comentaris: Un bloc no és només una eina per abocar opinions, inquietuds i dèries, ha d’estar obert a la participació. Sense un espai habilitat per a rebre comentaris dels lectors, un bloc deixa de ser-ho i perd bona part del seu interès.

3) Debat: Els comentaris rebuts al bloc demanen atenció i resposta. Un bloc amb comentaris ignorats s’assembla molt a un bloc sense comentaris.

4) Informació:
La brevetat que demanen els blocs ha de compensar-se amb links a webs, llibres i altres blocs que ampliïn la qüestió tractada.

5) Independència: Els blocs són un espai lliure i independent. Les xarxes blocaries de partits polítics i associacions poden ser útils, però no haurien de condicionar temes i arguments, matant l’esperit del mitjà.

6) Xarxa: Els blocs són un mitjà en xarxa. És gairebé una obligació mantenir un blocroll actiu que permeti viatjar de bloc en bloc per tota la catosfera.

7) Rigor: La llibertat comporta responsabilitat. Un bloc no rigorós, poc responsable, falla a la confiança d’aquells que el visiten.

8) Obertura (només per a la catosfera): Els blocs en català han de ser un dels barris més vius i interessants de la blocosfera, però sense oblidar que internet és un espai global. Calen més links a blocs i webs d’arreu del món per relligar la catosfera amb la resta de l'univers blocaire.

Un decàleg de vuit punts és, obviament, un decàleg obert.
Qualsevol aportació serà ben rebuda als comentaris.

15 comentaris:

Eduard ha dit...

Hola Marc.

I a més hi afegiria la elaboració de continguts originals i de qualitat.

Salut i €

sarónico ha dit...

LO QUE INGLATERRA Y USA DEBEN A FRANCO

En Años de hierro se me planteó la cuestión de la trascendencia internacional de la neutralidad española. Churchill reconoció en varias ocasiones el gran valor que había tenido para su país la permanencia de España al margen del conflicto mundial, tema tratado a menudo por los historiadores, aunque rara vez a fondo. Pero hay otro aspecto clave nunca mencionado, que yo sepa: la ventaja de la estabilidad española, al terminar el conflicto europeo, para el plan anglosajón de asentar democracias en la Europa occidental.

Suelen olvidarse, en efecto, las arduas condiciones de aquel proyecto: multitudes hambrientas, estancamiento económico, extraordinario prestigio popular de la Unión Soviética y de Stalin, milicias comunistas armadas… En Italia y en Francia la guerra mundial se había desdoblado en sendas guerras civiles, cuyas brasas podían dar lugar a nuevas llamaradas, como ocurría ya en Grecia, donde recomenzaba una guerra intestina larga y costosa. Allí tuvo que intervenir Inglaterra, y poco después Usa, ante el agotramiento económico inglés.

Una situación pareja a la griega en España habría echado por tierra la estabilización democrática de Europa occidental. De Gaulle lo vio con claridad: “Una guerra civil en España es la guerra civil en Francia”. Por entonces no existían en nuestro país fuerzas democráticas, ni en el franquismo ni en la oposición, y la estabilidad interna de la nación, y con ella de Francia e Italia, solo podía ser garantizada por el franquismo, como efectivamente ocurrió. Pese a lo cual tanto el gobierno useño como el inglés se dedicaron durante años a hostigar a dicho régimen y a promover aventuras que habrían terminado desastrosamente para ambos.

rafael ha dit...

I per completar el decàleg et falten dos punts que podrien ser:
9) visió global (transversal i diversa afegirira pensant en aquella dita dels 70 pensa en global i actua en local )
i
10) ser original. Hi ha milions de blogs però només uns pocs teniu la qualitat necessària i original per destacar i ser referents.

catalunya.ffw ha dit...

Eduard,

És clar. Bon apunt.

Sarónico (irónico?),

M'ha agradat molt això de "no existian en nuestro país fuerzas democráticas". No, tens raó, se n'havien anat a l'exili amb les vostres baionetes al darrere.

No crec que pugui expressar tot el fàstic que em fas, tu i la gent com tu.

Rafael,

Molt bén vist. Amb el punt vuit ja volia apuntar aquesta "visió global" que suggereixes.

Gràcies a tots, Sarónico a banda.`

Marc

Ramon Bassas ha dit...

Bon post. Gràcies per les recomanacions.

catalunya.ffw ha dit...

Ramon,

Gr�cies a tu per la visita i el comentari.

Marc

CGS ha dit...

Hola Marc,
jo refundiria els punts #7 i #4. Així tindríem RIGOR INFORMATIU. I afegiria l'obligació moral de citar les fonts (Què fàcil és posar un link!).
Com a punt extra afegiria DONAR LA CARA incloent la foto de l'autor. Certament és dur renunciar al semianonimat (o anonimat total), però dona molta més credibilitat i humanitat al blog.

Salut,
Carles

esparver ha dit...

Carles, sé que l'anonimat té perills però no tothom és prou lliure d'esperit i de fet com per poder parlar si els que l'envolten dia a dia poden intervenir coartant les seves opinions.
El blanc i el negre només se'l pot permetre qui no té el cul llogat o qui pot amagar-se.
I el cul llogat el tenim gairebé tots.

catalunya.ffw ha dit...

Cgs i Esparver,

Bòn apunt Carles. És cert que l'anonimant és molt còmode, però que vols que et digui, jo crec que té un punt friki això de posar la foto.

Gràcies als dos,
Marc

CGS ha dit...

Ups!
Friki donar la cara? Pot ser sí... He mirat la definició de friki a la wikipèdia però hi ha tantes accepcions que no sé amb quina em quedo ;-)
El que sí que he de reconèixer és la sort que tinc de poder donar la cara i no tenir que refugiarme per a poder opinar lliurement.

Salut,
Carles

catalunya.ffw ha dit...

CGS,

És difícil escriure els somriures. No volia pas donar una connotació negativa al mot "friki". Segurament és un problema que tinc jo, però se'm fa estrany posar-hi la foto.

Salut i perdona si t'ha semblat lletjot això de friki.

Marc

jordi.verdura ha dit...

El tercer punt em sembla bàsic, l'eix d'un bloc. Amb el que el blocaire lliga el lector, amb la complicitat. És clar, mantindre un bloc costa el que costa: pensar què escriure i escriure pensant els comentaris. Salut!.

catalunya.ffw ha dit...

Jordi,

M'alegro que el trobis encertat.

Gràcies,
Marc

Ferran Recio Calderó ha dit...

Jo afegiria un parell de punts de caire tècnic. Potser no és important a primera vista, però els lectors ho agraeixen:

Punt tècnic 1: posar els articles sencers a la RSS, no només un resum. La quantitat de blocs que segueix una persona només creix, en cas d'eliminar-ne un, es començar per aquells que et fan sortir del lectors de RSSs perquè no tenen la notícia sencera.

Punt tècnic 2: el títol de l'article hauria de ser un enllaç a la pàgina de l'article. Per dir-ho així, és necessari que cada article tingui un permalink fàcil de trobar.

Punt técnic 3: llegir de la pantalla és cansat. Sempre és millor usar paràgrafs curts amb imatges o gràfics intercalats. A més, sempre és preferible usar lletres sans-serif, són millors per la lectura en pantalla (les serif són recomanades en paper).

Punt tècnic 4: mai poseu publicitat intrusiva.

Com a afegit, estic completament d'acord amb els comentaris anteriors: és important fer continguts originals. Tot i això, els blocs que simplement resumeixen altres bloc poden tenir força èxit (per exemple Microsiervos, que amb prou feines te contingut original) i estalvien molta feina al lector.

PD: Molt bo l'article.

catalunya.ffw ha dit...

Ferran,

M'han agradat els comentaris tècnics, però t'agraeixo sobretot els tipogràfics. Molt bó!

Moltes gràcies,
Marc Arza