dilluns, de novembre 19, 2007

o PSOE=PP o CAT=PSOE


L’Olla de Grills continua fent camí com a bloc col·lectiu entorn
del present i el futur del país en clau sobiranista.

El meu post d’avui a l’Olla de Grills:
o PSOE=PP o CAT=PSOE


Quan el catalanisme no té cintura, qui es trenca és el país.

Forçat a jugar sempre en camp contrari, la posició política del catalanisme a l’estat és d’una gran feblesa. El desequilibri demogràfic, combinat amb l’estructura constitucional i la manca d’autèntics mecanismes de poder, deixen Catalunya en una situació de precarietat constant. En aquest context, l’única arma de pes en mans del nacionalisme català és la pulsió caïnita dels propis polítics espanyols. Només amb la força de l’odi del PP contra el PSOE, del PSOE contra el PP, es pot anar fent forat a la paret gruixuda que barra totes les aspiracions del país.

Estigmatitzant la dreta espanyola, atiant el pànic a l’espanyolisme sense complexos del PP, el catalanisme ha col·laborat a fer bo l’espanyolisme amb vaselina del PSOE. Tot plegat, oblidant que quan no hi ha equivalència entre el PP i el PSOE, quan el diàleg només és possible amb l’esquerra espanyola, es perd l’única estratègia guanyadora a que podem aspirar ara per ara. Quan els vots del catalanisme només poden ser per al PSOE, aquests vots perden tot el seu sentit i tot el seu poder. Quin poder de negociació es pot tenir quan no hi ha alternativa possible? Fins i tot acceptant que el catalanisme del PSC és autèntic, la seva capacitat de pressió i exigència davant del PSOE és nul·la quan els socialistes catalans no tenen res a aportar. Amb aquestes regles, el PSOE no pot perdre a Catalunya i per tant tampoc no hi té res a guanyar.

El brindis al sol del Parlament de Catalunya, demanant el cessament de la ministra Álvarez sense més conseqüències, és el darrer gest d’un catalanisme impotent segrestat pel PSOE. Els 18 diputats de CiU i ERC a Madrid, sumats als 148 del PP, permetrien superar els 164 del PSOE i reprovar la ministra allà on fer-ho té un efecte real. És clar, però, que això és fer volar coloms. Ens hem posat tant de peus a la galleda de l’esquerra espanyola que ni tan sols quan els beneficis son evidents tenim el valor de votar de costat amb el PP. Així doncs, dilluns al matí la ministra continuarà al seu despatx i Catalunya haurà fet visible, un cop més, la seva total indefensió.

La política del sobiranisme a Madrid és política internacional, un joc que forçosament cal plantejar en clau pragmàtica i no ideològica. Si CiU va ser capaç de pactar amb el PSOE de la LOAPA, Banca Catalana i l’AVE a Sevilla, el catalanisme d’avui ha de poder, amb tota l’enemistat i la mala llet que calgui, pactar amb la dreta espanyola quan sigui beneficiós per al país. Mentre no siguem capaços de sortir del joc espanyol, aquesta és l’única estratègia possible par al país. Mentre el PSOE no sigui vist com el que és, un PP d’esquerres, Catalunya serà esclava del PSOE. Esclava de l’estat.
*

22 comentaris:

Jordi Gras ha dit...

Aqui tenim dues coses:
PSOE = PP es el mateix però amb dos lletres diferents de les cançons

CAT = PSOE, mai el PSOE a estat a prop de Catalunya la sol·lució es que el PSC trenqui amb el PSOE amb un fet diferencial això va ser un camí inicat per Pascual Maragall i això li va costar la presidencia de Catalunya a favor del Soso Montilla

Anònim ha dit...

Hola,
Gràcies per convidar=me a participar. Jo sempre he pensat que pp i psoe és el mateix, sobretot en relació als nacionalismes. Ahir Jordi Barbeta feia a la Vanguardia una interessant valoració del que passaria si psc tingués grup propi, i constata que no és possible. La meva por és que en el futur al Congrés pot haver=hi un pacte pp psoe per limitar la representació dels nacionalismes o per canviar la Constitució. El pp com a mínim no amaga el que és, però el psc psoe no juga net. Només cal que a Catalunya arribi a governar sense socis, és a dir, amb una majoria. El temps ho dirà. Espero equivocar=me.

José Manuel ha dit...

Bon dia, jo crec que la premisa de la que es parteix és falsa, el Psoe guanya les eleccions al Congrès i al Senat sempre, el PP al 2000 va rebre el vot d'1 de cada 4 catalans que va votar. Això vol dir que el Psoe y el PP també són Catalunya igual que ho pugui ser qualsevol partit sobiranista. Jo no crec que en els territoris i sí en les persones que els donen vida i la política és una activitat de les persones.
Per altre part no sé perqué ha d'ésser dolent una cosa o l'altre al final qui acaba manant és perque així ho decideixen els ciutadans. A més perqué ha d'ésser millor un govern d'un partit sobiranista per Catalunya? podriem posar exemples d'incapacitat notòria d'aquests partits per gestionar diferents problemes, des del 3%, fins a les nevades, o ERC desmarcant-se de la responsabilitat d'un partit de Govern en diferentes crisi com ara la del Carmel.
Una salutació.

Josep (sl) ha dit...

Tènim dos problemes greus la incapacitat dels nacionalistes pròpis a sumar esforços i defensar conjuntament els interessos de País. On hi ha un guerra civil des de fa massa temps.
Escassa cultura de govern d'ERC de alla on si possa l'arma.
I l'incapacitat de les sucursals de partits d'obediència espanyola a poder dispossar del mínim grau d'autonomia sense ser cessats els seus responsables.

CAT=PSOE, Jo crec què no. És pot comprovar empíricament amb com ha canviat l'actuació de Zapatero envers Catalunya un cop ha nota el alé del PP a la Gola.

Anònim ha dit...

A l'olla de grills, com es pot fer un comentari?
www.xcorbera.cat

llopis ha dit...

Jo no crec amb el que dius. Possiblement des d'un diferent punt de vista es veu d'una altra manera, però crec que el PSOE és molt diferent la influència que té a Catalunya que a altres comunitats autònomes.

Alhora, per a la gent independentista, per què veieu tan malament el PSOE? Simplement perquè és espanyol? No es pot comparar el PP amb el PSOE. A excepció d'uns fets puntuals o bé de sectors com els que hi havien de Rosa Díez, entre d'altres.

llopis ha dit...

Jo no crec amb el que dius. Possiblement des d'un diferent punt de vista es veu d'una altra manera, però crec que el PSOE és molt diferent la influència que té a Catalunya que a altres comunitats autònomes.

Alhora, per a la gent independentista, per què veieu tan malament el PSOE? Simplement perquè és espanyol? No es pot comparar el PP amb el PSOE. A excepció d'uns fets puntuals o bé de sectors com els que hi havien de Rosa Díez, entre d'altres.

Lluís Soler ha dit...

Marc,

Gràcies per la invitació. El debat que s'ha generat a Olla de Grills és interessant. Quan tingui una estona lliure em llegiré tots els comentaris amb més calma, a veure si encara hi puc fer alguna aportació interessant.

Salutacions!

Lluís Soler

Josep (sl) ha dit...

Crec que Qualsevol PP o PSOE=Cat si el poder dels nacionalistes a Madrid és fort i els hi cal cedir en algun tema.

joliu ha dit...

Anava a dir interessant debat, però de fet no hi ha debat possible. Des dels nostres interessos el PSOE és el PP i a l'inrevés. Mireu si no amb quina facilitat els espanyols canvien el vot i ens fan passar d'una majoria absoluta a l'altra.
El que no em cap al cap és com no s'han posat mai d'acord tots els partits nacionalistes per agafar els ous del govern de torn quan no tenien m.ab. Tots junts haurien pogut fer servir la clau de la governabilitat i redissenyar l'Estat.

Lluís ha dit...

Gràcies per convidar-me. Jo penso que només puc dir un parell de coses al respecte:
1. PSOE=PP, mai de la vida companyes i companys. No podem dir encara aquestes coses, si no és que tanquem els ulls a evidències. També dic que aquest recurs de dir que PP és igual a PSOE és una mica pobre. Hem de ser més inteligents que aquest comentari. Jo espero més dels polítics que hem representen.
2. Posar una disyuntiva a que: o PSOE=PP o PSOE=CAT, se sembla a: o conmigo o contra mi i també em sembla un recurs poc madur en tot cas. Per altra banda caldria partir d'un concepte de CAT comú per tots i totes, i potser aquí és on ens perdem...

Joan Ballana ha dit...

A Espanya, una part del PSOE té el mateix model d´estat que el PP. A Catalunya, el PSC només té una via per tal d´articular una idea de país creible a dia d´avui que anteposi els interessos dels ciutadans per davant dels interessos partidistes, i aquesta via és la de reinstaurar el grup parlamentari del PSC al Congrés dels Diputats.

Joan Ballana ha dit...

A Espanya, una part del PSOE té el mateix model d´estat que el PP. A Catalunya, el PSC només té una via per tal d´articular una idea de país creible a dia d´avui que anteposi els interessos dels ciutadans per davant dels interessos partidistes, i aquesta via és la de reinstaurar el grup parlamentari del PSC al Congrés dels Diputats.

Jonatan García ha dit...

Hola.
Antes de nada te digo que te contestaré con mi lengua materna, el castellano (mi familia es gallega y en mi casa siempre se ha hablado castellano), y no es por ningún desprecio al catalán ni mucho menos, sino que es por si he de traducir al catalán ya no transmito lo que pienso, y quiero que mis palabras sean lo que realmente quiero decir.
Para mi el PSOE no es igual al PP ni mucho menos. El PSOE ha de representar lo que es la Catalunya real, y no os engañéis la Catalunya real no es la de los catalanoparlantes ni la de los ciudadanos que llevan varias generaciones aquí, la Catalunya real es la de la acogida, la que respeta e integra a todo aquel ciudadano que viene a vivir, trabajar y convivir en Lleida, L'Hospitalet, Matadepera....
Por eso nunca el PSOE será igual al PP, porque el PSOE cree en un proyecto de integración y convivencia cívica e interracial, y por eso nunca CIU y ERC conseguirán este objetivo, porque no creen en la integración total de los migrados igual que no lo creyeron cuando llegaron los gallegos, andaluces, asturianos...

Jonatan García ha dit...

Hola.
Antes de nada te digo que te contestaré con mi lengua materna, el castellano (mi familia es gallega y en mi casa siempre se ha hablado castellano), y no es por ningún desprecio al catalán ni mucho menos, sino que es por si he de traducir al catalán ya no transmito lo que pienso, y quiero que mis palabras sean lo que realmente quiero decir.
Para mi el PSOE no es igual al PP ni mucho menos. El PSOE ha de representar lo que es la Catalunya real, y no os engañéis la Catalunya real no es la de los catalanoparlantes ni la de los ciudadanos que llevan varias generaciones aquí, la Catalunya real es la de la acogida, la que respeta e integra a todo aquel ciudadano que viene a vivir, trabajar y convivir en Lleida, L'Hospitalet, Matadepera....
Por eso nunca el PSOE será igual al PP, porque el PSOE cree en un proyecto de integración y convivencia cívica e interracial, y por eso nunca CIU y ERC conseguirán este objetivo, porque no creen en la integración total de los migrados igual que no lo creyeron cuando llegaron los gallegos, andaluces, asturianos...

catalunya.ffw ha dit...

Jordi,

L'argument de l'article és que si PSOE no és igual a PP, llavors Catalunya cau en mans del PSOE. Així és com cal llegir l'enunciat.

No vull dir que Catalunya sigui el PSOE perquè no és cert, sobretot perquè jo em crec i respecto els matisos i la independència del PSC.

Una altra cosa és que sense usar el PP tinguem, tampoc el PSC, cap possibilitat d'influir sobre el PSOE.
`
Anònim,

Això podria passar, però llavors les regles serien diferents per a tots. Es pot jugar amb la societat catalana, però ignorar-la seria més complicat. Complicat i perillós.

José Manuel,

No nego que el PSC (recorda que a Catalunya el PSOE no existeix) i el PP són Catalunya, només faltaria. El que no tinc clar és que siguin bons per als interessos dels catalans, cosa força diferent.

Té gràcia que ara mateix, amb la situació per la que estem passant, algú defensi un govern del PSC parlant de la incapacitat notoria dels governs del passat. Té gràcia, però resulta trist.

No tens més arguments? Doncs no cal afegir-hi res més.

Jose (sl),

L'actitud d'en Zapatero ha canviat. Et refereixes a l'homenatges públic a la ministra responsable del desastre de les rodalies?

El PSOE ignora Catalunya i les enquestes només li donen la perdua de dos escons respecte a l'excepcional resultat de fa 4 anys. La por al PP, gairebé irracional, fa que el PSOE pugui ignorar Catalunya.

Anònim,

Just a sota del titol del post hi ha un apartat per a comentaris, clica-hi i a peu de pantalla tindràs un espai per a fer-ne un.

Llopis,

El PSOE té gran influència a Catalunya, és cert. El que no veig clar és que Catalunya tingui influènica sobre el PSOE.

No em preocupa que PSOE i PP siguin espanyols, em preocupa que el seu model d'Espanya perjudiqui Catalunya. Un model radial que anula la nostra espina dorsal de prosperitat que és l'eix mediterrani. Un model radial que empeny Madrid amunt mentre atura el progrés de Barcelona. En això, PP i PSOE són iguals. La resta no m'interessa. La resta la vull transferida i que la gestionem nosaltres. Sigui el PSC, CiU o en Tortell Poltrona.

Lluís,

Espero els teus comentaris. Gràcies a tu.

Joliu,

El cert és que la prioritat del catalanisme majoritari ha estat fins fa poc fer de l'estat espanyol una realitat equiparable a d'altres d'Europa.

A partir d'ara el paradigma ha canviat i es pot tenir una actitud més resolutiva.

Gràcies a tots,

Marc Arza

catalunya.ffw ha dit...

Lluís,

Jo crec sincerament que el PSOE és igual que el PP en allò relatiu a Catalunya. El model d'estat és el mateix i sense la opresió econòmica de Catalunya no hi ha estat espanyol possible. És clar que el PP és més visceral, és cert que el PSOE té un esperit federal que de vegades treu el cap, però quan governen sense subjeccions són dues cares de la mateixa moneda.

Per altra banda, encara que no ho fossin, és estratègicament que ens cal considerar-los iguals. Si sempre estem lligats al PSOE, al P només li queda anar contra nosaltres de cara i el PSOE no ens necessita per a res. Catalunya sempre hi perd.

Concepte de Catalunya. Doncs mira, una Catalunya on els trens funcionin i les persones no perdin oportunitats per un estat que juga en contra dels nostres interèssos.

Joan,

Jo del PSC no n'he parlat perquè entenc que és una realitat diferent al PSOE. En tot cas estem totalment d'acord.

Jonata,

Res d'excuses, al meu bloc tothom si expresa com vol.

La Catalunya real és la de tots, la dels que fa temps que hi som i la dels que han arribat avui. En tot cas, així com el PSUC va fer una bona labor d'integració i el nacionalisme català fa dècades que aposta per la integració contra la assimilació, el PSC ha jugat massa vegades a mantenir els barris com a hostatges de la seva política, sense afavorir una integració real. De nou, però, no parlo de Catalunya sinó de la nostra política a Espanya.

Gràcies a tots i fins aviat,
Marc Arza

Josep (sl) ha dit...

Jo me referia què els gestos com retorn dels papers, aprovaré... Van desapareixer un com se li va torçar tot al ZP.
El model d'estat es el mateix què el del PP. però més simpàtic, no trec què el mateix. Crec què els homenatges a la ministra álvarez solament són la gota què vessa el got.

Al jonathan.çLi he de dir què de sempre el primer que vaig sentir parlar d'imigració i integració. Mentrés el PSC-PSOE massa cops ha fet servir i ha afavorit la guetització per mantenir una gran massa de vot captiu.

Però clar ens referiem a Espanya i el model d'estat espanyol.
Creieu que se l'expoli fiscal al què es sotmet Catalnya, és viable.

José Manuel ha dit...

Bona nit de nou, torno a insistir crec que partim d'una premisa falsa, és més crec que a la responsta que s'en dòna hi ha també una premisa falsa, jo crec que el PSC és cada vegada més PSOE i menys PSC, jo no sé si coneixeu molt els barris de Mataró, jo he viscut tota la meva vida i us puc ben assegurar que els votants del PSC no el votarien o en el moment que tinguessin la percepció que no són el mateix, algun cas vaig tenir a la meva família molt directe que demanava votar a Felipe González en unes municipals i la meva feina va ser fer-li entendre a un dels meus avis que això no era possible.
Quan em refereixo a Governs passats no intento enxegar el ventilador i exquitxar a tothom, potser m'he explicat molt malament, el que dic és que a Catalunya surt molt barat cometre errors de consideració, només cal que ho facis en nom de la senyera i de Catalunya, i amb això ja n'hi ha prou.
Jo crec que els atacs a Espanya i la queixa permanent serien més creïbles si fossin acompanyats d'una bona gestió de casa meva, si jo no llences els diners a cabals en financiar diaris que no llegeix ningú, en mitjans de comunicació que són absolutament deficitaris, en tenir una policia molt cara i a la que no es deixa actuar moltes vegades i un llarg etc.

Alfons ha dit...

Gràcies per la Invitació a participar en el debat. Ja em diràs com has arribat al meu bloc i perquè(curiositat)
Penso que en els temes de centralisme és on més s'asemblen els dos partis. Algú va dir(no ho recordo) que el que més s'asemblava un espanyolista de dretes era un d'esquerres(o al inrevés) El PSC amb grup propi al congrés tindria una altra projecció però li plana l'amenaça de la federació catalana del PSOE, els barons del baix llobregat(entre d'altres) pesen molt. Identificar catalunya amb el PSOE doncs crec que no, que hi ha un gruix social que s'està començant a moure i que des dels partits que volem un reconeixament ple de Catalunya coma a nació i com a país(i si cal com a estat) hem de motivar i ajudar a que faci sentir la seva veu.

Bona nita i fins aviat

Lluís Soler ha dit...

Hola Marc,

Al final no vaig participar al debat de l'olla de grills :s

De totes maneres, alguna vegada he parlat d'aquest tema al meu bloc. Concretament, ara me ve al cap una anotació que vaig penjar el passat 7 de març:

http://lluissoler.blogspot.com/2007/03/espanya-s-aix.html

En alguns aspectes, com per exemple el model territorial espanyol, el PSOE no és res més que una simple fotocopia del PP.

A reveure!

Lluís

catalunya.ffw ha dit...

Lluís,

Doncs sí. I aquestes coses en que són calcats són, a més a més, les úniques que m'interessen. Vull dir que la resta de les polítiques, totes, les vull decidir Catalunya endins. Ja em barallaré amb el PSC per una Catalunya més liberal, ja em barallaré amb ICV per una Catalunya no hippyguai... però Catalunya endins. O Barcelona o Brusel.les, la resta no m'interesssa.

Salut i gràcies,
Marc