Els primers a creure en el país, en tots els àmbits,
hem de ser nosaltres mateixos.
Sense ambició no hi ha creixement.
Quan centrem en l’ambició la falta d’empenta de la societat catalana, l’encertem de ple. Hi ha manca d’ambició política, d’ambició educativa, d’ambició empresarial, d’ambició de país en definitiva. La panoràmica de l’activitat emprenedora que presenta l’informe GEM dóna mostres evidents d’aquesta situació.
Tot i que de vegades pot semblar que l’esperit funcionarial s’ha apoderat del país, el nivell d’activitat emprenedora a Catalunya se situa entre els primers d’Europa. L’índex TEA (Total Entreprenurial Activity) en la fase inicial, situa Catalunya per sobre la mitjana europea, just per sota d’Irlanda i al davant de potències dinàmiques com Finlàndia o el Regne Unit.
És en l’ambició de creixement, en la visió de futur amb que s’emprèn a Catalunya on es perd tot l’avantatge d’una bona posició de sortida. Quan es pregunta els emprenedors catalans sobre el potencial de creixement de les seves empreses, les seves expectatives se situen entre les més pobres de tota la Unió Europea. L’ambició dels emprenedors catalans és gairebé nul·la.
Font: Informe GEM Catalunya 2003
Sense passió, sense una visió èpica del projecte que s’impulsa, difícilment hi ha cap possibilitat de creixement. Les conclusions que es desprenen de la radiografia que l’informe GEM fa de l’empresa catalana, son fàcilment extrapolables a d’altres camps. Els primers a creure en el país, en tots els àmbits del país, hem de ser nosaltres mateixos. Sense ambició no hi ha creixement.
Sense passió, sense una visió èpica del projecte que s’impulsa, difícilment hi ha cap possibilitat de creixement. Les conclusions que es desprenen de la radiografia que l’informe GEM fa de l’empresa catalana, son fàcilment extrapolables a d’altres camps. Els primers a creure en el país, en tots els àmbits del país, hem de ser nosaltres mateixos. Sense ambició no hi ha creixement.
.
5 comentaris:
Marc, el primer enllaç està malament.
A banda, potser seria interessant saber perquè hi ha poca ambició o si aquesta aparent poca ambició simplement és pur pessimisme.
I, sigui el que sigui el diagnòstic, la següent pregunta és: Què hi podem fer?
Esparver,
Enllaç arranjat. Gràcies.
Crec que l'ambició (manca de) en l'emprenedoria catalana no ha canviat en els últims anys. Ja era així en èpoques d'optimisme i creixement com els noranta. Crec que és més causa que efecte.
Que hi podem fer? Uf! Creure en nosaltres. Apuntar alt i pencar molt. Cadascú en el seu camp.
Cutxi,
Ja he corregit la faltota.
Com ets, no?
Gràcies a tots dos,
Marc Arza
Marc,
Ahir no et vaig veure!!! Quin caos!!!
Marc, una mica pessimista... Bé, suposo que em diràs que les dades parlem per elles mateixes.
La manca d'ambició i emprenedoria potser no és només un 'pecat' català. Potser és cosa d'aquests temps foscos en els que vivim...
(collons, encara em poso jo més pessimista).
Et llegeixo.
Apa siau.
frik,
El cert és que no soc pessimista. Crec que ens trobem en una situació complicada, en un final de cicle, i estic convençut que el país té la força i els recursos per superar-lo amb èxit.
Quan som els últims de la llista, la falta d'ambició sí que deu ser un problema català. Mirem-la de cara i busquem-hi solució.
Gràcies,
Marc Arza
Publica un comentari a l'entrada