Microblog a cop de twit (recull 27)

Alguns els twits dels últims mesos presentats en forma d'amanida microblog:

POLÍTICA:

• A les nostres llibreries hi ha més llibres contra el neoliberalisme que sobre el liberalisme sense prefixe. En contra del que es desconeix.
• Una cara de la política és teatre i gestualitat -#politiqueta- l'altra cara demana serenor i seriositat. Condondre-les és trist i perillós
• Tots aquests que parlen tant dels problemes reals de la gent deu ser que els coneixen millor que la gent mateixa. Deu ser això.
• No et refiïs d'un venedor que diu que no et vol vendre ni d'un polític que diu que no vol fer electoralisme.
• El llegat Thatcher, transformar un país escleròtic en una societat creativa. Salvar la socialdemocràcia de la socialdemocràcia mateixa.
• Corea del Nord juga de farol des de fa dècades però l'aposta és tan forta que ningú no gosa ensenyar les cartes

SOBIRANIA:

• A Catalunya no hi ha un problema de branding (la mala marca Espanya) sinó de rebranding (el tàndem de la bona marca BCN & la nova marca CAT.
• Entre un home d'Estat i un home de l'Estat hi ha diferències substancials que alguns catalans no acaben de veure clares.
• Volem gestionar el nostre futur per ser responsables dels nostres èxits, però també dels nostres fracassos. La sobirania és això
• Hi ha gent a Catalunya que parla de recuperar el Pacte Fiscal com si ens l'haguessin ofert i l'haguéssim refusat. I no va anar així.
• Els pronoms febles ens faran forts. I lliures.

ECONOMIA:

• El transit econòmic que ha de fer l'Europa del sud és més dur que difícil. El què està prou clar però el com fa molta pujada.
• Passat el temps de les grans catedrals toca retornar a l'esperit dels monestirs. Labora et labora.
• No és quitança o devaluació interna o inflació. És quitança i devaluació interna i inflació. #Deute #Crisi #€uro
• La gran convergència global de la classe mitjana podria marcar aquest segle. El problema som nosaltres, que hi convergim a la baixa.
• Un país de nous pobres amb mentalitat de nou ric. Mala combinació.
• El nostre sistema productiu i el seu encaix al món passen per un canvi profund. La crisi és el decalatge entre el nou i el vell.

MISCEL-LÀNIA:

• Primer van ser els màfins i ara els càpqueics, les magdalenes de tota la vida ho tenen fotut.
• A veure, no cal complicar-ho tant. Per aprimar-se només cal menjar menys i moure's més. No és física quàntica.
• L'energia inacabable d'un nen de tres anys. Riu-te'n de la fissió atòmica!
• El plor sec dels nens és una primera iniciació a l'art dramàtic.

Microblog a cop de twit (recull 26)

Alguns els twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microblog:

ESPIRITUALITAT:

• La Setmana Santa és la primavera de l'esperit. Una litúrgia de mort, renaixença i compromís. El 1714 de la fe.
• Les esglésies són el darrer reducte de silenci enmig del soroll. Un espai de pausa.
• L'entusiasme i l'expectativa que genera el Papa Francesc reflexen les enormes ganes de creure de la gent. Fam d'esperança. Efecte Obama.
• Pensar que el dia que comença no és un dia més sinó un dia menys. Pressa tràgica. Tempus fugit.

REGENERACIÓ:

• Sembla que les llistes obertes ho resoldran tot i tampoc no serien la panacea. El Senat s'escull amb llista oberta i no és exemple de res.
• Tot just quan ens caldrien uns quants Medicis no paren d'aparèixer nous Savonaroles.
• Governs que són la IBM dels anys setanta en l'era d'Apple, Google o Amazon. #reevolució
• Arriba un moment en que costa críticar la demagògia perquè s'aixeca sobre arguments massa sòlids per ser ignorats.
• És el sistema d'incentius, estúpid. #regeneració

POLÍTICA:

• Obsessionar-se pels votants dels altres i acabar perdent de vista els votants propis. El soroll és soroll, escoltar-lo fa venir mal de cap.
• El teixit polític de la Transició s'alça sobre un urdit de fidelitats personals dens i durador. Ells han envellit, els lligams no.
• Els polítics, tots sols, ni poden enfonsar un país ni poden fer-lo florir. Els ciutadans hi ajuden sempre, activament o per omissió.
• El catenaccio econòmic i intel·lectual de l'esquerra. La protecció per sobre la projecció. Arraulits sota un passat que s'esmuny.
• Que la postmodernitat posés en dubte la Veritat no implica que hagin desaparegut les mentides

Microblog a cop de twit (recull 25)

Alguns els twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microblog:

ESPANYA:

• Espanya, aquell país en que un màster no desgrava però els diners perduts al casino sí. El futur està fet amb els incentius del present.
• Espanya es plena d'europeus a sou. Sense el xec i la subvenció el seu europeisme s'estova de seguida perquè mai no se l'han cregut del tot.
• La monarquia no cau, l'empenyen! I intuïnt qui ho fa sembla que fins i tot els més republicans acabaran trobant a faltar el Rei.
• El "mezzogiorno" espanyol és una distracció. El veritable forat negre d'Espanya és el deliri del gran Madrid.
• La hipercapitalitat de #Madridva més enllà del centralisme, és un pelegrinatge d'estat. #Madrid és la Meca de l'espanyolisme.

PERIODISME:

• El món guanya en complexitat però els mitjans de comunicació tendeixen a la brevetat i ensopeguen amb la simplificació. Hi ha boira.
• Amb música de por qualsevol pel.licula sembla de por. Amb un titular indignat qualsevol notícia sembla indignant.
• El problema no són les rodes de premsa sense preguntes -contradicció flagrant-, són els periodistes que pregunten poc i repregunten menys.

REGENERACIÓ:

• El món s'ha mogut però les eines de representativitat, les maneres dels representants i el rol passiu dels representats no l'han seguit.
• El que seria estrany, gairebé contradictori, és que els partits polítics no fessin política partidista. #regeneració
• El discurs del "i tu més" com a resposta a les acusacions de corrupció implica assumir un "jo també". #prou#regeneració
• Les apel.lacións a la pressupció d'innocència funcionarien molt millor si no les reservéssim només per quan reben els “nostres”.