Microblog a cop de twit (recull 29)

Alguns twits dels últims mesos presentats en forma d'amanida microblog:

CATALUNYA:

• Mentre mirem al País Valencià no acabarem d'entendre la Comunitat Valenciana.
•  Fins i tot els que es creuen els amos del país no passen de ser-ne els masovers. #PontAeri
•   Federalisme és el nou abracadabra.
• La ratlla que separa un partit central i majoritari d'un partit centrista i residual és fina i sinuosa. El PSC la va creuar fa força temps

ESPANYA:

• Espanya ha convertit la Constitució en un tòtem però la democràcia plena hi continua sent un tabú. Paradoxes freudianes peninsulars. 
•  Les "reformas radicales" que surten de Madrid acaben invariablement en "reformas radiales". Cinc segles d'inèrcia centrípeta. 
•  La Xina té un gran superavit comercial amb Espanya, com Catalunya. Per què no passa transferències solidàries a Madrid?

MISCELÀNIA:

• Quan va ser que vam acceptar els imams com a interlocutors i els vam convertir en portaveus de no se sap ben bé qui? Quin error! 
•  El fitxatge de #Neymar podria ser l'últim d'una època. La propera generació de joves estrelles del futbol potser farà el viatge invers. 
•  En 140 caràcters potser es pot enunciar tot però no s'hi pot explicar res. Es pot dir tot però no s'hi entén gairebé res.

Microblog a cop de twit (recull 28)

Alguns twits de les darreres setmanes presentats en forma d'amanida microblog:

 

SOCIETAT:

• No, no i no. De franc no vol dir gratuït, universal no vol dir públic i públic no vol dir funcionaritzat.
• El dia que vam començar a confondre excel·lència i elitisme van aparèixer les primeres esquerdes.
• El creixement econòmic potser no és il-limitat però els seus límits són molt més lluny del que alguns neomalthusians voldrien fer creure.

POBRESA:

• Quan per dir pobres diem persones amb pocs recursos snem més enllà de l'eufemisme per encertar-la molt. No és (només) qüestió de diners 
•  Combatre la pobresa o combatre les causes de la pobresa. Caritat o equilibri social. 
•  La caritat potser és un bon valor personal però com a actitud col·lectiva és l'assumpció d'un fracàs.

POLÍTICA:

• Demanar resultats màgics a la política obre les portes als aprenents de bruixot. 
• "Que la política no iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde..."
• Potser l'any '99 hauria d'haver governat Pasqual Maragall. Tot hauria estat igual però més fluïd i serè. 14 anys de compàs desacompassat.