Recull desordenat de twits dels darrers mesos:
Periodisme:
Per què en diuen periodisme crític quan volen dir #periodisme militant que vol dir periodisme demagog
Gent que desconfia de qualsevol notícia dels mitjans convencionals però s'empassa com si res els mites absurds del pensament alternatiu.
Jihadisme:
Moriscos, pirates, immigració i terrorisme. La història rima. Mirem de fer-ho millor perquè la paranoia comença a fer por.
Com que al món hi ha guerres i dictadures quan uns bojos maten dotzenes de persones a Europa ens hem de sentir culpables. (Manual Progre)
El que més por ens ha de fer és la por. La por i tot el que estarem disposats a entregar per evitar-la.
Xarxes socials i 2.0:
#lnstagram ens ha convertit en ornitòlegs. Buscant la fotografia perfecta de les vacances però renunciant a caçar-les
Quan es parla ampul.losament del demos i la polis convé recordar que #forocoches també és una àgora. Ajuda a tocar de peus a terra.
Twitter és com una plaça pùblica... de la Castella del segle XVII. Cada dia algù va a parar a la foguera, amb raó o sense. Molta pell fina.
Miscel·lània:
Explicar contes als nens genera preguntes incòmodes. Per què el llop no es menja la #caputxeta quan la troba sola al mig del bosc?
Mirar d'entendre el món i provar de tenir raó són, sovint, esforços que s'exclouen. La tendència natural ens condemna a provar de tenir raó.
Aquesta gent que té opinions fortes i segures sempre i sobre tot. Quina sort i quina desgràcia,, per ells i pels altres
Ciclistes de cap de setmana amb sobrepes evident que gasten milers d'€ en una bicicleta de fibra perquè pesa menys. Coses de l'opulència.
Primera llei universal de les carreteres comarcals: com menys voral més ciclistes.
De la cultura als culturistes. Ironies del llenguatge.
--
