dimecres, de febrer 20, 2013

Microbloc a cop de twit (recull 21)


Alguns dels twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microbloc:

SOBIRANISME:
  • No és un rescat (rescue), és un rescat (ransom)! Et segresten i t'ofeguen fins que pares la mà.
  • El país no necessita el #rescat, el país és el rescat. Una Comunitat Autònoma trista i infrafinançada no es pot confondre amb Catalunya.
  • Un dia mirarem enrere amb la incomprensió amb que els israelians contemplen la diàspora. Tanta submissió ens semblarà impossible.
  • Explicarem aquests anys als néts, per bé o per mal!
  • Hi ha catalans que confonen la vocació politica amb una escena de Braveheart. I no és ben bé això.
ESPANYA:
  • Lliçó elemental de política ibèrica: Espanya no és de fiar. La resta d'Europa se n'ha adonat de seguida, als catalans ens ha costat segles.
  • Sorprèn que ningú no es recordi de la tupinada descarada amb que Esperanza Aguirre va aconseguir presidir Madrid.
  • Diu el gran Vidal-Quadras que no ens podem permetre TV3. Home, preu per preu, el que no ens podem permetre és Espanya.
  • A Espanya el federalisme és tot just un centralisme edulcorat.
ARA i AQUÍ:
  • La inseguretat, o la sensació d'inseguretat, és l'arrel de l'autoritarisme. #alerta
  • Lliçó lèxica essencial del segle XX: #Utopia és sinònim de distòpia.
  • Si Europa vol ser un continent sòlid haurà d’evitar qualsevol ficció de rigidesa i encarar el repte de la pluralitat.
  • La pell fina de quatre fonamentalistes no pot limitar la llibertat d'expressió arreu del món. Que s'hi posin fulles!
  • Hi ha alguna cosa molt pitjor que cosir per Zara, o Mango, en un país emergent. No cosir per Zara, o Mango, en un país per emergir.

diumenge, de febrer 17, 2013

Microbloc a cop de twit (recull 20)


 
Alguns els twits dels darrers mesos servits en forma d'amanida microbloc:

REGENERACIÓ:
  • Més d'hora que tard hi haurà una sacsejada moral al sistema. Cal. Podem acompanyar la revolució o patir la revolta. Encara podem triar.
  • Quan l'elit abandona el seu deure sense renunciar als privilegis esdevé casta i comença a morir.
  • És que n'hi havia que es pensaven que amb la mort de Franco s'extingia el franquisme i, és clar, no va anar ben bé així.
DIES I TEMPS:
  • Nadal és el cap d'any de l'esperit.
  • L'1 de gener és una convenció, l'any de debò comença el primer dilluns de setembre.
  • Dies de pluja i cel tapat, temps de país civilitzat.
  • La vida és llarga però els dies són curts. Curtíssims.
SOBIRANISME:
  • Entre els riscos innegables del procés sobiranista i la decadència certa de la Catalunya espanyola. Enquadrar el debat, ve't-ho aquí!
  • La por no serveix contra l'anhel de llibertat quan qui la predica és incapaç d'oferir cap esperança
  • Tots aquests que parlen tant dels problemes reals de la gent deu ser que els conèixen millor que la gent mateixa. Deu ser això.
     

Microbloc a cop de twit (recull 19)


 

 
Alguns dels twits dels darrers mesos recollits en forma d'amanida microbloc:
 
SOBIRANISME:
  • Volem gestionar el nostre futur per ser responsables dels nostres èxits, però també dels nostres fracassos. La sobirania és això.
  • De vegades sembla que a Madrid creuen en el nostre potencial més que nosaltres mateixos. Per això s'esforcen tant a tallar-nos les ales.
  • Quan diuen pacte volen dir obediència. Quan diuen diàleg volen dir submissió.
  • El Tribunal Constitucional no és un tribunal, és una cotilla.
  • El Mundo no és un diari, és un tricorni.
  • Si la Renaixença era el rebrot, ara toca la florida.
NOSALTRES:
  • Si "La ciudad de los prodigios" no és literatura catalana ja em direu què és.
  • Sense pronoms febles el català seria una llengua vulgar. Són les nostres declinacions, els nostres phrasal verbs. HO són! Cuidem-LOS!
  • Quan algú fa deu anys que viu aquí és ridícul preguntar-li d'on és. És d'aquí. Una altra cosa és voler saber d'on va venir.
ESPANYA:
  • Espanya és plena d'europeus a sou. Sense el xec i la subvenció el seu europeisme s'estova de seguida perquè mai no se l'han cregut del tot.
  • Quan sembla que la situació espanyola és insostenible mires la intenció de vot del candidat Berlusconi i ja no saps què pensar.
  • Espanya és, de nou, un país modest i amb els modestos s'hi atreveix tothom. Recordem, però, qui paga sempre les frustracions d'Espanya.
  • El cas és que per molts militants de la dreta espanyola, ministres inclosos, "franquista" no és un insult, és una circumstància. 

dissabte, de febrer 16, 2013

Microbloc a cop de twit (recull 18)


 
 
Alguns dels twits dels darrers mesos recollits en forma d'amanida microbloc:

REGENERACIÓ:
  • S'acumulen crisis i tensions però el fred ho glaça tot i no passarà res fins a la primavera. Els ametllers ja han florit, però.
  • Avui invoquen el fantasma de l'Aznar i demà la mòmia de Felipe González. Com si un règim caduc pogués salvar-se d'ell mateix...
  • Si tot plegat serveix per fer-nos més escèptics ja haurà servit d'alguna cosa però si hi perdem la capacitat de creure serà dramàtic.
  • L'Espanya de la Transició, CAT autonòmica inclosa, un arbre corcat a punt de caure. O regeneració radical o populisme. S'acaba un món.
  • És el sistema d'incentius, estúpid. #regeneració
POLÍTICA:
  • Una cara de la política és teatre i gestualitat -#politiqueta- l'altra cara demana serenor i seriositat. Condondre-les és trist i perillós.
  • L'oratòria és una qualitat interessant per fer politica però saber callar i dominar el silenci és deu cops més important.
  • L'hemeroteca sempre ha estat un infern pels polítics bocamolls però la premsa digital , Google i Youtube, han apujat el nivell. Riurem.
  • Hi ha partits i partides que actuen com si el Parlament fos de sucre. Com si poguéssin fer el ridícul i el país no se'n ressentís.
  • Donem una importància excéssiva a la política. L'economia, la cultura o la ciència sòn més importants i acaben tapades per la polítiqueta.
REUS I EL CAMP:

  • Les ciutats són capital quan saben ser útils als ciutadans del seu territori. Amb complicitat, generositat, obertura i esperit de servei.
  • La reflexió sobre el territori al Camp de Tarragona és necessària i urgent. Els titulars electoralistes són la pitjor forma de començar.
  • La "qüestió de noms" i el duel de campanars és el recurs fàcil dels polítics sense idees al Camp de Tarragona.
A