dimecres, de gener 11, 2017

Microblog a cop de twit (recull 49)


Recull de twits dels últims mesos, tal com raja:

Política:

Segles de lluita per la llibertat de pensament contra l'Església, la Corona i l'Estat i haver d'acabar defensant-la de la correcció política

La dreta havia tingut el monopoli del moralisme, l'esquerra fa temps que va prendre el relleu. Quina llauna!

Als fanàtics i als intolerants és millor combatre'ls que ignorar-los però ignorar-los és més divertit perquè els desespera.

Volem polítics atrevits i heterodoxes però si surten de la pauta estreta que marca la correcció de seguida venen els talibans amb la torxa.

I sense saber ben bé com "refugiat" i "immigrant" han acabat sent sinònims. I embolica que fa fort.

Trump:

Abans de donar lliçons de democràcia als americans hauríem de comptar fins a deu. Fem una mica el ridícul.

La Presidència Trump és una esmena a la totalitat a dreta i esquerra. Contra la globalització i contra la política del subsidi.

Escola i deures:

Entre deures i no deures, DEURES. Entre molts deures i pocs deures, els deures justos. L'escola també es fa a casa.


L'espasme contra els deures és la darrera anècdota de la cursa rabiosa cap al mínim comú denominador a l'ensenyament. Al.lèrgia a l'esforç.

Microblog a cop de twit (recull 48)


Alguns twits dels últims mesos, tal com raja:

Política:

Política postmoderna. En 50 anys hem passat de confondre alguns privilegis amb la realitat a confondre algunes realitats amb privilegis.

Que els "progressistes" tinguin por del futur mentre els "conservadors" se'l miren amb optimisme és una gran ironia postmoderna.

Si els que critiquen les dictadures de dretes no critiquen les dictadures d'esquerres el que els molesta no és la dictadura. Trist.

Un dictador de dretes és el dimoni. Un dictador d'esquerres és un "personatge complexe". Com si la democràcia fos un accessori.

Sobiranisme:

Mentre no hi hagi ningú a l'altra banda, i no sembla que hi hagi de ser, el pactisme serà només un pobre eufemisme per amagar la rendició.

La majoria dels catalans no van votar la Constitució del 78. O no podien votar o ni tan sols havien nascut.

Calaix de sastre:

#Postveritat és quan els altres rebreguen la realitat. Quan ho fan els nostres en diem dialèctica.

Els forns de pa són tots privats i el pa mai no havia sigut tan econòmic i abundant. Facin el favor.

Hi ha una relació directa entre la parcialitat de la informació esportiva d'un mitjà i la parcialitat de la seva informació política.

Cultura de l'aigua, cultura de polígon, cultura de l'oli... Un dia algú parlarà de la cultura de la incultura i es tancarà el cercle.