dijous, de desembre 19, 2013

Microblog a cop de twit (recull 31)


 
Alguns twits de les darreres setmanes presentats en forma d'amanida microblog:

 
POLÍTICA:
  • En política la sordesa i l'autisme resulten letals.
  • Costa mantenir la fe en la democràcia després d'una reunió de la comunitat de veïns.
  • Els herois no existeixen. Tots els grans homes carreguen racons foscos. Tenim massa ganes d'escriure noves vides de sants.
  • Els polítics i ciutadans que van aixecar l'Alemanya de Bonn es van formar a les escoles del nazisme. El món no se salva a les aules, per bé i per mal.
SOCIETAT I CULTURA:
  • Ambició menestral. Orgull menestral. Passió menestral. No són oxímorons, és el camí del mig a la catalana.
  • Així doncs la literatura irlandesa no existeix?
  • La història té inèrcia. El passat no dibuixa el present però l'orienta i el condiciona amb molta força.
  • Tenir fe en la raó, la ciència i la tecnologia, és un contrasentit?
ESPANYA: 
  • Va canviar la gent, va canviar la política i va canviar el món però l'ànima de l'Estat es manté com la gran constant tràgica d'Espanya.
  • Es pensaven que morint #Franco s'acabava el franquisme i va resultar que només es transformava. Franquisme democràtic.
  • Les elits extractives, els monopolis paraestatals, l'agressivitat, el centralisme desacomplexat, la unicitat de poders. Franquisme dolç.
  • Espanya és un país modest mancat de modèstia. Una mala combinació.

dimecres, d’octubre 09, 2013

Decàleg de geopolítica catalana


Aquest post recull quatre articles publicats al diari Nació Digital
entre els mesos de juliol i setembre de 2013.
 
 
“Està totalment per fer una geopolítica catalana del futur.”

Àngel Castiñeira, professor d'ESADE i membre del CATN*

La geopolítica és un joc d'estats. Les regions no hi juguen, són jugades. Fa segles que Catalunya va perdre la condició d'actor polític internacional i no hi ha mapa que guiï el camí global del futur Estat català. Definir els interessos, les orientacions, les estratègies i les palanques de la geopolítica catalana serà essencial per garantir la viabilitat de la Catalunya sobirana i el seu encaix al concert internacional. A continuació s'apunta un assaig de decàleg que busca contribuir al debat sobre la qüestió.

1) Política ibèrica: deia Francesc Cambó que fins i tot després d'una hipotètica independència Catalunya hauria de buscar un nou acord de convivència amb Espanya perquè el marc ibèric era tan important que resultava ineludible. El context ha canviat i el paraigua europeu dóna un marge que no existia a principis de segle XX però Espanya continua sent vital, per bé i per mal, per als interessos catalans Potser resulta paradoxal però l'endemà de la independència la relació amb l'Estat espanyol serà la peça més important de l'estratègia exterior catalana.

Espanya és i serà el principal soci comercial de Catalunya, el seu veí més pròxim i rellevant, un país amb qui es comparteixen infraestructures bàsiques, grans conques hidràuliques, segles d'història comuna i profundíssims lligams socials i familiars. Un Estat català amb Espanya en contra sumarà dificultats i reptes que seria millor evitar. El repartiment del deute, la pressió europea i la negociació d'un fons decreixent que garanteixi la viabilitat financera a curt termini de l'Estat espanyol han de permetre una secessió pactada que suavitzi l'enrocament espanyol. Potser serà impossible durant els primers anys posteriors a la secessió però a mitjà termini caldrà buscar la cordialitat mútua i unes relacions intenses i franques. Una relació d'amistat que mai no podrà perdre un punt de vigilància activa i prudent. Realpolitik.

L'endemà de la independència les relacions amb Espanya s'emmarcaran, necessàriament, en una política ibèrica en la que Portugal ha de jugar un paper central. Sense una estratègia que neutralitzi el desequilibri ibèric l'Estat català podria acabar com un apèndix espanyol amb molt poc marge de decisió en àmbits vitals. La maledicció de Lisboa. Portugal no pot enfrontar-se a Espanya i mai no donarà suport al procés sobiranista però hi té molt a guanyar si Catalunya apareix com a estat a l'altra banda de la península. Lisboa i Barcelona, plegades, poden evitar que Madrid es consolidi com a gran megalòpoli ibèrica i únic centre peninsular de referència empresarial. Portugal és la palanca que equilibra la península.
 
2) L’equilibri francès: Andorra ha mantingut la plena sobirania del país a través dels segles gràcies a un hàbil joc entre França i Espanya amb triangulació vaticana. L’estratègia andorrana hauria d’inspirar la geopolítica catalana reforçant la importància d’una intensa relació amb França que faci de contrapès a la inevitable influència econòmica, política i social d’Espanya sobre el seu entorn. França és la clau de volta d’un cert equilibri de poders en aquest racó de l’Europa Occidental. L’estat català haurà d’apropar-s’hi reforçant intensament els lligams amb París, frenant la força expansiva de l’hinterland espanyol posant-se a redós de l’hinterland francès. El flirteig amb la francofonia era alguna cosa més que una maragallada.

3) Alemanya i l’empelt carolingi: Catalunya ha d’aspirar a convertir-se en el referent d’Alemanya al sud del continent. Al cap i la fi serà l’únic estat d’arrel industrial de l’Europa llatina, contribuent net a la Unió Europea, la porta d’entrada a Espanya i Portugal de bona part de les exportacions alemanyes a aquests mercats i la seu operativa a la península de moltes de les seves grans empreses. Si el país és capaç de construir una administració rigorosa i responsable ho tindrà tot a favor per aconseguir un tracte preferent amb Berlín com a node de referència a la regió. L’empelt carolingi, de nou.

4) La Unió Europea, paraigua indispensable: Per a un nou estat a la recerca de legitimitat el reconeixement europeu i la permanència a la Unió resulten gairebé essencials. Potser hi haurà un període transitori d’una certa provisionalitat però la vocació europeista de Catalunya ha de ser total i absoluta. La Unió Europea viu ara mateix enmig d’un cert desconcert i ningú no sap si es tracta d’una crisi de creixement o d’alguna cosa més profunda i greu. Hi ha dubtes sobre el projecte europeu que podrien afectar l’encaix continental de Catalunya però més enllà d’això sembla evident que la Unió ha de jugar un paper clau a l’hora de donar credibilitat, endins i enfora, a l’estat català. Una garantia d’estabilitat estructural molt necessària quan es mira el país amb els ulls d’un inversor global. Noruega i Suïssa potser poden prescindir-ne però seria millor per Catalunya no haver-ho de fer.
 

5) Mediterrània i capitalitat: La capitalitat de la Mediterrània Occidental és la principal oportunitat oberta a la política exterior de Catalunya. El Secretariat de la Unió per la Mediterrània amb seu al Palau de Pedralbes marca el camí. Barcelona, Marsella i Milà es mouen per liderar la regió però l'estat català pot donar una empenta definitiva al rol protagonista del Cap i Casal. Barcelona seria l'única d'aquestes ciutats amb estatus de capital d'estat. Al centre del cercle que formen París, Roma, Tunis, Alger, Casablanca i Madrid i sense els condicionants d'un passat colonial. Atractiva i neutral, Barcelona compta amb el poder tou necessari per aconseguir-ho. Una capitalitat que es pot blindar cultivant la sintonia amb Istambul per fer tàndem exercint un lideratge compartit de tota l'àrea Mediterrània.


6) Amèrica Llatina, la Hispanitat: Barcelona és una ciutat molt atractiva vista des de Caracas, Buenos Aires o Bogotà. La pista d'aterratge a Europa de bona part dels llatinoamericans que treuen el cap al continent per estudiar, emprendre o treballar. A través de l'Estat espanyol els catalans han tingut una presència activa a l'Amèrica Llatina que cal mantenir. Espanya té una enorme influència a Llatinoamèrica però també hi genera antipaties i recels. Un cert rebuig conseqüència de l'actitud ufanosa de l'antiga metròpoli que obre oportunitats a l'acció exterior catalana. Donant continuïtat als lligams econòmics i culturals ja existents per mantenir una relació intensa i creixent. Una part del patrimoni exterior de la Hispanitat ha de continuar en mans de Catalunya. Barcelona ha de seguir sent una ciutat propera i acollidora per a les elits llatinoamericanes.

7) L'Orient més llunyà: El món es reequilibra, el seu centre es desplaça a l'Oceà Pacífic i el continent asiàtic recupera un rol protagonista que va perdre fa tot just dos-cents anys. Mentre l'Àrtic no sigui navegable Catalunya té una enorme oportunitat en la profunditat de la seva costa i ha d'aspirar a convertir-se en el principal node logístic i industrial d'Àsia a la riba nord de la Mediterrània. Les inversions xineses i índies han de seguir el camí que ja van fer japonesos i coreans a la Catalunya de finals de segle XX. El sistema portuari català, el tàndem Barcelona/Tarragona, ha de ser la porta d'entrada de les mercaderies asiàtiques a l'Europa Occidental i cal posar-s'hi bé. Acollir les inversions i vendre participacions en actius estratègics com el port mateix sense els recels dels països europeus més establerts.
 
8) Estats Units, la mirada americana. Europa és cada dia més secundària i irrellevant vista des de Washington i només la consolidació d’un bloc econòmic occidental a través d’un àrea atlàntica de lliure comerç manté el continent a l’òrbita de la Casa Blanca. Potser Catalunya no té res a oferir i no pot cultivar una relació especial amb els Estats Units però ha d’aconseguir no ser mal vista des de la secretaria d'Estat. Els informes del consolat americà de Barcelona deuen situar el país entre els racons més antiamericans i antisemites d'Europa gràcies a la seva esquerra. Seria bo que els cables de la futura ambaixada deixessin ben clar que la política de l'Estat català se situa lluny d’aquesta pulsió. Sense aquest gir no només no es podrà comptar amb el suport passiu de Washington sinó que la seva hostilitat activa serà gairebé segura.

9) Barcelona, la geopolítica de les ciutats. En un món de ciutats, Barcelona ha de tenir un projecte de capitalitat que sintonitzi amb el país però necessita anar més enllà. Barcelona ha de ser una marca i un projecte d’abast global. La ciutat, aquesta ciutat, és un actiu nacional que desborda el país. Fa anys que la diplomàcia de les ciutats guanya importància i ho continuarà fent més enllà del placebo de les nacions sense estat. En alguns fòrums globals l’alcalde de Berlín pot ser molt més important que el president d'Àustria i caldrà assumir aquesta certa bicèfala en l’acció exterior catalana. Sense rivalitats i aprofitant tot el seu potencial d’acció.

10) La immigració com a factor geopolític. Els darrers anys han canviat el rostre humà de Catalunya. El país ha acollit més d’un milió d’immigrants d’arreu del món que hi han arrelat i que hauran de jugar un paper en el futur de l’acció exterior catalana. Milers i milers de catalans amb orígens al Marroc, Bolívia, Argentina, Perú, el Pakistan o la Xina. Una xarxa de relacions familiars i un capital cultural que caldrà explotar en benefici del país. Les empreses catalanes però també la seva política internacional han de servir-se d’aquests caps de pont per relligar el país amb tots els racons del planeta. Els fills de la immigració seran una peça clau del cos diplomàtic català.

 

 *Consell Assessor per a la Transició nacional
 
 


dimecres, d’agost 28, 2013

Microbloc a cop de twit (recull 30)


Alguns twits de les darreres setmanes presentats en forma d'amanida microblog:

EUROPA:
  • Al projecte europeu li convé recordar la pau i l'estabilitat de l'any #1913. És un avís i un esperó a la integració continental. 
  • S'ha de ser un eurocèntric radical per creure que la globalitzaciò afavoreix la desigualtat.
POLÍTICA:
  • Del possibilisme impossible n'hauríem de dir impossibilisme. 
  • Diem que la democràcia és una gran cosa quan volem dir, gairebé sempre, que la mesocràcia és una gran cosa. 
  • No hi ha corruptes sense corruptors. És el sistema d'incentius, estúpid! 
  • "De cadascú segons les seves capacitats, a cadascú d'acord amb les seves necessitats." I a cadascú, també, segons els seus mèrits.
SOBIRANIA:
  • Hi havia un patrioterisme primari que se sublimava en el Barça i que ha passat a abraçar l'estelada amb una enorme alegria antiestètica. 
  • Per guanyar el procés sobiranista Espanya en té prou de no perdre. Bloquejar, bloquejar i bloquejar, fins al cansament i la melangia. 

dimarts, de juliol 09, 2013

Microblog a cop de twit (recull 29)


Alguns twits dels últims mesos presentats en forma d'amanida microblog:

CATALUNYA:
  • Mentre mirem al País Valencià no acabarem d'entendre la Comunitat Valenciana.
  •  Fins i tot els que es creuen els amos del país no passen de ser-ne els masovers. #PontAeri
  •   Federalisme és el nou abracadabra.
  • La ratlla que separa un partit central i majoritari d'un partit centrista i residual és fina i sinuosa. El PSC la va creuar fa força temps
ESPANYA:
  • Espanya ha convertit la Constitució en un tòtem però la democràcia plena hi continua sent un tabú. Paradoxes freudianes peninsulars. 
  •  Les "reformas radicales" que surten de Madrid acaben invariablement en "reformas radiales". Cinc segles d'inèrcia centrípeta. 
  •  La Xina té un gran superavit comercial amb Espanya, com Catalunya. Per què no passa transferències solidàries a Madrid?
MISCELÀNIA:
  • Quan va ser que vam acceptar els imams com a interlocutors i els vam convertir en portaveus de no se sap ben bé qui? Quin error! 
  •  El fitxatge de #Neymar podria ser l'últim d'una època. La propera generació de joves estrelles del futbol potser farà el viatge invers. 
  •  En 140 caràcters potser es pot enunciar tot però no s'hi pot explicar res. Es pot dir tot però no s'hi entén gairebé res.

dimarts, de juliol 02, 2013

Microblog a cop de twit (recull 28)


Alguns twits de les darreres setmanes presentats en forma d'amanida microblog:
 
SOCIETAT:
  • No, no i no. De franc no vol dir gratuït, universal no vol dir públic i públic no vol dir funcionaritzat.
  • El dia que vam començar a confondre excel·lència i elitisme van aparèixer les primeres esquerdes.
  • El creixement econòmic potser no és il-limitat però els seus límits són molt més lluny del que alguns neomalthusians voldrien fer creure.
POBRESA:
  • Quan per dir pobres diem persones amb pocs recursos snem més enllà de l'eufemisme per encertar-la molt. No és (només) qüestió de diners 
  •  Combatre la pobresa o combatre les causes de la pobresa. Caritat o equilibri social. 
  •  La caritat potser és un bon valor personal però com a actitud col·lectiva és l'assumpció d'un fracàs.
POLÍTICA:
  • Demanar resultats màgics a la política obre les portes als aprenents de bruixot. 
  • "Que la política no iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde..."
  • Potser l'any '99 hauria d'haver governat Pasqual Maragall. Tot hauria estat igual però més fluïd i serè. 14 anys de compàs desacompassat.

dilluns, de maig 27, 2013

Microblog a cop de twit (recull 27)



Alguns els twits dels últims mesos presentats en forma d'amanida microblog:

POLÍTICA:
  • A les nostres llibreries hi ha més llibres contra el neoliberalisme que sobre el liberalisme sense prefixe. En contra del que es desconeix.
  • Una cara de la política és teatre i gestualitat -#politiqueta- l'altra cara demana serenor i seriositat. Condondre-les és trist i perillós
  • Tots aquests que parlen tant dels problemes reals de la gent deu ser que els coneixen millor que la gent mateixa. Deu ser això.
  • No et refiïs d'un venedor que diu que no et vol vendre ni d'un polític que diu que no vol fer electoralisme.
  • El llegat Thatcher, transformar un país escleròtic en una societat creativa. Salvar la socialdemocràcia de la socialdemocràcia mateixa.
  • Corea del Nord juga de farol des de fa dècades però l'aposta és tan forta que ningú no gosa ensenyar les cartes
SOBIRANIA:
  • A Catalunya no hi ha un problema de branding (la mala marca Espanya) sinó de rebranding (el tàndem de la bona marca BCN & la nova marca CAT.
  • Entre un home d'Estat i un home de l'Estat hi ha diferències substancials que alguns catalans no acaben de veure clares.
  • Volem gestionar el nostre futur per ser responsables dels nostres èxits, però també dels nostres fracassos. La sobirania és això
  • Hi ha gent a Catalunya que parla de recuperar el Pacte Fiscal com si ens l'haguessin ofert i l'haguéssim refusat. I no va anar així.
  • Els pronoms febles ens faran forts. I lliures.
ECONOMIA:
  • El transit econòmic que ha de fer l'Europa del sud és més dur que difícil. El què està prou clar però el com fa molta pujada.
  • Passat el temps de les grans catedrals toca retornar a l'esperit dels monestirs. Labora et labora.
  • No és quitança o devaluació interna o inflació. És quitança i devaluació interna i inflació. #Deute #Crisi #€uro
  • La gran convergència global de la classe mitjana podria marcar aquest segle. El problema som nosaltres, que hi convergim a la baixa.
  • Un país de nous pobres amb mentalitat de nou ric. Mala combinació.
  • El nostre sistema productiu i el seu encaix al món passen per un canvi profund. La crisi és el decalatge entre el nou i el vell.
MISCEL-LÀNIA:
  • Primer van ser els màfins i ara els càpqueics, les magdalenes de tota la vida ho tenen fotut.
  • A veure, no cal complicar-ho tant. Per aprimar-se només cal menjar menys i moure's més. No és física quàntica.
  • L'energia inacabable d'un nen de tres anys. Riu-te'n de la fissió atòmica!
  • El plor sec dels nens és una primera iniciació a l'art dramàtic.

dilluns, de maig 13, 2013

Microblog a cop de twit (recull 26)


Alguns els twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microblog:

ESPIRITUALITAT:
  • La Setmana Santa és la primavera de l'esperit. Una litúrgia de mort, renaixença i compromís. El 1714 de la fe.
  • Les esglésies són el darrer reducte de silenci enmig del soroll. Un espai de pausa.
  • L'entusiasme i l'expectativa que genera el Papa Francesc reflexen les enormes ganes de creure de la gent. Fam d'esperança. Efecte Obama.
  • Pensar que el dia que comença no és un dia més sinó un dia menys. Pressa tràgica. Tempus fugit.
REGENERACIÓ:
  • Sembla que les llistes obertes ho resoldran tot i tampoc no serien la panacea. El Senat s'escull amb llista oberta i no és exemple de res.
  • Tot just quan ens caldrien uns quants Medicis no paren d'aparèixer nous Savonaroles.
  • Governs que són la IBM dels anys setanta en l'era d'Apple, Google o Amazon. #reevolució
  • Arriba un moment en que costa críticar la demagògia perquè s'aixeca sobre arguments massa sòlids per ser ignorats.
  • És el sistema d'incentius, estúpid. #regeneració
POLÍTICA:
  • Obsessionar-se pels votants dels altres i acabar perdent de vista els votants propis. El soroll és soroll, escoltar-lo fa venir mal de cap.
  • El teixit polític de la Transició s'alça sobre un urdit de fidelitats personals dens i durador. Ells han envellit, els lligams no.
  • Els polítics, tots sols, ni poden enfonsar un país ni poden fer-lo florir. Els ciutadans hi ajuden sempre, activament o per omissió.
  • El catenaccio econòmic i intel·lectual de l'esquerra. La protecció per sobre la projecció. Arraulits sota un passat que s'esmuny.
  • Que la postmodernitat posés en dubte la Veritat no implica que hagin desaparegut les mentides

dimarts, de maig 07, 2013

Microblog a cop de twit (recull 25)


Alguns els twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microblog:

ESPANYA:
  • Espanya, aquell país en que un màster no desgrava però els diners perduts al casino sí. El futur està fet amb els incentius del present.
  • Espanya es plena d'europeus a sou. Sense el xec i la subvenció el seu europeisme s'estova de seguida perquè mai no se l'han cregut del tot.
  • La monarquia no cau, l'empenyen! I intuïnt qui ho fa sembla que fins i tot els més republicans acabaran trobant a faltar el Rei.
  • El "mezzogiorno" espanyol és una distracció. El veritable forat negre d'Espanya és el deliri del gran Madrid.
  • La hipercapitalitat de #Madridva més enllà del centralisme, és un pelegrinatge d'estat. #Madrid és la Meca de l'espanyolisme.
PERIODISME:
  • El món guanya en complexitat però els mitjans de comunicació tendeixen a la brevetat i ensopeguen amb la simplificació. Hi ha boira.
  • Amb música de por qualsevol pel.licula sembla de por. Amb un titular indignat qualsevol notícia sembla indignant.
  • El problema no són les rodes de premsa sense preguntes -contradicció flagrant-, són els periodistes que pregunten poc i repregunten menys.
REGENERACIÓ:
  • El món s'ha mogut però les eines de representativitat, les maneres dels representants i el rol passiu dels representats no l'han seguit.
  • El que seria estrany, gairebé contradictori, és que els partits polítics no fessin política partidista. #regeneració
  • El discurs del "i tu més" com a resposta a les acusacions de corrupció implica assumir un "jo també". #prou#regeneració
  • Les apel.lacións a la pressupció d'innocència funcionarien molt millor si no les reservéssim només per quan reben els “nostres”.

dissabte, de març 09, 2013

Microbloc a cop de twit (recull 24)


Alguns twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microbloc:

CRISI:
  • El túning, qui el recorda el túning? Doncs és la metàfora perfecta d'una època. (2001-2008) Els anys del túning.
  • Quan toca empobrir-se col·lectivament la inflació és un edulcorant indispensable. Fer-ho via rebaixes de salari és molt més dur i difícil.
  • Quan sents allò de "fer de la #crisi una oportunitat" penses en la ràbia que deu fer la frase als que no tenen les eines per fer-ho.
INNOVACIÓ:
  • El nostre sistema productiu i el seu encaix al món passen per un canvi profund. La crisi és el decalatge entre el nou i el vell. Accelerem.
  • Ara mateix el gran repte econòmic no és ni l'R+D ni la nanotecnologia. És la creació d'ocupació de perfil baix.
  • Quan la innovació esdevé indispensable és important tenir present la diferència entre idea i ocurrència.
PÚBLIC I PRIVAT:
  • Emprenedor és tot sovint un eufemisme d'empresari. Però tan lleig és ser empresari que cal fer servir eufemismes?
  • Confondre la sanitat pública amb la prestació universal de sanitat. El com i el què. I tomba i gira...
  • Els barracons no són el problema si s'omplen de bons mestres.
  • Una cua de gent diversa esperant ordenadament davant d'hisenda per pagar els seus impostos. La civilització és això!
  • Limitar els pagaments en efectiu és un pas de gegant cap al totalitarisme.

dimarts, de març 05, 2013

Microbloc a cop de twit (recull 23)


Alguns dels twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microbloc:

PARES I NENS:
  • Veient l'egoisme i els atacs de ràbia dels nens més petits diries que Rousseau no tenia fills. Dels bons salvatges als nens salvatges.
  • Un viatge amb nens no és un viatge, és una mudança.
  • Deixar el nen a l'escola bressol pot ser una caminada fantàstica o una experiëncia en l'art de domar un ximpanzé. Depèn del dia.
  • La facilitat i l'alegria amb que els nens arriben a qualsevol parc i es posen a compartir jocs saltant per sobre les llengües i els colors.
DIES I TEMPS:
  • La calma pausada i mandrosa de cada diumenge. Que la liberalització comercial no l'espatlli.
  • Sis mesos després el rellotge del cotxe torna a anar a l'hora.
  • La competició és a la base de l'èpica. Amundsen no seria el mateix sense Scott. Qui es recorda del primer home que va arribar al Pol Nord?
MISCEL-LÂNIA:
  • Si el futbol fos només futbol no seria el futbol.
  • Woody Allen, aquell director de cinema que abans feia pel.licules i ara fa reportatges de ciutats europees.
  • El canal Energy no és per a homes, és per austrolopitecus.
  • L'ús del clàxon pels conductors és inversament proporcional al nivell d'un civilització del país.
  • Sí, si us plau, posa'm una #SanMIguel que sóc un titot modernet i desarrelat.
  • Gent que enlloc de dir tothom diu "tots i totes". Genteta tocada pel progressisme de pa sucat amb oli.
  • Abans es veien uns pits i s'exclamaven els capellans, després el feminisme progre va agafar el relleu. Moralisme de pà sucat amb oli.  

dilluns, de març 04, 2013

Microbloc a cop de twit (recull 22)


Alguns twits dels últims mesos presentats en forma d'amanida microbloc:

POLÍTICA:
  • Els partits grans són grans perquè més enllà d'intel·lectuals i torracollons els vota la gent que no es fa sentir.
  • El #2.0 és un altaveu ciutadà o el trist placebo d'una autèntica veu pública? Incidència real o pur esbravament?
  • Les idees que ajuden a guanyar eleccions no sempre ajuden a governar millor. Menys spin-doctors i més líders!
  • La monarquia moderna, oberta i radicalment democràtica fa temps que està inventada, en diuen república.
REGENERACIÓ:
  • El governador de Sicília dimiteix per presumpte vincle mafiós. El Verres de Sènecà vint segles després. Som on érem, gairebé.
  • Paradoxa. Per sobreviure al moment actual el sistema polític s'hauria de fer l'harakiri.
  • Avui, enmig de la cendra grega, "La Iglésia Cremada" de Joan Maragall té un significat especial. Dolent vé de dol.
SOBIRANISME:
  • La Catalunya real no existeix. Hi ha moltes Catalunyes reals que fan una sola Catalunya sense adjectius.
  • Sort que l'Estatut trinxat i la sentència del TC són de fa quatre dies. Algú encara es podria creure els cants de sirena federalistes...
  • L'objectiu del procés de construcció nacional no és (no era, no ha de ser, no pot ser) la independència.
  • L'objectiu és construir un país de qualitat i a mitjà termini (a curt, de fet) sembla impossible fer-ho dins d'Espanya.

dimecres, de febrer 20, 2013

Microbloc a cop de twit (recull 21)


Alguns dels twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microbloc:

SOBIRANISME:
  • No és un rescat (rescue), és un rescat (ransom)! Et segresten i t'ofeguen fins que pares la mà.
  • El país no necessita el #rescat, el país és el rescat. Una Comunitat Autònoma trista i infrafinançada no es pot confondre amb Catalunya.
  • Un dia mirarem enrere amb la incomprensió amb que els israelians contemplen la diàspora. Tanta submissió ens semblarà impossible.
  • Explicarem aquests anys als néts, per bé o per mal!
  • Hi ha catalans que confonen la vocació politica amb una escena de Braveheart. I no és ben bé això.
ESPANYA:
  • Lliçó elemental de política ibèrica: Espanya no és de fiar. La resta d'Europa se n'ha adonat de seguida, als catalans ens ha costat segles.
  • Sorprèn que ningú no es recordi de la tupinada descarada amb que Esperanza Aguirre va aconseguir presidir Madrid.
  • Diu el gran Vidal-Quadras que no ens podem permetre TV3. Home, preu per preu, el que no ens podem permetre és Espanya.
  • A Espanya el federalisme és tot just un centralisme edulcorat.
ARA i AQUÍ:
  • La inseguretat, o la sensació d'inseguretat, és l'arrel de l'autoritarisme. #alerta
  • Lliçó lèxica essencial del segle XX: #Utopia és sinònim de distòpia.
  • Si Europa vol ser un continent sòlid haurà d’evitar qualsevol ficció de rigidesa i encarar el repte de la pluralitat.
  • La pell fina de quatre fonamentalistes no pot limitar la llibertat d'expressió arreu del món. Que s'hi posin fulles!
  • Hi ha alguna cosa molt pitjor que cosir per Zara, o Mango, en un país emergent. No cosir per Zara, o Mango, en un país per emergir.

diumenge, de febrer 17, 2013

Microbloc a cop de twit (recull 20)


 
Alguns els twits dels darrers mesos servits en forma d'amanida microbloc:

REGENERACIÓ:
  • Més d'hora que tard hi haurà una sacsejada moral al sistema. Cal. Podem acompanyar la revolució o patir la revolta. Encara podem triar.
  • Quan l'elit abandona el seu deure sense renunciar als privilegis esdevé casta i comença a morir.
  • És que n'hi havia que es pensaven que amb la mort de Franco s'extingia el franquisme i, és clar, no va anar ben bé així.
DIES I TEMPS:
  • Nadal és el cap d'any de l'esperit.
  • L'1 de gener és una convenció, l'any de debò comença el primer dilluns de setembre.
  • Dies de pluja i cel tapat, temps de país civilitzat.
  • La vida és llarga però els dies són curts. Curtíssims.
SOBIRANISME:
  • Entre els riscos innegables del procés sobiranista i la decadència certa de la Catalunya espanyola. Enquadrar el debat, ve't-ho aquí!
  • La por no serveix contra l'anhel de llibertat quan qui la predica és incapaç d'oferir cap esperança
  • Tots aquests que parlen tant dels problemes reals de la gent deu ser que els conèixen millor que la gent mateixa. Deu ser això.
     

Microbloc a cop de twit (recull 19)


 

 
Alguns dels twits dels darrers mesos recollits en forma d'amanida microbloc:
 
SOBIRANISME:
  • Volem gestionar el nostre futur per ser responsables dels nostres èxits, però també dels nostres fracassos. La sobirania és això.
  • De vegades sembla que a Madrid creuen en el nostre potencial més que nosaltres mateixos. Per això s'esforcen tant a tallar-nos les ales.
  • Quan diuen pacte volen dir obediència. Quan diuen diàleg volen dir submissió.
  • El Tribunal Constitucional no és un tribunal, és una cotilla.
  • El Mundo no és un diari, és un tricorni.
  • Si la Renaixença era el rebrot, ara toca la florida.
NOSALTRES:
  • Si "La ciudad de los prodigios" no és literatura catalana ja em direu què és.
  • Sense pronoms febles el català seria una llengua vulgar. Són les nostres declinacions, els nostres phrasal verbs. HO són! Cuidem-LOS!
  • Quan algú fa deu anys que viu aquí és ridícul preguntar-li d'on és. És d'aquí. Una altra cosa és voler saber d'on va venir.
ESPANYA:
  • Espanya és plena d'europeus a sou. Sense el xec i la subvenció el seu europeisme s'estova de seguida perquè mai no se l'han cregut del tot.
  • Quan sembla que la situació espanyola és insostenible mires la intenció de vot del candidat Berlusconi i ja no saps què pensar.
  • Espanya és, de nou, un país modest i amb els modestos s'hi atreveix tothom. Recordem, però, qui paga sempre les frustracions d'Espanya.
  • El cas és que per molts militants de la dreta espanyola, ministres inclosos, "franquista" no és un insult, és una circumstància. 

dissabte, de febrer 16, 2013

Microbloc a cop de twit (recull 18)


 
 
Alguns dels twits dels darrers mesos recollits en forma d'amanida microbloc:

REGENERACIÓ:
  • S'acumulen crisis i tensions però el fred ho glaça tot i no passarà res fins a la primavera. Els ametllers ja han florit, però.
  • Avui invoquen el fantasma de l'Aznar i demà la mòmia de Felipe González. Com si un règim caduc pogués salvar-se d'ell mateix...
  • Si tot plegat serveix per fer-nos més escèptics ja haurà servit d'alguna cosa però si hi perdem la capacitat de creure serà dramàtic.
  • L'Espanya de la Transició, CAT autonòmica inclosa, un arbre corcat a punt de caure. O regeneració radical o populisme. S'acaba un món.
  • És el sistema d'incentius, estúpid. #regeneració
POLÍTICA:
  • Una cara de la política és teatre i gestualitat -#politiqueta- l'altra cara demana serenor i seriositat. Condondre-les és trist i perillós.
  • L'oratòria és una qualitat interessant per fer politica però saber callar i dominar el silenci és deu cops més important.
  • L'hemeroteca sempre ha estat un infern pels polítics bocamolls però la premsa digital , Google i Youtube, han apujat el nivell. Riurem.
  • Hi ha partits i partides que actuen com si el Parlament fos de sucre. Com si poguéssin fer el ridícul i el país no se'n ressentís.
  • Donem una importància excéssiva a la política. L'economia, la cultura o la ciència sòn més importants i acaben tapades per la polítiqueta.
REUS I EL CAMP:

  • Les ciutats són capital quan saben ser útils als ciutadans del seu territori. Amb complicitat, generositat, obertura i esperit de servei.
  • La reflexió sobre el territori al Camp de Tarragona és necessària i urgent. Els titulars electoralistes són la pitjor forma de començar.
  • La "qüestió de noms" i el duel de campanars és el recurs fàcil dels polítics sense idees al Camp de Tarragona.
A