dissabte, de gener 30, 2010

dilluns, de gener 25, 2010

Ambició espacial


La ciència ficció només es manté com a fantasia fins que algú amb prou impuls combina visió i ambició per a fer-la realitat. Elon Musk és una d'aquestes persones. Costa no entusiasmar-se llegint l'article que escriu a l'especial “El Món al 2010” de la revista The Economist sobre el futur immediat dels viatges espacials. Un impuls renovat per l'aventura espacial que resulta molt interessant. Enmig del desconcert econòmic, polític i social, la nova ambició espacial es presenta com l'antídot perfecte a la triple depressió que ens amenaça. La ciència i la tecnologia continuen sent els camins més directes a un major desenvolupament i la carrera espacial n'és la màxima expressió. La conquesta de l'espai, per llunyana que pugui semblar, és l'únic projecte capaç d'unir el món generant l'èpica necessària per arribar a un nou horitzó. Un objectiu per al conjunt de la humanitat que resulta indispensable per a la complexitat del segle XXI. El destí evident (“manifest destiny”) d'un demà millor més enllà del nostre planeta.
*

divendres, de gener 22, 2010

dimecres, de gener 20, 2010

Microbloc a cop de twit (recull 3)


Alguns dels twits de les darreres setmanes reciclats en forma d'amanida microbloc:

POLÍTICA:
  • La maragallada post-Maragall dels Jocs Olímpics d'hivern a Barcelona és el cant del cigne del PSC a l'Ajuntament. 2011, Trias BCN!
  • BCN candidata als Jocs d'hivern del 2022 o com l'Ajuntament no va aprendre res del Fòrum. Hereu, rei, vergonya aliena!
  • Missatge des de Madrid (UPyD) per al Sr. Albert RIvera (C's). "Nos presentamos. Recuerda: Roma no paga traidores!. Besos, Rosa".
  • No cal discutir tant sb el model de gestió per al Prat. Ni l'estat, ni la Gene ni l'Ajuntament. Privatització i lliure competència!
  • La tendència profètica de l'independentisme cada dia recorda més als Testimonis de Jehovà. Com si Arenys fos Jericó...

ECONOMÍA:

  • Què passa amb els preus quan hi ha 800.000 pisos nous per vendre i la demanda continua morta? Rebaixes! http://bit.ly/4G0WCH
  • Riquesa és treball per productivitat. O sigui, suor per intel.ligència. No hi ha dreceres.
  • Corol·lari a la primera llei climàtica del botiguer: “Carrers freds, calaixos freds”.
  • Fases de la crisi. 2008: Negació i ràbia. 2009: Discussió i depressió. 2010: Acceptació.
  • La millor promoció de la sanitat privada és una visita a la pública. Una hora i vint minuts de retard. Reclamació presentada!

COMUNICACIÓ I SOCIETAT:

  • AVATAR: Un western post-modern en que els índis (alienigenes) son els bons. Un film entretingut plè de mala consciència occidental!
  • La humanitat busca superar els seus límits. Per això els xinesos proven de deixar-se bigoti tot i que la genètica no els acompanya.
    *

dimarts, de gener 19, 2010

Articles al Magazine (Mileuristes & empresaris africans)


Les darreres setmanes el Magazine de La Vanguardia ha publicat un parell de cartes que hi vaig enviar. Les transcric a continuació:

- Mileuristes i creació de valor (Carta de la setmana, diumenge 18/I)

El reportatge sobre els canvis de la passada dècada publicat al darrer Magazine de l'any citava els mileuristes com a llicenciats low cost. Amb un nom o altre resulta innegable que milions de joves són víctimes d'un sistema econòmic centrat en activitats de baix valor afegit i incapaç d'aprofitar les seves qualitats. La nostra economia ha crescut alimentant-se de mà d'obra barata, sense primar el coneixement i amb una gran precarietat laboral, és cert. Però una generació que disfruta del millor nivell educatiu de la història no hauria de quedar-se creuada de braços esperant les oportunitats, hauria de generar-les. La clau es troba en la creació de valor i els mileuristes haurien de contribuir-hi amb idees i projectes que ajudin a trencar el sostre de vidre que amenaça el seu futur. El sistema no hi ajuda però com l'article citava amb valentia es troba a faltar entre molt mileuristes l'esforç per a obrir-se camí que tantes generacions van fer abans que ells. La responsabilitat principal de la sortida del mileurisme és dels propis mileuristes. Al cap i a la fi, a base de creativitat i hores, moltes empreses low cost són extraordinàriament rendibles.

- Apadrinar un emprenedor africà (Publicat, diumenge 27/XII)

Els nous empresaris africans que el Magazine retratava fa poc són la gran oportunitat per al continent negre. Empreses africanes que comencen a recollir èxits amb bons projectes i grans dosis de passió. Aprofitant tot el potencial d'aquests països oblidats per a generar riquesa i portar esperança i progrés als seus ciutadans. Mentre tot evoluciona i l'Àfrica canvia, tot sovint sembla que des d'Europa continuem tenint una idea del desenvolupament més pròxima a les guardioles del Dòmund que a les aules de l'IESE. La tan repetida frase que anima a ensenyar a pescar enlloc de regalar peixos mai no havia tingut tant de sentit. Són aquestes noves empreses africanes, grans i petites, les que millor poden garantir una bona pesca d'ara endavant. Potser des dels països rics hauríem de buscar noves formes de contribuir en sintonia amb aquests canvis. Apadrinar un emprenedor africà podria ser un bon camí.
*

diumenge, de gener 17, 2010