dimecres, de maig 16, 2007

Apadrina un... emprenedor africà


Potser no ens cal un gran Pla Marshall
per l’Àfrica, sinó milers i milers de petits,
gairebé insignificants, plans d’empresa.


Quan centenars de milions de persones deixen enrere la pobresa a la Xina i l’Índia, Àfrica continua essent un racó de món sense esperança. L’únic gran racó de món sense esperança. Un conjunt de països que, del Sàhara a les cataractes Victòria, viuen assetjats per la pobresa, la malaltia, el desgovern i la falta d’estructures socials fermes. Impossibilitats per a pujar tots sols l’escala del progrés.

El cert és que en els últims anys hi ha hagut plantejaments ambiciosos des del primer món per empènyer el continent Africà fora del cercle viciós en que es troba. L’any 2005 el govern britànic va apadrinar la creació de la “Comission for Africa”, que en la línia de l’economista Jeffrey Sachs demana un “big push”, un gran esforç inversor que generi una catarsi al continent econòmica al continent. Una visió que, en relació als Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides, va ser ben rebuda per la Unió Europea i el G8, però amb un escàs seguiment posterior.

Hi ha, però, un corrent que mira amb gran escepticisme els grans plans per al desenvolupament que arribin sense corregir els errors del passat. La corrupció, la ineficiència d’alguns organismes internacionals i la pròpia dificultat de l’ajuda directa per generar riquesa més enllà d’alleugerir la pobresa. Liberals com el professor Sala i Martin o l’irreverent Tim Harford han expressat en alguns articles la seva poca confiança en els grans plans de desenvolupament, apostant per l’única via de progrés possible per a l’Àfrica. Els seus emprenedors.

Tal i com demostra l’experiència dels microcrèdits a l’Índia del Grameen Bank, no hi ha millor ajuda al desenvolupament que un petit finançament que faciliti la iniciativa econòmica de base. Diners que creen riquesa i teixit econòmic allà on és més necessari. Cap a aquest camí apuntava un article recent de l’"Undercover Economist" al Financial Times, explicant una experiència de desenvolupament p2p potencialment revolucionària. Des del web kiva.org, qualsevol inversor pot fer una ullada a dotzenes de petits projectes empresarials de països en desenvolupament, certificats localment i a la recerca de finançament. Una forma excel.lent de plantar autèntica llavor de desenvolupament que podria portar llum al túnel africà.

Potser no ens cal un gran Pla Marshall per l’Àfrica, sinó milers i milers de petits, gairebé insignificants, plans d’empresa.

2 comentaris:

Artur ha dit...

Sala Martin és un dels promotors de www.umbele.org

És una ONG on es desenvolupen petits plans empresarials i on el que es reben són préstec de poca quantia que han de ser amortitzats en un periode, incloent interessos. Els missioners són els encarregats de realitzar el cobrament. Això tan senzill fa que el diner primerament donat pels aportants a l'ONG i després invertit en un projecte empresarial hagi de ser rendible. S'obliga a que la inversió empresarial sigui rendible o bé que els qui la promouen la facin rendible. La caritat i la subvenció a fons perdut només fabriquen ganduls, apoltronats i petits dictadors.

catalunya.ffw ha dit...

Artur,

La Fundació Umbele és un molt bon exemple d'aquest punt de vista que exposava al post.

Tenen un programa interessant que anomenen "1€=2€" que dobla la ajuda que s'envia per col.laborar amb programes d'empreneduria.´

Hi ha molta gent que se sorprendrà de conèixer aquest compromís africa d'en Sala-i-Martín.

Gracies,

Marc Arza