Catalunya i el Minotaure, encara

El país ha de recolzar-se en les pròpies habilitats

mentre aprèn a gestionar l’autèntic Poder.

“El Minotaure és un personatge important de la Història

i de l’actualitat. És el Poder. (...) Abstracte en teoria,

és una realitat quotidiana que cal saber manejar.

Hi ha pobles que hi estan familiaritzats, d’altres que

no saben com fer-s’hi. Aquest darrer és el cas històric

de Catalunya.”

Notícia de Catalunya (1954)
Jaume Vicens Vives

Fa més de cinquanta anys que en Jaume Vicens Vives publicava “Notícia de Catalunya”, un exercici d’introspecció nacional que va ajudar a posar les bases per a superar el trauma del Desastre Nacional, la guerra espanyola. En l'obra, Vicens Vives retrata un dels grans dèficits de Catalunya, la incapacitat per a la política, per a la gestió del Poder.

Mig segle més tard i després de gairebé trenta anys d’autonomia, el postpujolisme i el procés estatutari han tornat a posar damunt la taula la immaduresa política del país. Si bé la gestió política i la construcció d’una administració moderna demanen temps i experiència, la situació dels últims anys podria fer pensar que el pujolisme ha estat una excepcionalitat en la llarga mala relació de Catalunya amb el Minotaure.

El cert és que Catalunya no pot renunciar a la política i aprendre a cavalcar el Minotaure continua sent un imperatiu per al país. Mentrestant, però, cal ser conscients de que la societat ha estat tradicionalment la pròpia fortalesa i cal que recuperi el protagonisme que l’ha fet responsable de bona part dels èxits del catalanisme. El país ha de recolzar-se en les pròpies habilitats mentre aprèn a gestionar l’autèntic Poder. Unes habilitats que ens situen alhora en sintonia amb el món, prioritzant el dinamisme social per sobre la pura gestió política.