dilluns, d’agost 14, 2006

L'Imperatiu del Dinamisme


Tot i que l’allau diari de noticies polítiques al voltant dels partits i els professionals de l’administració poden dificultar una visió en perspectiva, el cert és que els governs i el poder polític no tenen ni tornaran a tenir en el futur el protagonisme que han tingut els darrers cinquanta anys.Rere la guerra freda i en un entorn molt més fluid i difús com el d’avui, el paper principal torna a la gent, a les empreses, als grups i a les persones lliures i amb capacitat creadora. L’imperatiu de la sobirania que ha protagonitzat els darrers tres segles d’història ha deixat pas al dinamisme, i per a un país en construcció permanent com el nostre és important no perdre de vista aquest canvi fonamental.

Nokia i Ebay, però també Ryanair i Aljazeera són tan sols algunes de les iniciatives privades inexistents fa tan sols quinze anys que han transformat la nostra vida i les dinàmiques socials arreu del món. En un context com aquest ens cal alliberar tota l’energia creadora de que siguem capaços per ser a l’alçada de les oportunitats que se’ns obren. Necessitem idees, moviments i projectes que neixin i es desenvolupin a to amb el nostre temps, d’abast europeu i mundial i reconduint el país cap al camí del futur, el del coneixement.

Si durant el segle XIX va ser la industria, i durant el XX un sistema polític capaç d’equilibrar les diferències socials, el que marcarà el tall entre grans societats i països seguidors durant el segle XXI serà la capacitat de dinamisme, de creació i d’innovació. És en el caràcter pioner i ambiciós del millor catalanisme on rau la recepta de l’èxit. Només si ens mesurem amb els estàndards més alts, només si acceptem els reptes més grans i fem un enorme esforç d’inversió en els desafiaments que ens esperen serem a l’alçada del país i el seu enorme potencial.

2 comentaris:

Narcís Sastre i Fulcarà ha dit...

A vegades tinc cert escepticisme sobre la capacitat creadora del País. Parlo amb estudiants de la UdG, per exemple, i els veig instalats en un cert conservadurisme que els fa incapaços d'afrontar situacions de risc, com ara voler engegar una empresa. L'objectiu de molts és treballar per l'administració pública, amb l'afany ben legítim de cercar seguretat, però que mostra una tendència perillosa a mitjà i llarg plaç. Potser només és una percepció infundada, qui sap.

Marc Arza Nolla ha dit...

No és una percepció infundada. Hi ha hagut a Catalunya un canvi radical en dues decades.

Mai no hi havia hagut una tradició funcionarial i avui aquesta "vocació" és una de les més comuns.

La pregunta és... i ara què?

Marc