diumenge, d’agost 20, 2006

Immigració (I): Catalunya i Europa, debats paral·lels


Les bases del sistema català d’integració continuen essent les establertes pel PSUC i el pujolisme des dels anys de resistència fins entrat el segle XXI. Catalunya és avui un país obert a tothom, una comunitat de futur a la que tothom hi és convidat sobre les bases d’un projecte nacional integrador i solidari. La tradició del país ha d'estar per tant oberta a fondre’s amb les aportacions dels nouvinguts sobre els fonaments de la catalanitat: llengua, civisme i el valor del treball.

El cert és que Catalunya ha rebut durant el segle XX allaus migratoris massius i molt diversos que han situat la immigració com una de les principals qüestions obertes de la societat catalana en el moment present. Quan encara no hem consolidat el procés d’integració fruit d’haver doblat la nostra població els darrers cent anys amb més de dos milions d’immigrants d’origen espanyol, hem d’encarar un repte potser encara major.

Avui ens enfrontem a un escenari comú a Europa i a tot occident, els moviments migratoris massius que a casa nostra prenen color romanès, marroquí, bolivià, equatorià o xinès. Si bé aquest és un fenomen d’abast molt ampli i no estem sols en la recerca de solucions, el caràcter minoritzat de la nostra cultura i identitat nacional converteixen el que per altres països és un repte important en una qüestió definitiva. Que els centenars de milers, ben aviat milions, de sud americans, magribins i asiàtics que viuen i viuran entre nosaltres adoptin com a marc de referència la catalanitat és un dels objectius que el país s’ha de fixar com a prioritat per als propers vint-i-cinc anys. Si no ho aconseguim els catalans correm el risc de passar a ser minoria nacional al propi territori i convertir en fantasia qualsevol aspiració de futur col·lectiu.

La premisa major davant l'arribada de nous ciutadans al país és recordar constantment que la immigració és un repte ple de potencial positiu per al país. Un repte que comporta riscos, riscos greus, però que en última instància és resultat de l’implacable món globalitzat i de les pròpies necessitats demogràfiques i econòmiques. Avui com fa quaranta anys, la immigració torna a ser per Catalunya problema i esperança.

Com a actors del joc europeu, els catalans hem de participar en la configuració d’un discurs europeu sobre integració, que posi les bases d'un projecte europeu de progrés compartit i solidari. Paral·lelament és necessari desenvolupar a nivell nacional les línies d’actuació singulars que adaptin l’estratègia europea a la nostra realitat i a les eines particulars amb que compta la nostra societat per encarar les oportunitats i els reptes oberts per aquest fenòmen. És d'aquesta manera que podrem aspirar a llegar a les generacions que vindran una Catalunya i una Europa diferents a les d'avui, però ben travades com a societats sòlides i amb alts nivell de progrés i llibertat.

3 comentaris:

Inz ha dit...

Si recordeu, TV3 va fer, fa 1 o 2 anys, una enquesta sobra quins programes es miraven els migrants extra-comunitaris, per saber si preferien la TV en català o bè en castellà. Amb sorpresa, van descobrir que cap de les dues: es miraven els canals dels seus Paisos, amb el satellit. El missatje, obviament, no ès: aturem el satellit (que seria directament contre els principis mès basics en que tots creiem). Si no que la obra de integraciò ha de commenÇar à l'escola, de les noves generacions que neixen, i, sempre mès, neixeran, en els Paisos europeus, i fer que la nostra cultura resulti actractiva per ells, que fins i tot s'adonin que l'integraciò li dona possibilitats.
Sobra el tema de l'integraciò inter-cultural, seria molt interessant obrir un debat sobre la lley que van aprovar à Franca fa poc mès d'un any, que proibeix els simbols religiosos en les escoles. Crec que discutir d'això seria una bona palestra per tots nosaltres.

MInz

Marc Arza Nolla ha dit...

És ben cert que Al-Jazzera i internet han canviat el panorama de la immigració.

De tota manera, a una generació vista ja no hi ha aquest lligam fort amb el país d'origen i toca escollir nou imaginari al que sumar-se.

Arnauh ha dit...

Hum, no hi estic d'acord. Jo ho veig bastant més com en Pere. aqui i aqui.

Com que ell ho diu de manera impecable, no afegeixo res :P