dimarts, d’agost 29, 2006

Llibres: “Grans imperis, petites nacions”

, L
Sota el títol “Grans imperis, petites nacions”, el darrer llibre de Josep M. Colomer posa negre sobre blanc un canvi fonamental de la geopolítica contemporània amb efectes ben directes sobre el futur polític i social de Catalunya.

S'hi explica com en els darrers anys, rere la caiguda del bloc comunista, s’ha multiplicat el nombre d’estats independents, augmentant a l’hora significativament el nombre de democràcies mentre el poder dels estats es veu reduït per transferències de sobirania, tant a organismes internacionals com a ens descentralitzats dins el propi estat.

Per desenvolupar el seu argument l'autor diferencia entre imperis, estats i nacions, definint com a imperis aquells sistemes supranacionals que comparteixen les estructures de seguretat, economia, comerç i un espai cultural i de llengua franca. Els principals imperis serien avui Amèrica, Europa, la Xina, l’Índia i el Japó i sota el seu aixopluc es garantiria la viabilitat de molts projectes nacionals que no haguessin estat possibles tot just fa unes dècades.

Seguint aquesta línia argumental, aquest escenari permetria a molts projectes nacionals, com Catalunya o Flandès, conjugar sense estridències l’estabilitat i la seguretat que donen els imperis amb la flexibilitat i la descentralització dels estats moderns per consolidar projectes de democràcia i llibertat propers al ciutadà, garantint a l’hora la cooperació lliure amb les regions culturals i econòmiques pròximes per estirar al màxim el propi potencial de prosperitat.

L'obra de'n Josep M. Colomer va guanyar el premi d'assaig de la Fundació Trias Fargas 2005, premi certament merescut, ja que més enllà de la novetat del plantejament, el llibres ajuda a fer evident que en el context actual de fluidesa de sobiranies i paraigües imperials, les úniques fronteres reals al progrés de Catalunya son aquelles que els ciutadans del país no gosem travessar.

4 comentaris:

Narcís Sastre i Fulcarà ha dit...

A principis d'estiu vaig llegir el llibre de Colomer, i tot i ser molt interessant pel que fa a plantejaments, em va donar la sensació que ens deia que no cal demanar la independència ja que avui en dia "regions" com Catalunya gairebé poden fer tota mena de polítiques i cercar aliances estratègiques vàries . El món ha canviat, és cert, i podem fer més coses que abans, però els estats encara tenen molt de poder i no podem renunciar a ser-ho.

Oriol ha dit...

Si us agrada aquest llibre no podeu deixar de llegir The Next Global Stage (Kenichi Ohmae), llibre molt més tècnic que aprofundeix amb raonaments molt econòmics en la desaparició dels estats i el desenvolupament de les regions, coma motors econòmics del món.

Marc Arza Nolla ha dit...

No podem renunciar a ser estat, però serà una bona política econòmica, social i cultural el que ens reforçara com a país per poder-ne esdevenir. Aquests canvis que comentava a l'article ens donen eines noves per poder fer aquesta política.

El camí per esdevenir una nació lliure entre les altres nacions lliures serà curt i sobtat. En algun moment d'aquest segle o del proper, és possible que si internament sóm un país ben trabat, es dongui la cojuntura adequada, probablement en un clima de catarsi europea o global per poder arrabassar la plena sobirania.

El que toca és estar preparats per aquest moment.

Salut,
Marc

Perot lo Lladre ha dit...

No es tracta de renunciar a res, ni a la independencia ni a ser estat ni a cap altra cosa: si els estats bàltics han tornat a ser lliures, doncs tot es possible. Pero diria que es ben clar que qualsevol d'aquests molt lloables objectius es prou llunya, probablement mes llunya que l'any 2016 que els del Lobby per la Independencia, molt en l'estil Testimonis de Jehova, han fixat per a que la llibertat de Catalunya caigui com un fruit madur.

Em sembla clar que mentrestant aquest fruit madur caigui ens val mes continuar fent coses concretes que donin resultats concrets en la direccio del alliberament nacional, i moltes d'aquestes coses es poden fer perque som en un mon que posa molts entrebancs al control estatal de les persones i grups sempre i quan es clar aquests no pensin viure de les subvencions estatals, i que els dona molt mes de marge que, diguem, el mon de fa 50 anys. Fer servir aquest marge per actuar en un entorn global, un que no s'acabi a Portbou i a Cadis, un que tingui present que costa el mateix, o menys, vendre a Toulouse que no pas a Sevilla, que potser tenim mes afinitat i som millor rebuts per la gent de la Catalunya Nord o de Flanders que no pas amb els del Arago, i de que ningu ens impideix actuar en consequencia ... Adonar-nos de tot aixo i actuar en consequencia ens pot donar un present i un futur molt satisfactori com a catalans i com a persones ... mentre esperem que la independencia vingui, es clar.