divendres, d’agost 18, 2006

El potencial d'un nou voluntariat


En un context global marcat pel ritme del canvi i els reptes de primer ordre amb que ens enfrontem, un dels imperatius màxims del país ha de ser no malbaratar cap recurs, sobretot en aquelles àrees en que la nostra societat és juga el futur.

En educació, en economia i empresa, en serveis socials i sanitaris es decideix en els propers anys el nostre ser o no ser per a les properes dues generacions. En un moment en que fem el pas d’una economia regionalitzada, industrial i de serveis a una economia centrada en el coneixement i d’abast global, a l’hora que la immigració i l’envelliment de la nostra població posen a prova la nostra xarxa social, ha de ser una prioritat estirar totes les energies del país.

Així doncs es fa difícil comprendre per què amb jubilacions i prejubilacions, que enteses com ho fem avui són poc menys que morts civils, deixem d’aprofitar quantitats enormes d’experiència i d’energia humana en òptimes condicions.

Tota aquesta gent de seixanta cinc, seixanta i fins i tot cinquanta anys s’ha guanyat el dret a la jubilació, però el fet és que la nostra societat compta ara amb milers i milers de ciutadans, alguns d’ells professionals de sectors claus com l’ensenyament i la sanitat, que tenen molt a oferir i la voluntat de fer-ho si se’ls planteja de forma correcta.

Aquest hauria de ser el cor d’un nou voluntariat que permetria reforçar el nostre sistema educatiu i sanitari, donant suport també al nostre entorn productiu per fer les reformes i modernitzacions indispensables per encarar amb èxit les oportunitats plantejades pels reptes del present.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

He trobat molt interessant l'article sobre voluntariat i m'he pres la llibertat d'enviar-lo a algunes associacions de voluntaris. He rebut un correu del Sr. Josep V. Marín (comunicacio@federacio.net) de la Federació Catalana de Voluntariat Social expressant el seu interès a publicar-lo.

Espero que es podran posar en contacte.

Inz ha dit...

Ja veig que em quides (envillimen de la poblaciò etc)!!! D'acord que els jubilats encara en plenes "funcions" fisiques i mentals, podrien donar molt practicament, i això podria ser bò per à ells meteixos, com una palestra en la qual facin "prevenciò de la disabilitat", i allarguin el mès possible la vida activa, per dir-ho de manera senzilla. Un altre aspecte seria proposar als que ès jubilin, de quedarse uns anys mès (nomès si ho volen, pero crec que al final alguns ès jubilan perquè li convè economicament mès que perquè estiguin fart de treballar). La feina podria ser adaptada amb tasques mès propries à l'edat mès avançada (per exemple un metge que treballava à urgencies o un que feia un treball fisicament cansant), amb un horari reduit. Això tambè estalvieria, en algun cas, gastos economics per les pensions, amb gent que continua donant un support à la societat. Pero, en aquest sentit, ès important la formaciò continua, de manera que els treballadors s'adaptin à noves tasques, dins la seva area, sense difficultat.

Josep Vicent ha dit...

Gracies Joan, i Marc, especialment :)

Fina ara,

Josep

rA ha dit...

Sonare molt economista, pero... i les pensions? Hom es passa la vida pagant a la SS, arriba als 65 i... que? segueix treballant i no cobra les pensions? segueix treballant i cobra?

Marc Arza Nolla ha dit...

Gracies a tots per les aportacions.

Obviament la formació hauria de jugar-hi un paper important, per ambdues bandes. Un punt clau en aquest esforç de voluntariat és que aquesta gent puguin transmetre la seva experiència.

Sobre cotitzacions i pensions jo seria partidari de premiar aquest voluntariat amb desgravacions fiscals que permetessin alleugerir els impostos a pagar. De totat manera penso més en un voluntariat no remunerat.