Poques regions d’Europa occidental
han passat els darrers cinquanta anys
per una transformació tan radical
com la que s’ha donat al País Valencià.
Al bloc d’en Joan Mansanet, candidat nacionalista a l’Ajuntament de València*, s’hi cita la recent presentació del llibre País Complex. Un títol que fa l’ullet al valencianisme en paral·lel al País Perplex amb que Josep-Vicent Marqués feia el 1974 la primera revisió del fusterianisme estricte.
Poques regions d’Europa occidental han passat els darrers cinquanta anys per una transformació tan radical com la que s’ha donat al País Valencià. Una metamorfosi econòmica, política, social, lingüística en certa mesura, que des de Catalunya sembla haver-nos passat per alt. Catalans i valencians fa gairebé trenta anys que vivim d’esquena i acumulem ignoràncies mútues.
Una falta de relació molt costosa quan el món es configura en regions econòmiques amb alt potencial de creixement, com l’arc mediterrani. El catalanisme, que en molts casos ha d’arribar encara al país perplex, ha de fer l’esforç d’apropar-se al país complex que és avui el País Valencià. Sense un canvi de perspectiva que permeti entendre el veí del sud com és, i no com voldríem que fos, no hi ha relació possible.
Afortunadament, País Valencià endins fa temps que el nacionalisme majoritari ha emprès el camí de la modernització, molt conscient dels reptes que encara i les possibilitats enormes que s’obren a la valencianitat. Sort, doncs, que hi ha gent com en Joan Mansanet que, des de la fidelitat al valencianisme, han deixat enrere la perplexitat per encarar sense complexos el país complex.
Poques regions d’Europa occidental han passat els darrers cinquanta anys per una transformació tan radical com la que s’ha donat al País Valencià. Una metamorfosi econòmica, política, social, lingüística en certa mesura, que des de Catalunya sembla haver-nos passat per alt. Catalans i valencians fa gairebé trenta anys que vivim d’esquena i acumulem ignoràncies mútues.
Una falta de relació molt costosa quan el món es configura en regions econòmiques amb alt potencial de creixement, com l’arc mediterrani. El catalanisme, que en molts casos ha d’arribar encara al país perplex, ha de fer l’esforç d’apropar-se al país complex que és avui el País Valencià. Sense un canvi de perspectiva que permeti entendre el veí del sud com és, i no com voldríem que fos, no hi ha relació possible.
Afortunadament, País Valencià endins fa temps que el nacionalisme majoritari ha emprès el camí de la modernització, molt conscient dels reptes que encara i les possibilitats enormes que s’obren a la valencianitat. Sort, doncs, que hi ha gent com en Joan Mansanet que, des de la fidelitat al valencianisme, han deixat enrere la perplexitat per encarar sense complexos el país complex.
*Si a tot el País Valencià el Bloc Nacionalista es presenta dins la coalició Compromís pel País Valencià, a la ciutat de València el Bloc ha apostat per afavorir el canvi participant a la llista del PSPV que encapçala Carme Alborch. A València ciutat, aquest cop, voteu PSPV!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada