dimecres, de maig 02, 2007

Catalunya i el Minotaure, encara


El país ha de recolzar-se en les pròpies habilitats
mentre aprèn a gestionar l’autèntic Poder.


“El Minotaure és un personatge important de la Història
i de l’actualitat. És el Poder. (...) Abstracte en teoria,
és una realitat quotidiana que cal saber manejar.
Hi ha pobles que hi estan familiaritzats, d’altres que
no saben com fer-s’hi. Aquest darrer és el cas històric
de Catalunya.”

Notícia de Catalunya (1954)
Jaume Vicens Vives

Fa més de cinquanta anys que en Jaume Vicens Vives publicava “Notícia de Catalunya”, un exercici d’introspecció nacional que va ajudar a posar les bases per a superar el trauma del Desastre Nacional, la guerra espanyola. En l'obra, Vicens Vives retrata un dels grans dèficits de Catalunya, la incapacitat per a la política, per a la gestió del Poder.

Mig segle més tard i després de gairebé trenta anys d’autonomia, el postpujolisme i el procés estatutari han tornat a posar damunt la taula la immaduresa política del país. Si bé la gestió política i la construcció d’una administració moderna demanen temps i experiència, la situació dels últims anys podria fer pensar que el pujolisme ha estat una excepcionalitat en la llarga mala relació de Catalunya amb el Minotaure.

El cert és que Catalunya no pot renunciar a la política i aprendre a cavalcar el Minotaure continua sent un imperatiu per al país. Mentrestant, però, cal ser conscients de que la societat ha estat tradicionalment la pròpia fortalesa i cal que recuperi el protagonisme que l’ha fet responsable de bona part dels èxits del catalanisme. El país ha de recolzar-se en les pròpies habilitats mentre aprèn a gestionar l’autèntic Poder. Unes habilitats que ens situen alhora en sintonia amb el món, prioritzant el dinamisme social per sobre la pura gestió política.

4 comentaris:

Odalric ha dit...

Precisament la diferència amb altres temps crec que rau en el fet que ara la societat no te cap mena d'empenta. La societat catalana crec que s'ha deixat portar per l'inercia dels darrers temps i no pretén més que anar fent sense arriscar.

Catalunya no te societat.

Marc Arza ha dit...

Odalric,

Si en la nostra falta de politica ferma hi poddem trobar excuses en les limitacions constitucionals que patim, no hi ha excusa valida per a al poc gruix social de la Catalunya d'avui.

Depèn de nosaltres, de tu i de mi!

Gracies,
Marc

Vida quotidiana ha dit...

Tot això està molt bé. Hem diagnosticat que no tenim societat...però, quin és el següent pas?

Marc Arza ha dit...

David,

Espero dedicar uns posts a la creació de capital social. El següent pas, sense cap mena de dubte, és aquest.

Marc