Articles al Magazine (Mileuristes & empresaris africans)

Les darreres setmanes el Magazine de La Vanguardia ha publicat un parell de cartes que hi vaig enviar. Les transcric a continuació:

- Mileuristes i creació de valor (Carta de la setmana, diumenge 18/I)

El reportatge sobre els canvis de la passada dècada publicat al darrer Magazine de l'any citava els mileuristes com a llicenciats low cost. Amb un nom o altre resulta innegable que milions de joves són víctimes d'un sistema econòmic centrat en activitats de baix valor afegit i incapaç d'aprofitar les seves qualitats. La nostra economia ha crescut alimentant-se de mà d'obra barata, sense primar el coneixement i amb una gran precarietat laboral, és cert. Però una generació que disfruta del millor nivell educatiu de la història no hauria de quedar-se creuada de braços esperant les oportunitats, hauria de generar-les. La clau es troba en la creació de valor i els mileuristes haurien de contribuir-hi amb idees i projectes que ajudin a trencar el sostre de vidre que amenaça el seu futur. El sistema no hi ajuda però com l'article citava amb valentia es troba a faltar entre molt mileuristes l'esforç per a obrir-se camí que tantes generacions van fer abans que ells. La responsabilitat principal de la sortida del mileurisme és dels propis mileuristes. Al cap i a la fi, a base de creativitat i hores, moltes empreses low cost són extraordinàriament rendibles.

- Apadrinar un emprenedor africà (Publicat, diumenge 27/XII)

Els nous empresaris africans que el Magazine retratava fa poc són la gran oportunitat per al continent negre. Empreses africanes que comencen a recollir èxits amb bons projectes i grans dosis de passió. Aprofitant tot el potencial d'aquests països oblidats per a generar riquesa i portar esperança i progrés als seus ciutadans. Mentre tot evoluciona i l'Àfrica canvia, tot sovint sembla que des d'Europa continuem tenint una idea del desenvolupament més pròxima a les guardioles del Dòmund que a les aules de l'IESE. La tan repetida frase que anima a ensenyar a pescar enlloc de regalar peixos mai no havia tingut tant de sentit. Són aquestes noves empreses africanes, grans i petites, les que millor poden garantir una bona pesca d'ara endavant. Potser des dels països rics hauríem de buscar noves formes de contribuir en sintonia amb aquests canvis. Apadrinar un emprenedor africà podria ser un bon camí.

*

Emprenedoria, ambició i creixement.

Els primers a creure en el país, en tots els àmbits,

hem de ser nosaltres mateixos.

Sense ambició no hi ha creixement.

Quan centrem en l’ambició la falta d’empenta de la societat catalana, l’encertem de ple. Hi ha manca d’ambició política, d’ambició educativa, d’ambició empresarial, d’ambició de país en definitiva. La panoràmica de l’activitat emprenedora que presenta l’informe GEM dóna mostres evidents d’aquesta situació.

Tot i que de vegades pot semblar que l’esperit funcionarial s’ha apoderat del país, el nivell d’activitat emprenedora a Catalunya se situa entre els primers d’Europa. L’índex TEA (Total Entreprenurial Activity) en la fase inicial, situa Catalunya per sobre la mitjana europea, just per sota d’Irlanda i al davant de potències dinàmiques com Finlàndia o el Regne Unit.

Font: Informe GEM Catalunya 2005

És en l’ambició de creixement, en la visió de futur amb que s’emprèn a Catalunya on es perd tot l’avantatge d’una bona posició de sortida. Quan es pregunta els emprenedors catalans sobre el potencial de creixement de les seves empreses, les seves expectatives se situen entre les més pobres de tota la Unió Europea. L’ambició dels emprenedors catalans és gairebé nul·la.

Font: Informe GEM Catalunya 2003

Sense passió, sense una visió èpica del projecte que s’impulsa, difícilment hi ha cap possibilitat de creixement. Les conclusions que es desprenen de la radiografia que l’informe GEM fa de l’empresa catalana, son fàcilment extrapolables a d’altres camps. Els primers a creure en el país, en tots els àmbits del país, hem de ser nosaltres mateixos. Sense ambició no hi ha creixement.

.