Microblog a cop de twit (recull 52)

Recull de twits dels últims mesos, tal com raja:

La Transició

El règim de la Transició vol garantir el seu futur al segle XXI abraçant-se fort a una monarquia del XVIII. Una aposta arriscada.

A poc a poc es confirma que l'Espanya democràtica no era una evolució, era un parèntesi.

Monarquia, executiu, legislatiu i judicial. Ja és oficial, a l'Estat espanyol ja no hi queda cap poder que no provoqui vergonya aliena.

Perspectiva històrica: quan la política espanyola s'ha convertit en una cursa d'anticatalanisme la cosa no ha acabat mai massa bé per Espanya.

El repte català té un doble efecte sobre l'Estat espanyol: el desestabilitza i l'estabilitza alhora. Tensiona un Estat en crisi però també li reporta un suport social important. I costa dir què fa amb més força.

Se demuestra de nuevo que un Estado (jueces incluidos) del siglo XIX no puede acompañar a una sociedad del XXI. Ni en Catalunya ni en ningún otro sitio.

Política

Que la consultoria política estigui més orientada a guanyar eleccions que a l'exercici del bon govern és un símptoma interessant.

La política s'assembla a l'allioli, si es mira massa els que la fan s'acaba tallant. La transparència volia matar el secret i ha acabat matant la discreció.

Entre la llei i la democràcia no hi ha un dilema, hi ha una línia de tensió. Si cal triar entre una i l'altra ja no hi ha debat, només excuses. No és "o llei o democracia", és "llei i democràcia".

Barcelona és una ciutat menestral amb ànima rebel. Una rebel.lia que Maragall encarnava i que Colau va saber simular. A BCN l'atreviment i l'ambició són indispensables per guanyar i ara cap partit tradicional no les representa.

De la numeració històrica de Presidents de la Generalitat el que caldria discutir és per què no s'hi incorporen Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. La Mancomunitat era Generalitat.

La República

El republicanisme és un estatisme com qualsevol altre. L'objectiu és construir un país que valgui la pena. La República ha de ser una eina més.

Podent cridar "Visca Cataluya!" dir "Visca la República!" em sembla poca cosa, molt poca cosa.

Una República és un Estat, una estructura administrativa. Un mitjà i no una finalitat. El país, la societat, les persones, són la raó de tot. Enamorar-se de la República és com glorificar el diccionari buscant la literatura.