Alguns els twits dels últims mesos presentats en forma d'amanida microblog:
POLÍTICA:
- A les nostres llibreries hi ha més llibres contra el neoliberalisme que sobre el liberalisme sense prefixe. En contra del que es desconeix.
- Una cara de la política és teatre
i gestualitat -
#politiqueta- l'altra cara demana serenor i seriositat. Condondre-les és trist i perillós - Tots aquests que parlen tant dels problemes reals de la gent deu ser que els coneixen millor que la gent mateixa. Deu ser això.
- No et refiïs d'un venedor que diu que no et vol vendre ni d'un polític que diu que no vol fer electoralisme.
- El llegat Thatcher, transformar un país escleròtic en una societat creativa. Salvar la socialdemocràcia de la socialdemocràcia mateixa.
- Corea del Nord juga de farol des de fa dècades però l'aposta és tan forta que ningú no gosa ensenyar les cartes
- A Catalunya no hi ha un problema de branding (la mala marca Espanya) sinó de rebranding (el tàndem de la bona marca BCN & la nova marca CAT.
- Entre un home d'Estat i un home de l'Estat hi ha diferències substancials que alguns catalans no acaben de veure clares.
- Volem gestionar el nostre futur per ser responsables dels nostres èxits, però també dels nostres fracassos. La sobirania és això
- Hi ha gent a Catalunya que parla de recuperar el Pacte Fiscal com si ens l'haguessin ofert i l'haguéssim refusat. I no va anar així.
- Els pronoms febles ens faran forts. I lliures.
- El transit econòmic que ha de fer l'Europa del sud és més dur que difícil. El què està prou clar però el com fa molta pujada.
- Passat el temps de les grans catedrals toca retornar a l'esperit dels monestirs. Labora et labora.
- No és quitança o devaluació interna o inflació. És quitança
i devaluació interna i inflació.
#Deute#Crisi #€uro - La gran convergència global de la classe mitjana podria marcar aquest segle. El problema som nosaltres, que hi convergim a la baixa.
- Un país de nous pobres amb mentalitat de nou ric. Mala combinació.
- El nostre sistema productiu i el seu encaix al món passen per un canvi profund. La crisi és el decalatge entre el nou i el vell.
MISCEL-LÀNIA:
- Primer van ser els màfins i ara els càpqueics, les magdalenes de tota la vida ho tenen fotut.
- A veure, no cal complicar-ho tant. Per aprimar-se només cal menjar menys i moure's més. No és física quàntica.
- L'energia inacabable d'un nen de tres anys. Riu-te'n de la fissió atòmica!
- El plor sec dels nens és una primera iniciació a l'art dramàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada