Política:
Política
postmoderna. En 50 anys hem passat de confondre alguns privilegis amb
la realitat a confondre algunes realitats amb privilegis.
Que els
"progressistes" tinguin por del futur mentre els
"conservadors" se'l miren amb optimisme és una gran ironia
postmoderna.
Si els que critiquen
les dictadures de dretes no critiquen les dictadures d'esquerres el
que els molesta no és la dictadura. Trist.
Un dictador de
dretes és el dimoni. Un dictador d'esquerres és un "personatge
complexe". Com si la democràcia fos un accessori.
Sobiranisme:
Mentre no hi hagi
ningú a l'altra banda, i no sembla que hi hagi de ser, el pactisme
serà només un pobre eufemisme per amagar la rendició.
La majoria dels
catalans no van votar la Constitució del 78. O no podien votar o ni
tan sols havien nascut.
Calaix de sastre:
#Postveritat és
quan els altres rebreguen la realitat. Quan ho fan els nostres en
diem dialèctica.
Els forns de pa són
tots privats i el pa mai no havia sigut tan econòmic i abundant.
Facin el favor.
Hi ha una relació
directa entre la parcialitat de la informació esportiva d'un mitjà
i la parcialitat de la seva informació política.
Cultura de l'aigua,
cultura de polígon, cultura de l'oli... Un dia algú parlarà de la
cultura de la incultura i es tancarà el cercle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada