Fa gairebé dos anys que la revista Benzina sobresurt entre la mediocritat dels productes de quiosc. Enmig d’un mar de paper de compra’m ara i llença’m ahir, la revista Benzina és una illa de qualitat per col·leccionar i rellegir més enllà de les quatre setmanes de la seva periodicitat mensual.
El subtítol de la capçalera la defineix com una revista d’excepcions culturals, i el cert és que Benzina destaca per una visió àmplia i transversal de la cultura del moment. Les pàgines salten del vi a les botigues, de la crítica de restaurants i bars al còmic. Literatura, música, teatre, arquitectura, cinema, gastronomia, pintura, decoració, dansa, ... res no és aliè al catàleg d’excepcions culturals de Benzina. Tot condensat en un producte editorial que combina la informalitat d’allò contemporani amb l’excel·lència més absoluta.
Allà on la revista destaca per sobre de tot és en la nòmina dels seus col·laboradors. Les pàgines d’opinió de Benzina servirien per a passar llista dels millors autors joves del país. Sebastià Alzamora, Enric Vila, Jordi Graupera i Guillem Martínez, entre d’altres, disseccionen mes a mes els racons amagats de la vida social i cultural del país i del món. Un luxe entre cobertes.
Costa mesurar l’elogi i fins i tot deu ser possible que Benzina sigui un producte encara millor que no és, però ara mateix entusiasma per la frescor i l’alçada de mires que aporta al nostre espai cultural. Només cal esperar que el grup Comunicació21 sàpiga portar l’impuls Benzina a més i més projectes, com ja fan amb el portal cultural Cultura21.
Compreu-la i subscriviu-vos-hi!
.
10 comentaris:
Certament, "Un luxe entre cobertes", i molt jove, encara que tots es mouen dins la corda de l'Avui. Per cert, segons l'editorial de Comunicació21 a La Vanguardia estan pensant de fer una edició en català...
Ja cal que estiguin alerta. Cal tenir present que sobre els mitjans de comunicació d`aquest país planen constantment les ombres de Bolaño i Joan Ferran. Alzamora, Vila... Aviat rebran una trucada.
Somiatrufes,
Els articles que trobes a Benzina, per extensió i fons, no els trobaries mai a l'Avui. Salvant totes les diferències de moment i context, jo veig Benzina com un Destino del segle XXI.
La Vanguardia en català... m'agradaria. Encara que només fos per pensar en com el Compte de Godó fundador es rebregaria a la tomba. Quina alegria tindria en canvi en Gaziel dins la seva.
Indígenes,
N'Alzamora queda cobert per la capa protectora d'ERC, però en Vila es troba ben bé a l'intemperie. De fet fa pocs dies l'acaben d'acomiadar de la revista Sapies per motius estrictament ideològics.
No governa el PSC, governa el pitjor de la FAI.
Gràcies,
Marc
Goberna la FAI? No pas, el qui governa es el PSC (es a dir, el PSOE) gracies a ERC. Que et feia pensar que tots plegats eren millor que la FAI? La historia segur que no. Vanes il·lusions, potser.
Marc i companys,
tenim un greu problema de mitjans a Catalunya en aquest moment. Hauríem d'aprendre del que esta passant a Itàlia per no repetir-ho..perquè la jugada de Público què us sembla?...i els amos són catalans...no tinc paraules. Ja no sé quin diari hem de llegir...potser Le Monde o La Reppublica?...
Salut
Jo la compro des de que un amic blocaire la va recomanar en un post i la veritat és que crec que sóc la única que l'adquiereix en el quiosc del costat de casa.
Marc, has de corregir l'enllaç de la revista. Ja tenim el PISA que t'anunciava; no sé perquè us amoineu tant, de fet s'ha demostrat que la majoria no entén res del que llegeix. ;)
Ramon,
No n'esperava gran cosa, gran cosa bona vull dir. Però tampoc no m'esperava que des de la oficina de premsa de la Generalitat s'amenacessin periodistes o que algú trobés que era bona idea embargar pisos de particulars perquè no els hi donen l'ús que el govern vol.
Trina,
El panorama als mitjans és força trist. La Vanguardia fa el seu paper, però és que ara no queda ni l'Avui, intervingut per Planeta i el Comte de Godo. El pitjor és que els periodistes fan la jugada progre/espanyola sense necessitat de ser presionats, ja surten programats de la facultat.
Només queda confiar en l'internet i, sobretot, en el bon criteri de la gent.
Bruguers,
Tampoc no crec que la gent de Benzina esperin fer-ne un producte de masses. Només cal que trobi el seu públic.
Ry,
Enllaç corregit. Gràcies!
No he entès el que volies dir amb el teu comentari...
Gràcies a tots,
Marc
Trina,
Ara per ara llegeixo l'Avui i de vegades La Vanguardia, però no tenim a Catalunya una premsa en català adient a la seva ciutadania.
El Público no l'he llegit mai i el que té de bo és que trenca el monopoli de l'esquerra mediàtica protagonitzada pel grup Prisa.
El grup Godó no farà mai una aposta tan clara per la premsa escrita en català, encara que se l'ha de felicitar per la seva aposta exitosa amb el RAC (potser amb el RAC de Xavier Bosch perquè amb el Jordi Basté crec que els índex d'audiència baixaran)
Artur,
tens raó; el que no m'acabo d'explicar és com la dualitat de la llengua a Catalunya ens fa perdre posicions en el mercat de la comunicació. No hi ha manera de tenir un bon diari en català, per un cantó, i no hi ha manera de que hi hagi un bon diari que connecti amb una majoria sociològica catalanista que aniria de La Vanguardia a l'Avui, passant per El Periódico o inclús per El País, en depèn quins contextos, i Público, no és el que s'esperava d'ell. D'altra banda, diaris com El Punt o el 9Nou, no arriben a ser per manca de gosadi empresarial, els que cobreixin el lloc.Per tant aquest és un forat (nínxol en argot economicista) que algun dels nostres empresaris "noucentistes" hauria de detectar i ocupar...
Salut
Trina
Publica un comentari a l'entrada