dilluns, de juliol 06, 2009

Bojan i Messi, amb llengua


Fa pocs dies es feia públic una enquesta de Política Lingüística i l'Institut d'Estadística de Catalunya sobre l'estat de la llengua catalana. Com és habitual, ha estat rebut entre la prudència dels uns i el finis cataloniae dels altres. En tot cas, resulta una bona excusa per a recuperar un post recent sobre la llengua, la immigració i el Barça.
___________________________________________

Més enllà del seu valor futbolístic, les dues grans promeses de l'últim Barça son un bon punt de partida per a retratar la capacitat d'integració de la catalanitat i alguns dels seus dèficits més evidents. D'una banda en Bojan Kirkiç, una història d'èxit. Fill de bosnià i catalana, nascut en un poble del rerepaís i d'una catalanitat integral. De l'altra en Leo Messi, arribat a Catalunya fa 8 anys quan en comptava tot just tretze. Criat a la Masia, un indret mític, però totalment impermeable a la més mínima catalanitat. No cal dir que no se li ha sentit mai ni un mot en cap altra llengua que la que va portar d'argentina.

En Bojan és un triomf tan natural que no té cap mèrit, en Messi una derrota tan habitual que ja no sorprèn ningú. El dia que un nen de Linyola de mare catalana no se sumi al país la derrota serà consumada, però quan un nen argentí arribi al Barça i faci seu el català serem molt més a prop de deixar enrere la respiració assistida.

Potser resulta frívol i forçat lligar d'aquesta manera llengua i futbol però el cas és que la clau de tot plegat rau en allò que en Bojan i en Messi comparteixen, el Barça. Un nen no pot passar gairebé deu anys al Barça, formar-se aquí com a persona i acabar ignorant totalment la llengua pròpia de Catalunya. És el país en ple, i no només la Generalitat, son els ciutadans i tota la infraestructura social (empreses, associacions, parròquies, ...) els que han de fer possible el miracle de refondre les onades de nous catalans amb la soca que els fa de base. Tots en som responsables però el Barça més que molts.

El Futbol Club Barcelona, per tradició i rellevància social, per catalanitat i per catalanisme, té una responsabilitat que no pot ignorar. Messi, Iniesta, Eto'o i tants altres poden donar un impuls al català que supera de llarg el de mil Normes i mil Quetes. L'equip de Laporta, Rossell, Ingla, Soriano i Oliver ha dignificat la institució i l'ha retornat al catalanisme però no n'hi ha prou. Hi ha molt a fer i molts ulls mirant a can Barça. Amb el proper Messi no podem fallar!

*

4 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Laporta, Soriano i Rossell han acabat barallats com a xinos. Una metàfora dels que ens passa als catalans, pocs i mal avinguts. Els españols ho saben i se n'aprofiten...

Anònim ha dit...

Encara recordo el mític reportatge de TV3 on es veia als DE BOER rebent classes de català.
Ho sento noi, però tot el que faci el Barça serà de cara a la galeria i no servirà absolutament de res.
Quin president li dirà a una estrella: "O parles en català, o el Barça no et fitxarà"?
Quin president obligarà als seus jugadors a parlar en català? NINGÚ. Perquè el que volen és guanyar, i els jugadors, ignorants i incults, no perden el temps en aprendre res que no sigui d'oci o de festa.
Només cal veure l'estaff tècnic: Luís Enrique, Unzue, etc. Quants anys porten a Catalunya? per no parlar dels jugadors.
Les úniques frases en català de no catalans són les del dia de la victòria "Visca el Barça, i Visca Catalunya". Es diuen tant, que fins i tot perden el poc sentit que mantenen, i a més, nosaltres ja ens sentim satisfets.
Som així.
JUAN

Anònim ha dit...

AN CESAR,MAI VA PARLAR CATALA,PERO VA SER UN GRAN CATALA.
ANGEL MUR PARE,MAI VA PARLAR CATALA,PER VOLIA UNA FRONTERA AL EBRE.
AN KUBALA TAMPOC.
CRUIF QUE?.
PERO TOTS HAN SERVIT AL BARÇA.
CADA COSA AL SEU LLOC,ELLS FAN I VAN FER BARÇA.
JUGANT AMB BCN.

Cercle Euram del Camp ha dit...

Martell,

El cert és que és ben trist que l'onada d'aire fresc que va entrar al Barça fa cinc anys hagi quedat una mica deslluida per conflictes personals.

Anònim,

No em preocupen tant les estrelles com la gent de La Masia. Al cap i a la fi, Messi i Iniesta han viscut a Catalunya pràcticament des de la infantesa. És aquí on hi ha feina a fer!

Anònim,

I si tota aquesta gent haguessin parlat la llengua del país encara hauriem anat millor.

Gràcies a tots,
Marc Arza