dimarts, d’octubre 06, 2009

L'impost de successions és sobirania


Fa temps que algunes Comunitats Autònomes van començar a rebaixar l'impost de successions fins a reduir-lo a la mínima expressió. Mentre Madrid o el País Valencià anaven per aquest camí a Catalunya es mantenia una càrrega força onerosa sobre les herències dels catalans. Comparativament la diferència pot arribar a significar una xifra quantiosa per a moltes famílies de classe mitjana que reben patrimonis gens exagerats i ha generat un sentiment general de greuge comparatiu. Potser és natural però es troba a faltar una resposta del catalanisme explicant que la sobirania és això.

Els catalans han d'assumir que la capacitat normativa sobre tributs pot suposar impostos més alts de la mateixa manera que a cap ciutadà francès no se li acut de sentir-se agreujat per les diferències normatives entre França i Alemanya. Autonomia és llibertat per a fer a fer i desfer però a canvi quan la tasca dels nostres governants no ens convenç no s'hi val a comparar-se amb Madrid. N'hi ha prou d'anar a votar per a deixar-los sense feina.
*

6 comentaris:

popota ha dit...

El catalanisme que admira l'esperit emprenedor dels USA subscriu Warren Buffet quan diu que "eliminar l'impost de successions és com escollir els atletes de les olimpíades de 2020 d'entre els fills dels medallistes de 2000" i signa, amb la majoria de les grans fortunes americanes, un manifest condemnant la supressió de l'impost per iniciativa de Bush.

Salut,

Joan ha dit...

Popota, si les grans fortunes troben que els seus fills no han d'heredar alguna cosa, em sembla molt noble que facin donacions a beneficiències o que es dediquin a la filantropia. Tanmateix, saben bé que encara que ells hagin de pagar un 80% d'impost de successions els seus fills no tendran problemes econòmics.
El problema de l'impost de successions a Espanya és només una gota dins un problema molt més gran: la infinita avarícia de l'estat a l'hora de recaptar. Amb quin dret es posa un impost sobre una casa que hereda un fill quan el seu pare mor, quan el pare ja ha estat pagant IRPF més de mitja vida per pagar aquesta casa, IBIs i contribucions vàries, etc... Al final el que tenim és que més de la meitat del que hom produeix al llarg de la seva vida va a parar a l'estat. Aquesta és la vergonya. I l'impost de successions només és un exemple més. Opino q l'esforç fiscal d'un individu hauria d'estar limitat, sempre, per evitar abusos del govern i per obligar al govern a ser eficient i a no malgastar els diners dl poble en bajanades.

De totes maneres, em sembla que l'article anava més encaminat al fet que, si Catalunya aspira a més sobirania, el que no pot fer és protestar quan algú altre fa ús d'aquests sobirania en un sentit que no agrada al govern del moment.

Salutacions a tothom des de Mallorca

@jrosell ha dit...

Ahir van aprovar la seva reducció i no eliminació. Jo he escrit pq estic en contra d'aquest impost al meu blog.

@jrosell ha dit...

@popota molt interesant el que deius de Warren Buffet. El que tampoc pot ser es que l'estat/generalitat siguin els atletes, no?
Si anem al blanc on negre. Que seria menys traumàtic tot per l'estat/generalitat o tot pels hereus?

@jrosell ha dit...

@joan
La sobirania et dona oportunitats per escollir i et diu com ets i evidenment que et pots queixar quan no estàs d'acord amb una cosa.
Seria molt fàcil dir que no pots fer-hi més quan no pots, i quan pots no fer-ho.

Anònim ha dit...

potrebo, da preverijo:)