dijous, de novembre 26, 2009

Atur (3), destrucció creativa


L'economia espanyola no té altra sortida que destruir ocupació perquè una percentatge important de la població activa s'ocupava en sectors directament lligats a la piràmide. La construcció i el sector financer però també una part del sector de l'automòbil i el sector serveis són maons de la piràmide que entre tots vam aixecar alegrement en els anys de vaques grasses. Resulta impossible mantenir uns llocs de treball aixecats sobre el fum. La destrucció d'ocupació és una conseqüència directa i inevitable del final de la revetlla constructora dels darrers anys. Una destrucció que hauria de posar les bases d'un sistema econòmic més sòlid i productiu. Destrucció creativa.
*

2 comentaris:

esparver ha dit...

Mentre només hi hagi conservadors de dretes o d'esquerres tenim mala peça al teler.

Albert B. i R. ha dit...

El que no es pot permetre és que els que ens han dut fins aquí no en paguin cap conseqûència. Que no es veia a venir, tot això? On són ara, per exemple, tots els diners que els Ajuntaments van arreplegar durant l'època de la bombolla? Què pensen fer els polítics que van tirar endavant la liberalització del sòl i els que no la van retirar? Com pot ser que en les fusions de caixes es col·loqui com a Presidents els mateixos que han dut les entitats a una morositat espantosa? Si tinguessin dignitat, dimitirien tots.