Acabada la guerra, amb el país perdut i enmig d’un món convuls, Pere Calders arribava a Mèxic buscant un futur que devia semblar ben fosc. Expliquen que tot just posar els peus a la ciutat Calders va anar a veure Josep Carner. El poeta, diplomàtic i home de món, establert a la ciutat amb una bona feina en una de les principals editorials del país. I allà, en aquella trobada, Carner va dir a Calders unes paraules d’ànim que son alhora un autèntic programa de país.
Calders va entrar nerviós al despatx del gran poeta noucentista i l'homenot va demostrar tota la seva humanitat. Era evident que l’escriptor acabat d’arribar no tenia un ral, sembla que havia passat la nit al calabós després que la policia mexicana el trobés dormint al ras. Però Carner no li ofereix diners. L’editor li pregunta si té res per publicar i el jove Calders remena les butxaques per treure’n uns quaderns amb contes. Carner llegeix tranquil mentre en Calders fuma i finalment li fa saber que el material és bo i li avança una part del pagament que li donarà per la publicació.
I és llavors, sortint d’aquell despatx, que Calders li pregunta al poeta com s’ho farà per publicar allò. Com s’ho faran? Com s’ho farà el país? I Carner respon amb una frase magnífica que recull l’esperit d’aquell catalanisme que de la renaixença en treu un projecte de nació europea moderna i vibrant. Un programa de país però també un programa de vida:
“Hi ha bellesa en el món.
Es pot treballar amb alegria.
Sempre és millor tenir fe que desesperar-se.
Amb el prestigi de la feina ben feta
i evitant ser servils davant els altres pobles.”
Amén!
*Citat per Carles Torner en una ponència recent al Programa Vicens Vives
O
2 comentaris:
Quin goig, i quina claredat !
Sort enVicens Vives i que joves com tu el feu.
Endavant, sempre endavant.
Realment bonic, i un gran encert de publicar-ho.
Publica un comentari a l'entrada