El Partido de la Ciudadania que encapçala el diputat Rivera va treure un resultat força digne a les darreres eleccions però els vots aconseguits tenen un mèrit especial quan es contrasten amb el rotund fracàs d'Unión Progreso y Democracia. La lògica més elemental diria que posats a fer espanyolisme camuflat de regeneracionisme els votants potencials d'aquesta opció es decantarien pel partit de la senyora Rosa Díez. Però resulta que Catalunya és tan particular, tan nacionalment sòlida, que fins i tot els adversaris més durs de la sobirania del país trien oposar-s'hi des d'un espanyolisme fet i pensat a Barcelona. Quina ironia!
L'èxit dels Ciudadanos per sobre l'espanyolisme madrileny ve justament de la seva capacitat d'entendre el país i adaptar-hi el missatge. D'haver sabut vendre un projecte d'eutanàsia nacional sota la bandera de la llibertat i la tolerància. Quan el Partido de la Ciudadania es va presentar al País Valencià proposant que a l'escola la llengua pròpia del país fos només una assignatura optativa va quedar clara la seva impostura. A Catalunya han fet el discurs del bilingüisme perquè qualsevol altra cosa seria intolerable fins i tot per al seu públic però el seu model és clar i es pot veure en funcionament a la ciutat de València. Deixar el català a la intempèrie fins que sigui una anècdota etnològica i transformar el sentiment de país en un “regionalismo sano y bien entendido”.
Que fins i tot els enemics més directes de la construcció nacional necessitin fer de Catalunya el seu centre de referència per treure un bon resultat electoral és una bona notícia. Una prova insòlita de fortalesa nacional però sense cap efecte més enllà de l'anècdota. Potser l'espanyolisme català té la seu a Barcelona i un discurs que lliga amb l'esperit del país però els matisos es queden a l'embolcall i no arriben al projecte. Sota la mascara melosa del diputat Rivera s'hi amaga el rictus sinistre de don Alejandro Lerroux. No s'hi val a badar.
.
2 comentaris:
Lo más alucinante de esta discusión absurda sobre el bilingüismo y el catalán es que: por un lado hasta el PP reconce que el bilinguismo es bueno; o sea que el problema no esta con el bilinguismo, el problema está con el catalán, idioma que representa la identidad de un pueblo que se resiste a ser absolutamente dominado por la cultura castellana.
Por otro lado, atacar una cultura que podria enriquecerlos, pero que ellos no dominan. Cuando se habla fuera de España sobre el problema catalá muchos no lo entienden. La primera observación que hacen es "pero si es una cultura mas para enriquecer al pueblo...!!!" Y esto lo dice una catalana que vive en latinoameria desde hace 20 años y por falta de práctica no escribe catalán y lo habla todavía mal.
Mercedes,
Quin goig rebre la teva visita i el teu comentari.
Gràcies,
Marc
Publica un comentari a l'entrada