dilluns, de maig 28, 2007

Abstenció i alerta ridiculista


la irrupció del ridiculisme com a toc
d’alerta pot jugar un paper positiu


Les eleccions municipals que acabem de deixar enrere tanquen un cicle marcat per un allunyament creixent entre societat i representants polítics. Una desvinculació que s’expressa principalment a través de l’abstenció, però que pren formes més conscients com el vot en blanc o el suport a opcions allunyades de l’establishment tradicional. Així, l’abstenció ha anat creixent els últims anys fins a fregar la barrera psicològica del 50% en les darreres dues convocatòries electorals. Un fenomen preocupant que debilita la democràcia, distorsiona la representativitat de les institucions i obre la porta a una possible catarsi política de resultats imprevisibles.

Davant d’aquest dèficit de participació, es troba a faltar una reflexió activa de la partitocràcia dominant. No sembla que hi hagi una introspecció autèntica que contribueixi a evitar l’alienació política de bona part de la societat. Tot i que el ritual demana que els principals caps de cartell es lamentin cada nit electoral de la creixent desvinculació ciutadana, a les poques hores la carrera política continua i l’abstenció torna a quedar lluny del centre del d’atenció. És en aquest sentit que la irrupció del ridiculisme com a toc d’alerta pot jugar un paper positiu amb la ciutat de Reus com a banc de proves.

A hores d’ara és un personatge conegut a tot Catalunya, però l’Ariel Santamaria va començar la seva “carrera” política amb les municipals de l’any 2003. Amb l'Ariel vestit d’Elvis com a candidat i un seguit de propostes estrafolàries la CORI (Coordinadora Reusenca Independent) va quedar-se a les portes d’entrar a l’Ajuntament reusenc. Quatre anys després i amb una participació a la ratlla del 50% la CORI ha aconseguit un regidor i ha quedat molt a prop del segon per al seu número dos, el Pirata del Gorro.

Tot i la gràcia que feia a la ciutat l’esperit pitarresc i irònic de la CORI, l’entrada a l’Ajuntament ha estat rebuda amb sorpresa i una certa vergonya, pròpia i aliena. Ara, el que hauria estat incomprensible i inútil en una situació política normal, pren un color diferent en un context de desafecció política com el que vivim. La CORI és un toc d’alerta amb contingut, similar al dels Escons Insubmisos però amb més conya i color. Una eina de molts ciutadans per demanar l’atenció de les institucions i exigir noves actituds. Més enllà d'això i com a valor afegit, la CORI aconseguirà evitar que la partitocràcia s’oblidi en pocs dies del llast a la legitimitat que suposa l'abstenció. A l’Ajuntament de Reus no serà fàcil a partir d'ara ignorar l’allunyament dels ciutadans, a cada Plè el fantasma d’Elvis Presley s’ocuparà de recordar-lo a ritme guitarra i lluentons.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Difícilment cap partit del panorama polític reusenc s'oblidarà de la creixent distància entre els partits i un ampli sector social que no se sent representat pel sistema partitocràtic existent. De totes maneres, no frivolitzis: afortunadament el Pirata ha quedat relativament lluny de ser escollit regidor, i amb els mateixos vots i 30 regidors, el Pirata no hauria sortit. Crec que també és bo remarcar que tan avorrit és sentir els partits el diumenge al vespre lamentant l'abstenció i instant la recerca de mesures que afavoreixien la participació, com llegir el dilluns al diari una colla de suposats analistes (ara reproduïts en centenars als blocs) que alerten també del fet que els polítics s'oblidaran ràpidament d'aquesta abstenció. No seria millor que aquests analistes /blocaires proposessin acions per evitar aquesta abstenció ? Com a molt s'apunta la possibilitat d'anar a un sistema de llistes obertes, i prou. Quan s'aprofundirà per part de tots (els avorrits partits, però també els avorrits analistes) en aquest tema ?

Anònim ha dit...

Marc, te lo digo en catalán para que me entiendas: Fas cagar. Lástima que en tu perfil no pongas una foto para saber el careto que tienes. Nacionalista, fijo que eres feo de cojones

Marc Arza ha dit...

Anònim (1),

Tens raó en el fet que el Pirata ha quedat lluny d'aconseguir cadira. M'he deixat portar per les primeres enquestes que donaven com a possible un segon regidor per a la CORI.

Estem d'acord en que s'aporta molt poc sino s'ofereixen solucions, però el cert és que no es trobarà remei a la situació sense tenir-la bén present. Aquest és el paper que farà la CORI. Un recordatori constant.

Anònim (2),

Tinc poc a afegir després d'una anàlisi tan profunda i bén formulada.

Gràcies a tots,
Marc

Anònim ha dit...

Anònim 2, crec parlar en nom de tots en dir-te que no ets be rebut si això és tot el que pots aportar.Lamentable haver d'aguantar elements com tu.
Marc, és evident que l'Ariel no els permetrà oblidar-se del tema, però m'agrdarà veure si cap altre regidor reusenc va al Club en tota la legislatura. Els polítics es mereixien un Ariel, però la ciutat també se'l mereixia ? I quan al Ple s'hagin de discutir asumptes claus de planificació de la ciutat ? Tot i això, crec que ningú té la resposta, i el mateix Ariel s'ha guanyat un vot de confiança.

Felicitats pel blog !

Marc Arza ha dit...

Anònim,

Si que se l'ha guanyat el vot de confiança, però no un sinò 1800.

Gràcies,
Marc

Anònim ha dit...

-chapeau ! Sí senyor, 1800 i escaig vots de confiança, tens tota la raó

Marc Arza ha dit...

Anònim,

Acabo de llegir al bloc d'en Marc Prats (www.marcprats.com) que un grup de Barcelona ha contactat la CORI per estudiar la creació del COBI.

Acabaran tenint internacional pròpia!

Gràcies,
Marc

Anònim ha dit...

He de confessar que em feia ràbia el tema de la CORI perquè crec que és l'altra cara de la mateixa moneda (reacció a una política local sobretot estàtica i a un model de ciutat inexistent.

Però ja que havia d'anar així, m'alegro que hagi sortit l'Ariel perquè complementa la reflexió que els partits han de fer sobre:

-Una abstenció brutal en una ciutat suposadament compromesa (es demostra que Reus és un ou ferrat on hi ha una vora exterior totalmen aliena a la vertebració de la ciutat).
-El fet que els tres del tripartit es foten una castanya força seriosa.

Sé que ara per ara CiU no és a Reus alternativa suficient ni que tampoc tenen un programa massa concret. Jo aposto per un pacte CiU-ERC en el futur (lògicament amb un altre candidat a ERC).

Prioritats:
-Recuperar l'orgull i la identitat local però sobre bases actuals.
-Afavorir a tots els nivells la integració dels col·lectius separats que té la ciutat.
-Assumir el lideratge en el seu territori, arribant a la Ribera i Terra Alta i no jugant a fer només de Vila-seca en gran.
-Prioritzar les necessitats dels ciutadans.
-Aprimar l'estructura de gestió i els "xupòpters" en general.

Marc Arza ha dit...

Anònim,

Realment jo vaig trobar a faltar durant la campanya algú que explicités que els fons de l'Ajuntament són finits. Que la casa gran no és la bota de san Ferriol.

En una campanya seriosa les proposes impliquen priorització i tot sovint els "farem..." hauríen d'anar seguits d'un "deixarem de fer...".

Gràcies,
Marc