dijous, d’abril 17, 2008

Als amics d'Israel


Els amics d’Israel a Catalunya es trobaran el proper dimecres 30 d’abril per commemorar el 60è aniversari del naixement de l’estat d’Israel. La trobada servirà també per a reunir els internautes amics de l’estat jueu.

Us hi apunteu?
________________________

Volem continuar vivint i ser un poble lliure i creador…
Si les nostres vides no s’extingeixen…
serà el triomf de la humanitat sobre la ‘inhumanitat’,
serà una prova de que la nostra força vital és
encara més gran que la voluntat de destruir-nos”.
(Intervenció anònima durant les assemblees prèvies
a l’Aixecament del Gueto de Varsòvia)

6 comentaris:

Jordi Banderer i Barenys ha dit...

Estàs segur de la font de la cita? Perquè podria ben bé ser una cita d'algú de l'OAP ! Sobretot això del "triomf de la humanitat sobre la inhumanitat..."

Elies ha dit...

Caramb, Marc, tens una manera ben curiosa de plantejar les coses... Per què aquesta tercera de plural, si tu també hi estàs apuntat??

Ens hi veiem!

Anònim ha dit...

Podem tenir amics per tot el món?
A la Catlaunya nord, a les Illes, al país Valencià, al pais BAsc, a Irlanda.... i a Israel.
Potser convindria que un dia siguem amics nostres per avançar en una direcció ferma i decidida.
Existeix cap altra pais/cultura tan orfe com la nostra?
Qui són els nostres amics?

Salut i bon sopar

Marc Arza ha dit...

Jordi,

N'estic segur. Sobretot per allò "d'un poble llliure i creador"´, només pot fer referència al poble jueu.

La vìolència és desagradable, però com diu en Jorge Wagensberg: "Defensar la pau violentament és una contradicció, sí, però una mica menys que rendir-se pacíficament a la violènica". És clar que això també s'ho podrien aplicar els palestins.

Al cap i a la fi, defensar l'estat d'Israel no equival a voler la total derrota palestina. Jo vull la pau però també l'existència d'Israel.

Elies,

Mai no parlo en primera persona al bloc. Mai no he volgut escriure un diari.

La tercera persona del plural la faig servir perquè no l'organitzo pas jo la trobada.

Ens veiem allà.

Plim,

Amics a tot arreu. Ens en fan falta tants com sigui possible.

Gràcies a tots,
Marc Arza

Jordi Banderer i Barenys ha dit...

Estimat Marc,

Lliure? O presoner d'un messianisme sense mesura ni control?

Creador? I tant, no hi ha poble tan creatiu en inventar subterfugis per expoliar la terra i l'aigua als seus legítims propietaris.

Ho sento. És molt difícil ser amic de qui no sap viure en pau i reprodueix model de dominació i segregació pròpies de segles passats.

Però... la culpa sempre la podem donar a Churchill...

Josep (sl) ha dit...

Assistiria però tinc examens.