Microbloc a cop de twit (recull 11)

Alguns dels twits dels darrers mesos concentrats en forma d'amanida microbloc:

POLÍTICA:

• La festa de la Hispanitat és un dia gris i plujós a tot Catalunya. Una maltempsada molt oportuna.
• En campanya electoral els discursos es tornen plans i el diàleg impossible. Les eleccions haurien de ser per sorpresa.
• Oh, que bonic. La Junta Electoral de BCN passa la pilota a Madrid i allà decidiran sobre el debat a Catalunya. Autonomia, en diuen!
• El govern diu que hi ha + metges, + professors i + mossos que fa 4 anys. Però + funcionaris vol dir millor sanitat, ensenyament i seguretat?
• I si resulta que tenint en compte els marroquins que viuen a Catalunya al catalanisme no li convé fer costat als saharauis?

VAGA GENERAL:

• Quan els sindicats parlen dels empresaris sembla que citin Dickens. Algú d'UGT o CCOO podria fer reset si us plau? Que sou importants, coi!
• Pensant què passaria si un piquet informatiu de la patronal anés casa per casa a buscar els treballadors perquè tornin a la feina...
• M'agrada la vaga pel que té de dramatització d'una revolta. Com qui avisa al poder que la pau social és més fragil que no sembla.
• Una vaga general és com el carnaval dels sindicats. Un dia de carta blanca i instints desfermats. Que s'esbravin i demà serà un altre dia.
• Piquets coercitius i vaga general. El sindicalisme de classe demostra que li costa ser sindicalisme amb classe.

CALAIX DE SASTRE:

• Rellegint el "Notícia de Catalunya". No sabria dir si el gran Jaume Vicens Vives hi explica com sóm o com hauríem de ser.
• Després de cada crim espantòs (com el d'avui a Cambrils) els comentaris de la premsa digital re-escriuen el Codi d'Hammurabi. Buf!
• Truco a una empresa int'l de Girona. La centraleta em proposa ESP/ENG/FRA/DEU&ITA... però ni rastre del català. Som però no existim!
• El 2.0 és un altaveu ciutadà o el trist placebo d'una autèntica veu pública? Incidència real o pur esbravament?
• A falta d'un Premi Nobel de literatura català, ja tenim un Premi Nobel de literatura alèrgic al catalanisme. Per alguna cosa es comença.
  O