dijous, de juny 28, 2007

El contingent mòbil


el continent mòbil, seria més aviat
un contingent mòbil, sempre a la recerca
d’oportunitats allà on la creació de riquesa
demana la seva força de treball


L’obertura global que va seguir la guerra freda, conjugada amb la revolució dels transports i les comunicacions, han generat fluxos migratoris massius arreu del món. A Catalunya, gairebé un milió de nous ciutadans han transformant el paisatge urbà de les nostres ciutats i pobles, situant la immigració com el factor de canvi més important d’aquest nou segle. Els primers efectes socials, econòmics i, ben aviat polítics, d’aquesta autèntica metamorfosi nacional són ja visibles; el seu abast final continua essent impossible de preveure.

Prop de quinze anys de creixement econòmic no interromput, recolzat en el mercat immobiliari i el turisme, han estat el principal factor d’atracció per a la immigració. Un model econòmic centrat en la baixa productivitat i la necessitat massiva de mà d’obra barata i no qualificada, ha fet de la immigració una necessitat per al creixement. Ara, quan sembla que l’exuberància irracional del totxo ha tocat sostre i es prepara una necessària recessió econòmica, es tem que la immigració passi de motor de creixement a font de greus tensions socials.

Sigui per l’experiència prèvia amb la immigració d’origen espanyol o per experiències històriques europees, a Catalunya s’ha assumit que la recent onada migratòria era permanent; que els immigrants arribaven al país amb la intenció d’establir-hi un projecte de vida a llarg termini. Sorprèn, doncs, que davant una possible crisi econòmica que faci créixer l’atur entre els nouvinguts, siguin molts els sociòlegs i economistes que plantegen un èxode d’immigrants a la recerca d’oportunitats al centre i l’est d’Europa. Així el que alguns han anomenat el continent mòbil, seria més aviat un contingent mòbil, sempre a la recerca d’oportunitats allà on la creació de riquesa demana la seva força de treball.

Si aquest comportament s’acabés confirmant i una part significativa de la immigració marxés en arribar la crisi, això ajudaria a esponjar els efectes socials de la recessió, assignant recursos laborals de forma eficient a nivell europeu i facilitant la capacitat de recuperació econòmica a curt termini. Més enllà de l’anàlisi econòmic, permetria que fossin els immigrants amb un major arrelament els que quedessin a Catalunya, facilitant el procés d’integració. Probablement aquest supòsit sobre el comportament dels immigrants no es confirmarà fins a l’arribada de la recessió, per alguns imminent, però si fos encertada caldria rebre-la com una bona notícia de conseqüències molt positives.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

pero es que no es tran clar la crisi l'any que bé; els economistes que son els que diuen les coses quan ja han passat, no han caigut que aquest milió i mig d'immigrants son els qui han aguantat el consum. Es un milió i mig que en arribar amb una ma al davant i l'altre al darrere ha hagut de comprar-ho o llogar-ho tot,començant per la vivenda. I que continua progressant i per tant consumint, a banda que tenim set o vuit anys de recesió en la incorporació de joves al món del treball, per l'efecte de poc naixement. Falten doncs encara molts més immigrants i queda encara per fer molta obra pública i encara ta,bé forces pisos socials.

Rovi ha dit...

En una entrevista a un alt carrec del Banc d'Espanya, publicada al Financial Times en un fulleto dedicat a Espanya la passada setmana, aquest senyor explicava dues coses la mar d'interessants i que mai es veuran a la premsa general:
1. Els immigrants havien ajudat a control·lar els costos salarials a Espanya. Es a dir que els immigrants si que han permes mantenir baixos els salaris, diguin el que diguin els progres chupiguais.

2. Es confia en que la crisi espanyola coincideixi amb un bon moment de la economia alemanya, i que l'exces d'immigracio a Espanya cardi el camp cap a Alemanya dintre d'un any, que es quan es suposa que es posaran les coses magres a Espanya.

El que no veig tan facil es que a Alemanya, despres de la seva actitut restrictiva amb la immigracio massica, tornin a acceptar grans contingents. Es pot enganyar la gent una vegada en nom dels bons sentiments i la fantasmada multicultural, pero dues ja es mes fotut perque tot aixo ja esta amortitzat. Molt mes quan l'economia alemanya no es basa en el baixos preus sino en la qualitat. Afegim-hi el problema idiomatic, que ha estat el principal incentiu per la emgracio sudamericana de baixa qualificacio. Em temo que els que acabin emigrant a Alemanya no siguin pas els actuals immigrants del Tercer Mon a Espanya, sino els espanyols i catalans amb formacio, que aniran al darrera de millors salaris i feines mes gratificants en tots els sentits. De fet aixo ja esta passant: un enginyer a Alemanya guanya mes del doble que a Catalunya i a mes a mes les cases son mes barates. Els metges i altres professionals sanitaris estan fugint a Anglaterra i a Portugal (!). Com es pot veure en una visita a les urgencies del Seguro, per exemple a la residencia de Vall d'Hebron, la majoria dels metges d'urgencies son sudamericans i se de bona font que estan contractant literalment el que sigui (i tot i aixo les infermeres, les que quedin, tindran que fer de pediatres.
Amb la nostra fent formada fugint a tota pressa i el pais sobrepoblat d'emigrants del Tercer Mond (15% de la poblacio ara mateix) als que en cas de crisi caldra mantenir amb carrec als presupostos del estat, cosa sempre problematica perque fara obligatori tornar als impostos confiscatoris si es vol evitar un desordre social de gran magnitut. Aixo va cami de semblar Calcuta, perque si la gent d'aqui marxa i la de fora no pot marxar (les regularitzacions espanyoles no son bones per anar a Alemanya) el pais canviara molt en els pocs anys que venen, i no per be.

Rovi ha dit...

Item mes. Segons La Vanguardia d'avui dilluns, durant l'any 2007, Catalunya ha perdut 13000 llocs de treball qualificats. Es gairebe la unica regio espanyola que du aquest cami, doncs fins i tot Navara, que no es una regio industrial, ha guanyat llocs de treball d'alta qualificacio. Anem directes cap el Tercer Mon.

catalunya.ffw ha dit...

Francesc,

No només crec que la crisi és imminent sinó que serà molt positiva. L'economia no sempre és racional, però quan s'escapa del camí lògic necessita un correctiu com el que vé. Com més tardi el correctiu més traumàtic serà.

Rovi,

Els crèdits a immigrants són el nostre mercat "subprime".

El nostre mercat de treball s'empobreix perquè hem apostat pel camí fàcil.

Vaig fer un post fa unes setmanes (La Trampa de l'Atur) on provava d'explicar-ho.

Gràies a tots,
Marc