diumenge, de juny 03, 2007

De l'Encyclopèdie a Wikipedia (I)

El suplement Culturas de La Vanguardia dedicava la setmana passada algunes pàgines a la publicació recent d’un assaig sobre l’Encyclopédie, presentant l’empresa de Diderot i d’Alembert com a paradigma de la Il·lustració i l`època moderna. Aprofitant la referència, resulta interessant el contrast entre l’Encyclopédie original i la nova Wikipedia. Un contrast, entre els dos extrems d’una mateixa tradició, que permet una panoràmica de la metamorfosi social en que ens trobem des que varem començar a deixar enrere la modernitat per perdre’ns, desorientats, entre la postmodernitat i la nova modernitat líquida.

El projecte enciclopèdic clàssic era un sistema tancat i finit, una referència segura i complerta que mirava enrere, cap al cabdal de saber indiscutit acumulat fins al moment. El resultat de la feina d’uns pocs savis per a l’ús d’uns pocs il·lustrats que acaba essent llavor de raó i Llum. En oposició a l’Encyclopédie, Wikipedia és un projecte obert, massiu, sempre en evolució i centrat en el present i el passat més immediat. Una obra de centenars de milers d’autors anònims per a milions d’usuaris anònims. Una eina que es va tornant indispensable però que exigeix prudència i una lectura crítica. La informació de Wikipedia no té garanties, tot el que conté pot ser fals o esbiaixat.

És la coincidència del canvi de ritme i orientació del món amb l’aparició de nous recursos i eines el que ha fet possible Wikipedia i tota la resta d’experiències de col·laboració oberta. El cabdal d’informació es dobla cada pocs anys i allò central és de forma creixent el present per davant del passat acumulat. Quan les enciclopèdies tradicionals haurien de publicar suplements de forma mensual per mantenir-se al dia, els nous mitjans troben en la opció col·laborativa una solució òptima.

(...)
Continuació: "De l'Encyclopédie a Wikipedia (II)", dimarts 05/VI

4 comentaris:

Cristòfol ha dit...

La cultura és la evolució de la genètica.

La segona entén de variabilitat i recombinació ; la primera de llibertat i creació.

catalunya.ffw ha dit...

Cristòfol,

Com més lliures sóm, més portes se'ns obren. Com diu l'Eudald Carbonell, encara no sóm humans.

Gràcies,

Marc

Rovi ha dit...

La tan proclamada llibertat sovint es nomes l'alibi de la irresponsabilitat. En nom de la llibertat, mares abandonen els seus fills, en nom de la llibertat un empresari es puleix l'empresa i deixa mil tius al atur, en nom de la llibertat no reconeixem el deute que tenim amb els que ens han precedit i tampoc el que devem als que ens seguiran

catalunya.ffw ha dit...

Rovi,

Per gestionar la ratlla que separa llibertat de responsabilitat i deutes hi ha la llei.

Abandonar un nadó no és llibertat és abandonament. Malbaratar el medi ambient no és llibertat és irresponsabilitat. Ara, si els empresaris no es poden vendre lliurement l'empresa potser s'estimarien més no crear-la i hi perdriem tots.

Gràcies,
Marc