Trancripció*:
“Què és el bonisme? Podríem definir-lo com una actitud moral que té per fórmula una gran dosi de comprensió i de ganes d’ajudar, unes gotes o un bon raig de complex de culpa i una cullerada d’inseguretat sobre els propis valors. O sigui, una barreja de bons propòsits amb escrúpols i complexos. “
“Què és el bonisme? Podríem definir-lo com una actitud moral que té per fórmula una gran dosi de comprensió i de ganes d’ajudar, unes gotes o un bon raig de complex de culpa i una cullerada d’inseguretat sobre els propis valors. O sigui, una barreja de bons propòsits amb escrúpols i complexos. “
“De vegades, el bonisme es combina amb un altre estat de l’esperit, ben diferent, que és el progressisme. No el progressisme cínic amb ànsia de poder i que mira d’utilitzar i manipular els bons sentiments, sinó el progressisme un pèl ingenu i desinformat que de bona fe s’apunta a tot el que creu que és moda, avançat, intel·ligent i èticament millor.”
“Aquesta simbiosi de bonisme i progressisme, que a Catalunya es dóna molt, ens deixa indefensos. A Europa tampoc no li fa cap favor, però especialment no en fa cap a Catalunya, que és un país en situació crítica i amb una societat molt pressionada. Nosaltres necessitem valors sòlids i conviccions fermes que ens ajudin a mantenir-nos i a defensar-nos.”
*Aquest text sobre el bonisme no és meu. Ja m’agradaria. És una text transcrit de les Memòries del President Pujol tot just publicades. Un llibre que val la pena recomanar a tothom. Aquestes ratlles en són només un aperitiu.
.
8 comentaris:
Avui mateix el començaré. No tinc cap dubte que serà una bona lectura.
Vols dir que més d'un no sabrà que coi és això del bonisme, del que n'arriba a ser de bó.
Segur que és un bon llibre.
El llibre de les Memòries d'en Jordi Pujol és un bon exemple de la literatura de biografies tan anglosaxona i tan poc practicada aquí. Cal introduir seny anglès i exemples de tradició i vivències democràtiques com les que allà s'expliquen. Són píndoles molt necessàries per al moment en què vivim.
Salut
Joan,
Jo les vaig acabar ahir. Són un itinerari intel.lectual. El camí a la construcció com a persona d'en Pujol. Dels orígens a les obres, passant pels mestres i les lectures. Les útlimes pàgines, l'explicació de com es revolta personalment contra el radicalisme esquerranós imperant abans de les eleccions dels vuitanta, de com un article a La Vanguardia, "Sant Pancràs: dona'ns salut i feina", fa de punt d'inflexió... és impagable.
Dessmond,
El llibre és bò, però els iniciats han d'anar a les fonts. La lectura d'"Els Turons a l'Altra Banda del Riu" i el "Construir Catalunya" no tenen substitut possible. Si en Pujol no els vol reeditar potser haurem de fer-ho via Lulu.com.
Trina,
De fet en Pujol explica que les Memòries d'en Chruchill el van influir molt i l'Enric Vila va utilitzar aquest argument per ajudar a convèncer el President d'escriure les Memòries.
No us les perdeu per res del món!
Gràcies,
Marc
Parlant dels 2 temes jo tinc les memòries de'n Churchill en versió catalana amb pròleg de Jordi Pujol.
Me va encantar l'èstil de de les memòries de WLSC. M'esteu fent venir ganes de legir les d'en Jordí Pujol.
Una molt bona definició del bonisme i progressisme ingenu. Dos ideologies carregades de bons propòsits, maniqueisme ideològic de parbul·lari i escàs anàlisi de una realitat complexa. Què han deixar darrera de sí grans mals. O han justificat els grans mals supòsant darrera d'ells bones virtuts.
Per cert, Marc, a la meva dona li van regalar el llibre de'n Sala i Martín! Vas ser tu que em va demanar si ja me l'ahvia llegit, no?.
PS: La foto d'aquesta nena és perfecta per il·lustrar aquest post.
Aquest Nadal el tió es farà un fart de cagar Pujols. Jo ja en tinc dos encarregats (per pares i sogres) i un per mi, per que no penso esperar a que se'l llegeixin i me'l deixin.
Per cert, si teniu jerkis a prop notareu que ara comencen la cançó de criticar el Pujol per qualsevol motiu. (suposo que els fa por la simpatia que desperta el Pujol totpoderós del Polònia). L'altre dia el criticaven per escriure unes memòries en lloc de deixar-ho per els historiadors que dirien la veritat, per fer-ho per fascicles,... Cada dia em carreguen més.
Josep (sl),
M'agrada el text d'en Pujol perquè deixa clar que hi ha bonisme i progressisme de bona fe, però també de l'altre. Del demagògic i retort.
El pròleg d'en Pujol a les Memòries d'en Churchill és un text magnífic. Recordo haver-lo llegit a peu dret a l'FNAC sense poder-me'n desesnganxar.
Dess.,
Espero que en parlis al bloc del llibre que llegeix la teva dona. Li podries obrir un espai i que de tant en tant hi participi, segur que seria interessant.
En Sala-i-Martin fa temps que el conec, però a en Graupera l'he descobert fa poc i el trobo brillant. Fa de bon seguir.
La foto és molt bona, és cert!
Joliu,
Jo també en regalaré uns quants. Dos segur. D'en Pujol n'hi ha molts que l'única notícia que volen sentir és la de l'enterrament. Que s'hi posin fulles!
Gràcies a tots,
Marc
Publica un comentari a l'entrada