5 idees sobre el resultat del 9M
Emprenyats sí, porucs també: L’escombrada socialista d’aquest darrer diumenge podria fer pensar que el català emprenyat ha estat un miratge, un artifici periodístic brillant però allunyat de la realitat del país. El cert és, però, que l’índex de satisfacció (insatisfacció!) política continua assenyalant un alt grau d’incomoditat i queixa. Així doncs com s’entén el resultat del diumenge? Doncs en clau poruga. El català emprenyat existeix però es veu superat de llarg pel català poruc. El català acollonit pel PP que faria qualsevol cosa per evitar un nou govern popular, fins i tot votar socialista.
Miopia republicana: Un 25% de l’electorat d’ERC l’any 2003 va abandonar el partit l’any 2006. Potser perquè un de cada quatre electors republicans sospitava que el tàndem Carod-Puigcercós era capaç de fer President en José Montilla. No s’equivocaven. El segon tripartit ha costat a ERC una pèrdua del 50% del vot a les municipals i una caiguda encara més gran a les generals d’aquest diumenge. El fracàs del 2006 es va tapar amb el nou govern, la topada a les municipals la va pagar en Portabella i ara sembla que en Puigcercós posarà ordre com si no hagués passat res. Que coi ha de passar a can republicà per que s’adonin que l’error és haver regalat la generalitat al PSC més PSOE? És clar que acceptar l’error voldria dir canvi de cadires i això sempre costa...
Els catalans que voten PP: L’escombrada socialista és una reacció del català poruc a quatre anys d’anticatalanisme salvatge del Partit Popular. El PP va apostar per fer de Catalunya l’ase dels cops, confiant que l’èxit a Espanya compensaria la diferència d’escons amb el PSOE a Catalunya. En aquesta situació, quan els populars han atacat durant quatre anys totes les necessitats i les exigències catalanes, de la llengua al finançament passant per les infraestructures, el bon resultat del PP català resulta preocupant. Com és possible que en ciutats com Reus i Tarragona el PP superi CIU? La bossa de votants catalans al marge de tots els consensos de país té una entitat més gran que no semblava.
CIU, i ara què?: El bipartidisme salvatge ha acabat per fer bo el pobre resultat convergent d’aquest diumenge. Els onze escons combinats amb el resultat de PSOE i l’atomització de tota l’esquerra alternativa deixen CIU en situació d’influir sobre el govern espanyol. Es pot jugar a fer servir la clau quan no es governa Catalunya? El més perillós és que una possible crisi d’ERC en paral·lel a l’aliança PSOE-CIU a Madrid pugui precipitar l’experiment sociovergent. Sortir del foc montillenc per caure a les brases d’en José Zaragoza. La temptació pel poder serà forta a can convergent.
Sobre el vot en blanc: La crida al vot en blanc com a toc d’atenció als partits catalanistes ha estat un fracàs. Tot i que el vot en blanc s’ha doblat, l’5% del vot no envia cap missatge a CIU o ERC. L’electorat sobiranista s’ha amagat entre l’abstenció i el vot útil socialista. Serveix de res el vot en blanc o nul com a eina de participació? De ben poca cosa si no està organitzat, i potser ni tan sols així. Reconec el meu error.
Miopia republicana: Un 25% de l’electorat d’ERC l’any 2003 va abandonar el partit l’any 2006. Potser perquè un de cada quatre electors republicans sospitava que el tàndem Carod-Puigcercós era capaç de fer President en José Montilla. No s’equivocaven. El segon tripartit ha costat a ERC una pèrdua del 50% del vot a les municipals i una caiguda encara més gran a les generals d’aquest diumenge. El fracàs del 2006 es va tapar amb el nou govern, la topada a les municipals la va pagar en Portabella i ara sembla que en Puigcercós posarà ordre com si no hagués passat res. Que coi ha de passar a can republicà per que s’adonin que l’error és haver regalat la generalitat al PSC més PSOE? És clar que acceptar l’error voldria dir canvi de cadires i això sempre costa...
Els catalans que voten PP: L’escombrada socialista és una reacció del català poruc a quatre anys d’anticatalanisme salvatge del Partit Popular. El PP va apostar per fer de Catalunya l’ase dels cops, confiant que l’èxit a Espanya compensaria la diferència d’escons amb el PSOE a Catalunya. En aquesta situació, quan els populars han atacat durant quatre anys totes les necessitats i les exigències catalanes, de la llengua al finançament passant per les infraestructures, el bon resultat del PP català resulta preocupant. Com és possible que en ciutats com Reus i Tarragona el PP superi CIU? La bossa de votants catalans al marge de tots els consensos de país té una entitat més gran que no semblava.
CIU, i ara què?: El bipartidisme salvatge ha acabat per fer bo el pobre resultat convergent d’aquest diumenge. Els onze escons combinats amb el resultat de PSOE i l’atomització de tota l’esquerra alternativa deixen CIU en situació d’influir sobre el govern espanyol. Es pot jugar a fer servir la clau quan no es governa Catalunya? El més perillós és que una possible crisi d’ERC en paral·lel a l’aliança PSOE-CIU a Madrid pugui precipitar l’experiment sociovergent. Sortir del foc montillenc per caure a les brases d’en José Zaragoza. La temptació pel poder serà forta a can convergent.
Sobre el vot en blanc: La crida al vot en blanc com a toc d’atenció als partits catalanistes ha estat un fracàs. Tot i que el vot en blanc s’ha doblat, l’5% del vot no envia cap missatge a CIU o ERC. L’electorat sobiranista s’ha amagat entre l’abstenció i el vot útil socialista. Serveix de res el vot en blanc o nul com a eina de participació? De ben poca cosa si no està organitzat, i potser ni tan sols així. Reconec el meu error.
.
Etiquetes de comentaris: Eleccions 9M, Política
posted by catalunya.ffw @ 10:13 AM
7 Comments:
Molt d'acord del que dius, i respecte al PP, només dir-te que molta gent els ha votat per les següents raons:
a) Crisis econòmica , el PP te més credibilitat per fer-la front que el PSOE
b) El PP defensa més be els interessos dels espanyols a Catalunya que el PSOE.
c) El PP és la dreta de veritat, CiU es massa de centre.
Si restem el punt a), potser el PP li trauria al menys 100.000 vots de catalans que haurien votat a CiU. Però com que CiU no pot pactar amb el PP i realment en unes eleccions espanyoles qui talla el bacallà es el PP o el PSOE, no te cap sentit votar a CiU.
Els del punt b) no cal fer-hi cabòries, son els colons que volen mantenir els seus privilegis de colonitzadors en la colònia i el PP els ofereix més garanties que el PSOE.
Els del punt c) son catalans que per tradició familiar sempre han votat a la dreta espanyola, de fet els seus pares i avis foren falangistes o franquistes i els fills encara creuen, com tota bona família catòlica, els que els seus pares l'hi han ensenyat: Les esquerres catalanistes son uns comunistes anarquistes que els hi fotran el negoci (molts casos la botiga) enlaire. Amb aquesta gent hi ha poc a pelar, s'han d'esperar que és morin, o potser quan vegin que la Catalunya independent serà una realitat i que podran mantenir el negoci, a les hores potser si que canviaran de parer. Crec que son uns altres 100.000 vots regalats al PP.
Mol d'acord en línies generals al que exposes, Marc.
El que no acabo de creure és que CiU faci o desfaci res en aquesta legislatura. Tot i que sembli el contrari. En tot cas ja és veurà. Però en ZP sap que ho té de meravella amb PNB i els canaris. CiU no pinta res!
Marc,
el problema és que la crisi econòmica la passarem recordant qui som i a on anem...massa emoció i poc realisme...i ara més que mai, dos partits i una sola vocació, que no és la nostra precissament...o sí?...
salut
Penso que com molt bé ha dit José Zaragoza, el català emprenyat és una invenció dels columnistes. El català poruc, afegeixo, n'és una altra.
Ni emprenyats ni porucs. Si de cas, molt majoritàriament, espanyols, pràctics, allunyats dels extrems de l'espectre polític (que a Catalunya, no pas a Espanya, són el PP i Esquerra).
En parlaré amb més detall ben aviat.
En relació a la referència al "català emprenyat", penses de manera diametralment oposada a l'Obiols. He contraposat les vostes opinions al meu bloc.
D'altra banda, estic molt d'acord amb la teva anàlisi global.
Manel,
És interessant l'anàlisi que fas, però en tot cas el total espanta.
Dess.,
És possible, i fins i tot desitjable, que CiU toqui poca cuixa a Madrid. La feina de debò és Catalunya endins i la temptació de la sociovergència ho podria engegar tot a rodar.
Trina,
Quan la crisi tregui el cap ens oblidarem bastant de les introspeccions. Fa tant de temps que no en patim una que ja no recordem com t'ajuda a posar-te les piles una bona crisi econòmica.
Daniel,
El català emprenyat no és una invenció, així ho certifiquen els estudis d'opinió. El català poruc tampoc no és una invenció, aixó ho certifiquen els milers i milers de vots útils donats al PSC amb el nas ben tapadet.
Narcís,
Que em posis en paral.lel amb l'Obiols... uf! és una responsabilitat.
Gràcies a tots,
Marc Arza
Emprenyat, poruc, desconcertat... Són categories que hi són i que, a més, pot haver protagonitzat la mateixa persona en diferents fases de la precampamnya i campanya.
Ara, "català" és una categoria que jo penso que cada dia escasseja més. En estat pur, em refereixo. Crec que ja no en queden i que l'ànima de cada ciutadà de la CCAA de Catalunya es divideix almenys en dues parts: catalana / espanyola. I qui més qui menys sent i pensa i actua sense poder substraure's d'una de les dues parts...
Ens preocupa massa el que passa a Espanya. I hem de decidir d'una vegada per totes si l'estratègia en relació a Espanya és:
a) En prescindim i fem la nostra.
b) La volem dominar i actuem en conseqüència.
Però, en aquest enfocament de la solució del problema també juguem a dues bandes, o millor dit a dues ànimes... i passem d'emprenyats a porucs en un instant.
Quina pena que fem!
Publica un comentari
<< Home