diumenge, de març 30, 2008

Eleccions espanyoles, sobiranisme i llei electoral



tant CiU com ERC guanyarien un diputat si el
repartiment d’escons fos estrictament proporcional


Després de cada convocatòria electoral a les corts espanyoles corre la brama de la reforma electoral. La desproporció entre els resultats de CiU i IU en relació als escons obtinguts és l’argument més dolç per als centralistes obsessionats amb el “chantaje nacionalista”. El cert és que dos escons per tot un milió de vots és un càstig dur per a Izquierda Unida però algú hauria de deixar clar que els diputats sobiranistes hi són per estricta proporcionalitat.

Com es pot veure a la taula que encapçala aquest post, tant CiU com ERC guanyarien un diputat si el repartiment d’escons fos estrictament proporcional. Així doncs el sobiranisme també resulta perjudicat per la Llei d’Hondt. Els grans beneficiaris d’aquest sistema dissenyat per afavorir les majories són justament els grans partits espanyols, PSOE i PP, que reben de regal 16 i 14 diputats respectivament. Consolidant una sobrerepresentació superior al 10%.

Si els espanyols volen evitar la fragmentació i la inestabilitat crònica de països com Itàlia hauran de comptar forçosament amb un sistema electoral que premiï les majories. Allò interessant és que el debat entorn de la llei electoral acabi sempre girant al voltant del protagonisme excessiu dels “nacionalismos periféricos”. Un protagonisme que deriva estrictament de la seva representativitat social.

Els espanyols tenen un problema amb els diputats nacionalistes i la impossibilitat de consolidar majories sense la seva participació. La seva incomoditat és evident. Ni tan sols un sistema que premia les majories i castiga durament els partits minoritaris no aconsegueixen corregir aquesta anomalia. Però el problema no són els diputats, són els electors que els envien a Madrid i sumen allò que sumen. L’estat pot mirar-s’ho com un problema tècnic i tirar endavant una llei electoral que margini el nacionalisme català, al cap i a la fi ja ho ha fet amb els abertzales al País Basc, però tancar el pas a l’expressió electoral del nacionalisme no acabarà amb el sobiranisme. L’abonarà!

Compte amb allò que desitgen, senyors diputats!
.

4 comentaris:

La trappola ha dit...

Compte, segurament si és fes un sistema proporcional ho aprofitarien per imposar la regla d'un 3% com a percentatge mínim. Així només entrarien PSOE, PP, CiU i IU. Això si no s'afegís un percentage mínim del 5%, que no seria la primera vegada que el nacionalisme espanyol ho aprofita per desfer-se d'altres nacionalismes.
Una altra possibilitat seria fer un sistema mixt, majoritari-proporcional, en aquest cas m'oloro que perdrien tant CiU com ERC, en favor d'IU.

catalunya.ffw ha dit...

La Trappola,

Un percentatge mínim no em faria por. Serviria per enfortir aliances nacionals. Si prenem com a referència les eleccions europees en que l'estat és circunscripció única el 2004 la candidatura Galeusca va treure un 5.17 dels vots i la d'Esquerra dels Pobles (amb ERC) un 2.49%. Anant més enrere, l'any 2000 la candidatura CiU+Bloc+PSM va treure un 4.43%.

Podrien posar en funcionament un sistema mixt dissenyat per a debilitar els partits nacionalistes, és cert, però la reacció social a això seria una incògnita. No crec que gosin.

Gràcies,
Marc

esparver ha dit...

Una cosa, la causa de la desproporció no és d'Hont, són les circunscripcions electorals.

De tota manera la circunscripció única té el problema que les àrees menys poblades serien ignorades sistemàticament.

catalunya.ffw ha dit...

Esparver,

A mi la Llei d'Hondt ja m'està bé. La circumscripció única no seria el meu model, ni de bon tros. El que volia explicar al post és que els diputats nacionalistes no són pas més barats que la resta. Més aviat al contrari.

Gràcies,
Marc