dilluns, d’abril 14, 2008

PSC, el triomf de la mediocritat


Eduard Punset, Federico Mayor, Narcís Serra, Ernest Lluch, Joan Majó, Jordi Solé, José Borrell, Josep Piqué, Anna Birulés, … i darrerament Joan Clos, Carme Chacón i José Corbacho. Més enllà de consideracions ideològiques, és evident que la llista de ministres catalans de la democràcia evoluciona en línia descendent cap a la mediocritat més absoluta. Una mediocritat que resulta indispensable per a explicar la creixent irrellevància del PSC tot just després d’haver aconseguit en solitari la reelecció per al candidat Zapatero.

Des de la rebel·lió dels capitans al congrés de Sitges, fa quinze anys que el PSC s’allunya d’allò que havia estat. El partit de la intelligentsia catalana, dels claustres universitaris, l’elit cultural, la burgesia divina i l’obrerisme il·lustrat, el gran partit de Catalunya, ha caigut en la indigència intel·lectual més absoluta. Montilla, Zaragoza, Iceta i companyia son un equip de noms acomplexats per la pròpia petitesa. El terror, la jerarquia i la disciplina es combinen amb una política de recursos humans que premia la fidelitat i castiga tot senyal de brillantor i pensament independent. El socialisme català és avui una maquina de poder en mans d’un grup d’illetrats amb nul·la experiència professional fora de la gestió pública.

Sense aquesta mediocritat socialista es fa difícil entendre que, amb 25 diputats al Congrés, el PSC accepti la renovació ministerial de Magdalena Álvarez o el rol purament estètic de la Ministra Chacon. Tot plegat sense oblidar l’escac del PSOE al PSC fent Ministre en Celestino Corbacho. El mateix Corbacho en qui pensaven a Ferraz per refundar la federació catalana del PSOE fins no fa massa mesos. El PSC acumula més poder que mai però demostra una gran incapacitat per a exercir-lo amb eficàcia en la defensa dels seus interessos. Una ineficàcia que deriva de l’actual codi genètic del partit i que només una revolta interna en nom de l’excel·lència i l’obertura del partit podria canviar.
.

12 comentaris:

Puig d'en Cama ha dit...

chapeau

marius ha dit...

Dons lamentablement, eso es lo que hay. No sé si no hi ha més cera que la que crema, no sé si sota les taules del carrer Nicaragua hi ha alguna personalitat brillant esperant que passi la tempesta, però molt em temo que no.

Encara temo més coses: el trionf de la mediocritat ha envaït els altres partits, amb petites diferències en el to, però mediocritat de la grossa. Què passa a ERC: quina solidesa intel.lectual tenen els Puigcercós, Caord, Benacs i companyia.

I a Iniciativa? Qui és en Saura? què pensa? Pensa?

Dons ja em repassat els partits del govern... i tornant al començament: eso es lo que hay.

Anònim ha dit...

Precisament el 14 d'abril una ministra "socialista" i "catalana" crida davant de l'exèrcit espanyol: "Viva España!", "Viva el Rey!". Això és el PSOE de Catalunya: militarista, monàrquic, espanyolista, FEIXISTA!

francesc ha dit...

Soy ciudadano de una nació sense estat con el agravante que el estado hace 300 años que pretende destruirme. No consiguió su objetivo, pero si debilitarnos como colectivo al enfrentarnos brutalmente y de forma permanente. No vote nunca socialista pero lo cierto es que ellos ganan.
Durante muchos años CIU tuvo un gran poder, podía haber cambiado la ley electoral, vaciar de contenido las diputaciones que dominaba (se podía entonces visualizar los que querían una determinada Catalunya) no lo hizo. Podía haber tenido una visión más democrática (en el sentido del partido demócrata americano) y conseguir adhesiones de círculos académicos y culturales que se desplazaron hacia el PSC, pero no lo hizo. Se quiso seguir con la misma visión del catalanismo político de la década de los 20 y 30 del pasado siglo, sin entender que España había cambiado. Y aún existió otro gran aviso: la CE que liberalizaría los mercados, consiguiendo que nuestros productos ya no tuvieran un mercado cautivo. Ciertamente se miró hacia Europa, pero no de la forma correcta. Se hicieron demasiados equilibrios y como siempre sin sentido d´Estat. En consecuencia han demostrado su ineficacia. Si existen zonas de voto mayoritario socialista es por merito de unos y desmerito de otros.
Si hemos de escribir el adjetivo mediocre hacia unos no olvidemos a los otros. Aún tengo gravada en mi retina el espectáculo del Parlament de Catalunya ante la presencia del inefable Pizarro ya no por las interpelaciones de unos y otros, que también, sino por que aceptando su invitación, con el beneplácito de todos los partidos políticos, nos regionalizábamos aún más.
El President Pujol nos mando a nuestras casas l´11 de setembre, mientras compartía mantel con los generales del ejército de ocupación. Queriéndolo o no Pujol continuo la permanente damniato memoria promulgada por los españoles contra nuestra historia. No creas que me alegro. Lo lamento y mucho.


En mi último post me comentas que no crees en movimientos sociales a la antigua usanza. Yo tampoco. Pero solo visualizando nuestra realidad nacional podremos alcanzar nuestros objetivos. Se puede y debe hacer. En esas circunstancias será cuando la catosfera, tan potente y activa, deje de ser una permanente catarsis para convertirse en una autentica herramienta de activismo cívico de proporciones incalculables. El empresario, los emprendedores que ven como sus esfuerzos no son recompensados por el permanente expolio lo agradecerán y finalmente apoyarán. Con un nacionalismo suave, como escriben algunos analistas, estamos apagándonos. El Estado español es hoy más fuerte que nunca e insiste en nuestra desaparición como pueblo. Ellos no están por atemptats ridiculistes. Ellos creen y actúan con acció directa contra el Principat i Països Catalans. El día que lo entendamos ganaremos.

Devolució Constitucions Catalanes

LRDS ha dit...

El PSC serà tot el mediocre que vulguis però mana. La línia intel.lectual serà descendent però té més poder que mai. Ja voldrien la resta de partits ser tan mediocres.

Passejant per la catosfera pots trobar milers de posts com el que avui escrius i milers de comentaris dient chapeau. Però la veritable mediocritat no està en el que mana, la veritable mediocritat està en aquell que creient-se excel.lent és incapaç de posar-hi remei. Potser caldria que l'oposició d'aquest país se n'adonés de les seves pròpies mancances, personals, estratègiques i ideològiques.

David ha dit...

Chapeau tant per l'entrada com pel comentari de La Rosa de Foc. Estic 100% d'acord amb ella: si hi ha mediocres és perquè la societat és igual de mediocre com per permetre que hi siguin.

catalunya.ffw ha dit...

Puig d'en Cama,

Gràcies, tot i que veuràs més avall que el teu "chapeau" també rep crítiques.

Marius,

És cert que de mediocritat n'hi ha a tot arreu, però és que el PSC no era així fa vint anys. No m'agrada com era, no hi combregava, però podies comptar que sabien el que feien. Una seguretat que ara mateix no tinc en absolut.

Anònim,

No em preocupen tant els "Viva España" com el fet que, des d'una perspectiva catalana, el Ministerio de Defensa és totalment inservible. Que coi hi pinta el PSC allà! En Serra hi va desactivar el colpisme però ara no entenc que esperen fer-hi més enllà de la pura estètica feminista!

Francesc,

Hi ha molta energia difusa a Catalunya que apareix de tant en tant en forma d'explosió sobiranista. Veurem si algú és capaç de sintonitzar-la bé!

Lrds,

Saps què? Tens molta raó. Crec que és important assenyalar la nuesa de l'emperedar però és cert que amb això no n'hi ha prou.

David,

Catalunya no és un país perfecte, ni de bon tròs, però no crec que es mereixi el lideratge que ara mateix té. Ni tant, ni tant poc!

Gràcies a tots,
Marc

Josep (sl) ha dit...

I no oblidem que el perfil actual del PSC és el historicament més allunyat del "Catalanisme no nacionalista" què sempre havien defensat. Descaradament s'ha tret la careta de l'espanyolisme des de fa uns anys.

Albert ha dit...

estic ttlment d'acord amb tu, que ara ha arribat la mediocritat al més alt nivell institucional català, no més cal veure els estudis que tenen el president de la gene. i el fins ara fa poc president de la dippu de bcn i alcaldel de l'h.
Som un país seriòs ?¿? o què passa ?¿?

Marali ha dit...

La veritat és que crec que et passes un ou com es diu vulgarment i de "chapeau" res de res. Com pods desqualificar a una gent que en realitat no coneixes si no és pel que diuen d'ells alguns mitjans i blogaires de l'oposició com tu? Perquè tothom s'ha tornat analista polític i creu saber més que ningú sobre els polítics? Ara et sembla que els dirigents del PSC de fa 20 anys varen ser millors,més brillants i intelectuals que els dirigents d'ara? Si parles d'ells és que ja deus tenir prou edat per haver viscut aquella etapa, per tant, recorda també les crítiques que rebien, com se'n fotien de'n Narcis Serra perquè tocava el pìano i el varen fer Ministre de Defensa sensa haver anat a la "mili" i etc. etc. Molt omplir-vos la boca de Catalunya però poc fer. Plorem i ens queixem de la catalanofòbia existent, però ens hem aturat a pensar que pot ser gent de la ceba ja li ha anat be això? i ho ha fomentat més perquè és l'únic discurs polític que tenen? I si parlem de "mediocritat" parlem també de l'Artur Mas, apa que és força brillant, i en Jordi Pujol fill? i en Medir?
Parleu d'estudis i carreres, L'avi Pujol, el molt Honorable Ex-President de la Generalitat (vejeu que manting un respecte i li dono el tractament que li correspon) era metge que pràcticament no havia exercit mai, de que li servia aquesta carrera com a polític? de res. En fi, ja no m'allargo més, feia dies que no passava per aquí i avui se m'ha ocurregut visitar-te, jo ja se que els socialistes no som sants de la teva devoció, però no per això s'ha de titllar-los d'il·lletrats de mediocres, de mal educats ni de "floreros". Durant 23 anys va manar CIU a la Generalitat i malgrat no ser dels meus, mai els vaig faltar al respecte i menys al President perquè el cap i a la fi també era el meu President, que això és el Molt Honorable senyor President José Montilla, el president de tots els catalans, mal que us pesi a alguns.

catalunya.ffw ha dit...

Josep (sl),

Si, un catalanisme federalista que va de bracet amb una colla de gent que no tenen cap interès a federar-se. Ja m'explicaràs...

Albert,

Que la gent amb la més alta responsabilitat del país no tingui estudis és greu. Estem molt lluny del govern dels millors. Hi ha gent excepcional que no té estudis, però aquesta colla n'està molt lluny de la brillantor mínima exigible.

Maralí,

Em sap greu ferir la teva sensibilitat. T'asseguro que jo tinc el màxim respecte institucional a la Generalitat. Per a mi no hi ha altre ens de sobirania.

Ara, justamnet per això, vull ser exigent amb els líders del meu país. Més enllà del fet que pugui o no coincidir-hi ideològicament, no pots negar la baixada de nivell al PSC en els últims vint anys. Serra, Lluch i Solé Tura eren eminències reconegudes en tots els àmbits. Persones que es feien escoltar i que influien al PSOE perquè hi eren necessàries. Avui, Clos, Montilla, Corbacho i Iceta són elements grisos de partit que no han fet mai res de bò fora del parit i la política. Jo no coincideixo amb els objectius del PSC, però amb aquests líders qui en surt perjudicat és el país.

T'agrada el PSC, parla amb l'Obiols i t'explicarà que el PSC fa anys que és a la UCI. Ara el volen portar cap al cementiri.

Gràcies a tots,
Marc Arza

Anònim ha dit...

Tens tota la raó del món, Marc. El PSC viu de la inèrcia de l'embranzida d'Espanya, però ara com ara, és com una bicicleta sense pedals.
Parlar de futur a Catalunya, és parlar en clau sobiranista, amb els matisos que es vulgui, i malgrat l'empenta donada al PSC pugui durar molts anys, tard o d'hora s'adonararn que s'han deslligat de la realitat catalana i han perdut el tren del futur. Ara, això no passarà aviat, i n'haurem de veure unes quantes.
Diguem-ho clar: les bases de CiU i ERC s'entenen a la perfecció. Per què no es poden entendre les cúpules? Aboguem per un Pacte Nacional Sobiranista.

David Figueres

Salut!