dilluns, d’abril 28, 2008

Nova ERC = Reagrupament + EI


Fa tot just cinc anys, ERC capitalitzava el seu gran creixement i es convertia en l’àrbitre de la política catalana. Les eleccions de l’any 2003 van donar a ERC els vots i la legitimitat per a decidir qui arribava a la Generalitat. Els escons republicans van investir el President Maragall i els votants van premiar ERC amb el millor resultat de la seva història a les eleccions espanyoles de l’any 2004. Poder, creixement electoral, projecte i sintonia social, el partit ho tenia tot per a consolidar-se com una opció real de govern. Cinc anys després, Esquerra ha tancat tot un cicle electoral complert a la baixa, arribant a perdre el 50% del vot rebut, i enfronta el proper Congrés del partit amb importants ferides internes.

ERC arribava al final del pujolisme amb tres motors claus per al creixement: l’eix nacional com a prioritat, un perfil propi de partit progressista arrelat al país i l’aire immaculat de qui no s’ha embrutat pel contacte amb el poder. Avui, després d’haver regalat la Generalitat al PSOE en nom de la fidelitat d’esquerres, l’Esquerra d’en Carod i en Puigcercós no porta ja cap de les plomes que l’havien fet atractiva per a tants i tants milers de votants. Esquerra ha abandonat l’eix nacional per a convertir-se en un subproducte socialista i els actuals dirigents han demostrat que el poder els embruta tant o més que a socialistes i convergents.

No tot està perdut. El partit republicà continua essent el més obert dels grans partits catalans i la renovació que això possibilita pot tornar a posar ERC en el camí del creixement. Al proper congrés hi concorren dues candidatures, la d’en Puigcercós i la dels amics d’en Carod, directament responsables de la gran oportunitat perduda d’ERC. Enfront, però, hi tindran un grup de gent que recull les idees i l’esperit per a recuperar l’embrazida perduda. La candidatura de Reagrupament posa l’eix nacional com a prioritat mentre Esquerra Independentista aporta el perfil republicà i autònom que ERC necessita per a trobar un espai propi mes enllà d’un partit comodí. Tots dos, Reagrupament i EI, son la renovació que cal per a jubilar els responsables dels últims fracassos d’Esquerra.

ERC compta amb la proposta necessària per a salvar el partit, però no està clar que els dos moviments d’oposició a la cúpula puguin imposar-se per separat. La inèrcia del poder és gran i el control de l’aparell bufa a favor d’en Puigcercós. Però no és només això el que hauria de convèncer la gent de Reagrupament i EI de la necessitat de sumar esforços. Cap d’aquests moviments pot aportar, per si sol, els tres ingredients que ERC necessita per a tornar a créixer. El partit necessita el sobiranisme total d’en Carretero, el perfil republicà d’en Renyer i la renovació que només ambdós junts poden imposar. És en la suma de Reagrupament i Esquerra Independentista on hi ha el camí més brillant per al futur d’ERC. És encara possible aquesta suma?
.

9 comentaris:

Eduard ha dit...

Hola Marc.

L'augment d'ERC va produïr-se per 3 motius, tots ells centrats dins l'entorn de CiU:

1 - La desaparició de Jordi Pujol de l'escena política de primera linia.
2 - El desgast de CiU pels 23 anys de govern ininterromput.
3 - Una aposta clara i decidia cap el sobiranisme.

Tot i així el que s'ha de recordar és que CiU les va guanyar, però la en la suma el tripartit de Maragall es va impossar.

Esquerra no té en aquests moments cap dels aspectes que la feien atractiva per uns votants, majoritàriament provinents de l'àmbit socialdemòcrata de CDC, prò el que jo no he vist tampoc, és la tornada del suport que li va "deixar" CiU, en l'entorn convergent.

Tens tota la raò que aquests anys han estat perduts per el que hauria d'ésser el seu principal objectiu, la independència i a partir d'ara ens costarà Deu i ajut recuperar-ho.

Salut i € ,Marc.

Per cert, l'enllaç al portal dels blocs amb estrella no funciona.

Jordi Eduard ha dit...

Hola,

Segons la meva opinió, la veritat, atribuir el creixement d'ERC exclusivament a votants de CiU és tan reduccionista com equivocat. No recordem els vots del PSC al 1999 i on van anar a parar els que van perdre el 2003? O no recordem que despres del primer tripartit, i una campanya ferotge de l'entorn convergent, Esquerra va treure 650.000 vots, o que després del segon tripartit s'han tret els segons millors resultats de la història al congrés? Ja sé que per un partit que aspira a la hegemonia, 350.000 vots no semblen masses, però haver descriminilitzat l'independentisme, haver-lo posat al centre de la política catalana, i convertir el debat intern d'ERC en un tema on sembla que es dirimeixi el futur polític del país, em reafirma cada dia en que l'aposta ha estat bona, i que hem de persistir. Ningú va dir que aconseguir la independència seria fàcil, i no ho està sent, però crec que estem en el bon camí.

Anys de guanys per l'independentisme, i que ens fan esperar anys encara millors.

Salut i alegria!

Jordi

Jordi Banderer i Barenys ha dit...

Ei, Marc,
Molt bona anàlisi.
La qüestió és, doncs, saber si l'augment de suport electoral d'ERC va ser un moment de gràcia o, en canvi, podria ser un espai electoral més estable.
El que està clar és que de les 3 raons que la van portar a créixer el 2004, no en pot aprofitar el principal: les mans netes. O, si vols, la imatge d'un partit que no ha estat maculat per l'exercici de poder. Ara, havent governat, ja no pot comptar amb els votants que voten contra alguna cosa (contra 23 anys de pujolisme, contra el pacte CiU-PP, contra el PHN, etc.).

Els dos altres elements tampoc són actius massa diferenciadors. ¿Un perfil propi de partit progressista arrelat al país? NO. El pas pels 2 tripartits no s'oblidarà ni fàcilment ni ràpidament (de la mateixa manera que molts votants nacionalistes encara els cou el pacte CiU-PP 5 anys després!). Costarà recuperar aquest perfil propi després d'intentar emular el PSC(i RCat i EI, tampoc estan lliures de tota culpa, els seus líders també escalfen o han escalfat escons).

¿I l'eix nacional? TURURUT!. Aquest eix ja no és exclusiu. ERC ha intentat substituir i fer de CiU al Congrés de Madrid entre 2004 i 2008. Això tampoc no s'oblida. I és menystenir els electors catalans, pensar que una renovació d'ERC que passi per EI+RCat farà oblidar tot això (ni passant pel notari...).

Jo penso que la millor renovació passa per deixar de banda els personalismes i les propostes en termes de blanc o negre. Ni uns són més independentistes que d'altres, ni l'estratègia passa per no pactar amb el PSC o per mantenir un perfil baix dins del govern d'entesa. Cal que tots els sectors pactin una nova línia estratègica que faci compatible governar i marcar un perfil propi dins del tripartit (amb consentiment o no del PSC). ERC necessita estar al poder (sinó se'l queden els altres), necessita demostrar (als sectors més tebis)que sap i pot governar i també necessita forçar la màquina en alguns temes nacionals(per convèncer els més radicals). Uns i altres, electors "tebis" i "radicals" són necessaris per sumar els 650.000 vots que es van treure fa 4 anys. No ho oblidem!

Dessmond ha dit...

Marc,
Has d'esmenar l'enllaç cap a Blocs amb estrella. És www.blocsambestrella.cat . El que has posat tu és un altre!.

marius ha dit...

Bona anàlisi, que es pot compartir en gran mesura. El problema ha vingut després. ERC s'ha donat compte que estar al govern pot ser una immensa font de diners: repartició de pessebre per als fidels de cada causus, possibilitat de gestióo de recursos (econòmics) i el que això significa... en fi, que s'han embrutat les "mans netes" i entre tant, Catalunya no sembla que estigui entre les seves prioritats.

Total (frase ja repetida al nostre blog moltes vegades - masses -) Audi 4, Catalunya 0.

catalunya.ffw ha dit...

Eduard,

En Pujol no ha tornat, CiU no puja i ERC no ha parat de perdre espai.

La baixa d'Esquerra no em preocuparia tant si CiU recuperés posicions. L'escenari que em preocupa és aquell en que el nacionalisme deixa de sumar majoria al Parlament.

Jordi,

Quan la tendència és negativa i a cada bugada es perd un llençol no em sembla bona idea consolar-se amb uns resultats mediocres.

Anem per bon camí... Uf! Optimista!

catalunya.ffw ha dit...

Jordi Banderer,

M'agrada com comences dient: "bona anàlisi" per després desmanegar els meus arguments. M'agrada, de debó.

ERC ha de tenir un missatge propi per després desar-lo quan calgui. ERC s'ha d'entendre amb tothom però l'eix nacional ha de pesar mentre Catalunya continui sotmesa. ERC pot pactar amb tothom però no pot regalar el govern a ningú.

Dess.,

Arreglat!

Màrius,

Audi4-Catalunya0... boníssim!

Gràcies a tots,
Marc

Jordi Banderer i Barenys ha dit...

Es pot considerar que una anàlisi és bona i no compartir-ne les conclusions? Crec que sí, no?

En el fons, considero que el pal de paller de la gran majoria nacionalista o separatista (sé que separatista t'agrada més) no passa per ERC... Històricament han estat els més moderats els que han liderat els moviments secessionistes amb la complicitat conscient (o no) de les ales més radicals.

ERC ha perdut la virginitat i això va ser el seu èxit electoral. Ara, "normalitzada" ha de jugar el joc dels altres partits.

El mateix li ha passat a ICV.

catalunya.ffw ha dit...

JBB,

Tens raó en aíxò de l'analisi... també la tens en el fet que el país no es construeix des dels extrems.

Salut,
Marc