divendres, d’octubre 26, 2007

Jaume Renyer i l'ERC de la Llibertat


En aquesta i d’altres comtesses internes,
d’ara fins al proper Congrés,
ERC s’hi juga el futur del partit
i bona part del futur del país.


Tot i que la Conferència Nacional d’aquest passat dissabte confirma la tensió entre els militants, el cert és que la trajectòria d’ERC al llarg dels darrers cinc anys fa evident l’aposta de la direcció per un model ideològic d’esquerra clàssica aliè a la tradició pròpia del partit. Una Esquerra de base marxista, enamorada de la intervenció estatal i recelosa de tot allò que no controla. Una Esquerra que creu entendre bé el que es governar, com qui pica ferro, però amb dificultat per a fer país en complicitat amb la societat civil. Una Esquerra que aposta pel poder dur en un moment en que, arreu del món, el poder tou guanya protagonisme.

A ERC hi ha, però, una altra ànima que busca corregir el rumb. La que defensa les tres sigles del partit enfront d’aquells que impulsen l’Esquerra a seques com a nova imatge. Aquesta és l’ànima republicana d’ERC que en Jaume Renyer apunta amb el seu darrer llibre: “L’Esquerra de la Llibertat”. Impulsant el Republicanisme, una tradició política pròpia del país que entronca amb una línia de pensament amb vigència renovada arreu d’Europa, amb Maurizio Viroli i Philip Pettit com a principals exponents. A “L’Esquerra de la Llibertat” es ressegueix el fil roig de l’aspiració de llibertat personal i col·lectiva que acompanya tots els moments brillants de la nostra història fins al Desastre Nacional de l’any 1939. Una línia de pensament que evita supeditar l’individu a la societat però que no ignora el relleu de la realitat col·lectiva, superant un enfrontament entre socialistes i conservadors basat en un món que ja no existeix. Un Republicanisme que hauria de transformar ERC per afrontar amb força renovada l’indispensable procés d’emancipació nacional del país.

Tal i com exposa a “L’Esquerra de la Llibertat”, per a en Jaume Renyer es evident que “entre el PSC i ERC no és possible una aliança estratègica; només és possible una aliança tàctica”. Defensant, per tant, la necessitat d’abandonar la via de supeditació al PSC per buscar la creació d’un “moviment sobiranista prou fort per arrossegar l’estricte autonomisme de CiU cap a posicions coherentment nacionals”. Una opció que tindrà la oportunitat de defensar en el proper procés intern d’elecció de candidats a Corts per Tarragona. Un procés en que els militants hauran d’escollir entre l’ERC del segle XXI i l’Esquerra del XIX, entre la necessitat d’aixecar un procés d’emancipació nacional ben travat i la fe que demana la pastanaga del referendum el 2014.

En aquesta i d’altres comtesses internes, d’ara fins al proper Congrés, ERC s’hi juga el futur del partit i bona part del futur del país. La responsabilitat dels militants no és poca!

5 comentaris:

Eduard ha dit...

Hola Marc, abans de rés benvingut, avui he vist que havies començat a publicar en el meu feedtwister ( que per cert t'hi vaig possar una foto trobada a internet que no en tinc la seguretat de que siguis tú, però com que estaves de viatge de noces, qualsevol et buscava!!).

Jo crec que tota aquesta efervescència cap a postulats sobiranistes és una molt bona notícia. Però aquest procés s'hauria de liderar des de la societat civil no des dels partits polítics, o si més no, no fins que no hagin substituit tota la seva cúpula actual i l'hagin substituit per sava nova sorgida dels moviments jovenils.

A ERC això és força més fàcil, a CDC en canvi, al ésser un partit tradicional, s'hauria de produïr quelcom molt proper a un "cop d'estat" intern per tal de possicionar les noves tendències sorgides de les JNC i que son majoritàriament favorables al independentisme.

Els Mas, Duràn, Carod i Puigcercós son un obstacle per a la fita que descrius en el teu article i quan abans els hi fem veure millor per a Catalunya i per els catalans.

Salut i € company

Anònim ha dit...

¡PROU! MANIFESTACIÓ: 29 D'OCTUBRE, 19:00 H, PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA ¡Contra la inoperància! CONVOCATORIA APOLÍTICA

Hem de fer reflexionar a tota la nostra classe política!

Passa-ho!!

marius ha dit...

És que ERC ha tocat poder (de la ma dels d'esquerra clàssica) i això fa canviar els postulats i les creences (que no idees). La darrera conferència nacional va ser més propera a les assamblees del PSUC que a un partit democràtic: es va impedir als crítics formar part de cap mesa, es va fer el compte de volts a ma alçada, sense contrastar cap xifra (i les dades oficials parlen d'un 43% en contra de la direcció)...

Ni parlar de l'acció (limitada) de govern en les conselleries d'ERC.

I es que ja ho hem comentat sovint a la Trama: audi 4, Catalunya 0

POCA FEINA ha dit...

crec que és evident que ERC només pacta amb el PSC per motius estrategics, però això passa amb qualsevol aliança politica; una altre cosa es que molts preferim un pacte amb CIU, un gran pacte del catalanisme per dir-ho clar. tampoc veig clara la deriva marxista d'esquerra la veritat.

cordialment, Oriol

catalunya.ffw ha dit...

Eduard,

Aquest dissabte escoltava en Lopez Tena a Reus dins el "Forum per l'Autodeterminació". Mentre l'escoltava em preguntava on coi havia estat aquest home fins ara.

El catalanisme té un problema de recursos humans tal i com comentes. Toca canvi. No som als anys vuitanta ni als noranta, la situació és nova i les líders i els plantejaments també ho han de ser. Que hi fa CiU enviant en Duran com un RocaII? Que no ho veuen que l'època dels Roca ja ha passat a la història?

A tot això... Gràcies per incloure'm al feedtwister. La foto no és meva però quan en pengi una a la web ja te la faré arribar.

Anònim,

Felicitats per la iniciativa. Ara, ja es va veure que ens cal millorar pel que fa a manifestacións 2.0

Màrius,

Si amb el control leninista que en Vendrell va fer de la conferència hi va haver un vot de càstig del 43% no em vull ni imaginar com estava l'ambient.

Vagi conèixer de prop l'Uriel Bertran aquest cap de setmana i me n'emporto molt bona impressió. Crec que la gent d'Esquerra Independentista tindran un paper important pel que fa a reconduir ERC des del desgavell actual.

Poca feina,

Si vegés que aquesta "motius estratègics" podrien donar fruit no ho criticaria. Després de perdre el 50% del vot a les darreres eleccions no acabo de veure on porta el camí "estratègic d'ERC".

Els fonaments marxistes pesen. Pesen en la idea de partit (monolítica) i en la idea de política (dura, gerarquica i excessivament material).

L'ànima republicana d'ERC, la d'esperit liberal, no en faira dogma de la importància de l'eix dreta/esquerra. Un eix que continua vigent, però molt desdibuixat perquè han desaparegut gran part de les realitats socials i econòmiques que el sustentaven (segueix el link i en parlem allà).

Salut i gràcies a tots,
Marc