Avui fa seixanta-set anys, només seixanta-set anys, que l’exèrcit espanyol afusellava el President de la Generalitat. Afusellant el President Companys el feixisme espanyol apuntava a tots els catalans i ensenyava les cartes per a les dècades següents.
“El silenci durà poc, però.
Un tinent d’artilleria es gira cap als
soldats que fan el servei militar i els etziba:
<<¡Catalanes, hemos fusilado a vuestro Presidente!>
No cal res més per justificar que els catalans prenguin cada 15 d'octubre uns moments per a recordar amb orgull el President màrtir. Ara, amb el judici sumaríssim al que el va sotmetre l’Espanya franquista i la condemna a mort que el va seguir, el President Companys s’estalviaria durant dècades, gairebé fins avui mateix, l'indispensable anàlisi crític a la seva presidència. Un judici necessariament sever als errors i les mancances d’un President que arriba al poder quan Catalunya té el cel a tocar, per a perdre en pocs anys el patrimoni acumulat treballosament durant un segle.
Avui, no hi ha millor homenatge al President Companys que mirar enrere amb esperit crític per conèixer les terribles falles de la nostra història recent. No hi ha millor homenatge al President màrtir que la lectura del llibre que li dedica l’Enric Vila, “Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs”.
*VILA, Enric, La veritat no necessita màrtirs, Barcelona, L'esfera, 2006. p. 21
7 comentaris:
regeneraciodemocratica.bloc.cat SI ENS UNIM, HO ACONSEGUIREM
Sembla que fa seixanta anys que no ens hem mogut d'on èrem. Ens hem quedat petrificats.
Quan abans desmitifiquem els personatges il·lustres del país millor. No podem viure de llegendes ni de records.
Anònim,
Spam regeneracionista? Caram, quina empenta els del Partit Democrata Europeu!
Dessmond,
Fa seixanta anys hi va haver un esforç important per a passar comptes amb els nostres desastrosos anys trenta. Un esforç de recomposició de la base moral i intel.lectual del catalanisme que va donar com a fruit la generació Pujol. Tanta por ens ha fet trencar els propis mites que aquest esforç se'ns ha podrit a les mans?
La cosa és pitjor que no l'immobilisme que tu comentes. Ens haviem començat a moure i sembla que hem fet passes enrere. Has llegit el llibre d'en Vila? És extraordinari. Al nivell del millor Stefan Zweig. De debó!
Rafael,
Home, jo no tiraria amb munició de tant de calibre. Els mites són importants i fan de finestra al passat. Tot i sabent que no hi ha ningú perfecte, hi ha personatges il.lustres que s'han guanyat el seu lloc al panteó català. Fins i tot en Companys el té bén guanyat pel fet d'haver estat mort en nom de tots nosaltres. Una altra cosa és que aquests personatges siguin intocables.
Gràcies a tots,
Marc
No l'he llegit, més que trossos en el seu lloc web. Pinta molt bé. El tinc pendent.
Marc, gràcies per l'enllaç.
En realitat acabo pensant que l'afusellament de Companys, tal com l'afusellament de molts innocents, és un fet que cal recordar intrínsecament pel significcat dantesc de matar la gent que no pensa com tú, per divergència d'idees. Això és patètic i no es pot oblidar.
Em preocupa molt més l'afirmació del tinet: és una barreja de cinisme, sarcasme i revenja. És un antecedent del que està passant avui dia. No hi ha afusellaments però quan es parla d'aprovar un estatut els militars amenacen amb aixecar-se. No hi ha afusellaments però els papers no tornen tots. No hi ha afusellaments però no deixen que jugem a futbol amistosament amb altres països... Ha canviat la forma, però: haurà canviat el fons???
Artur,
Jo em quedo amb el que diuen que va dir un capella castrense en arribar al primer poble de Catalunya amb l'exercit franquista. "Catalanes, no sois dignos del sol que os alumbra".
Com diu en Lopez-Tena, quan els espanyols afirmen que Catalunya es Espanya, tot sovint volen dir que Catalunya és d'Espanya.
Salut,
Marc
Publica un comentari a l'entrada