dilluns, de setembre 03, 2007

Cassolades, canvi social i crisi democràtica


És necessària una profunda revolució
democràtica que transformi el nostre
sistema per adaptar-lo a les necessitats
i les exigències de la societat.

Dins la sèrie:

Aquest estiu, a la Barcelona fosca de la vergonya, tornaven a sentir-se algunes cassolades. Gestos emprenyats d’alguns barcelonins que, sense trobar cap altre mitjà per canalitzar la seva indignació i exigir solucions, es conformaven amb l’expressió purament estètica del seu malestar. Val a dir que els catalans tenim hàbits ben curiosos a l’hora d’importar formes polítiques. Però més enllà de l’anècdota, és significatiu que sigui a l’Argentina del “corralito” on anem a buscar inspiració. Què hi té a veure Catalunya amb un país en descomposició, amb estructures polítiques mancades de legitimitat i a tocar del desastre mes absolut? Doncs alguna cosa.

Les cassolades són només un símptoma, una línia més en un quadre clínic amb diagnòstic clar: el distanciament creixent dels ciutadans respecte a la política formal i els sistemes establerts de representació democràtica. Entre aquests símptomes, l’abstenció creixent a cada cita electoral és el més visible, fins al punt que hi ha qui s’encaparra a considerar-lo aïlladament com una malaltia en si mateixa. El cert és, però, que no és més que un dels efectes superficials d’una crisi més profunda.

Tot i que la situació de dependència política i el protagonisme del progressisme decadent fan que aquesta crisi sigui particularment intensa a Catalunya, l’abast del fenomen és amplíssim i compartit per la pràctica totalitat de les democràcies del món. Així, des del Regne Unit i França arriben algunes reflexions que apunten a conclusions similars i ajuden a desbrossar un fenomen d’extraordinària complexitat. Documents com el britànic Power to the People o el treball La Primavera de la Política, de Michel Wieviorca, coincideixen en apuntar a l’extraordinari canvi social de les darreres dècades com a origen de l’actual crisi de la política a Europa i bona part del món.

La democràcia parlamentaria actual i el sistema polític que l’acompanya van cristal·litzar a principis del segle XX en una estructura de participació limitada, orientada al ciutadà-massa. Entorn un joc d’absoluts enfrontats en un cert equilibri, responent a l’estabilització democràtica de la lluita de classes. Els darrers quaranta anys aquest escenari ha estat superat per la irrupció de profunds canvis socials que el sistema polític no ha sabut seguir, causant la falta de sintonia entre ciutadania i política que provoca la desvinculació actual.

És necessària una profunda revolució democràtica que transformi el nostre sistema per adaptar-lo a les necessitats i les exigències de la societat. Un camí cap a una major participació i transparència en que la revolució tecnològica ha de tenir un paper protagonista.

12 comentaris:

Rovi ha dit...

Creure que un sistema politic, el que sigui, te com objectiu el be dels ciutadans "del monton" es força innocent. En realitat el sistema politic es nomes l'eina de control dels molts a benefici dels pocs. De vegades aquest control s'exerceix a les braves, com a les dictadures, actualment es fa mes sibilinament, amb aixo que en diuen la democracia parlamentaria. Pero es el mateix, encara que, aixi si, amb millors formes.

Somiatrufes ha dit...

"Un camí cap a una major participació i transparència en que la revolució tecnològica ha de tenir un paper protagonista."

Bé, crec que la revolució tecnològica (llegim Internet) ha destapat per a tot el món els conflictes "reals" de la gent i de minories semicapades com la catalana, que malda per treure el cap en la immensitat del nostre univers regit pels Estats. El ciberespai palesa els moviments i conflictes "amagats", però no sé si n'aporten cap solució.

Que vagi bé!

musicbcn ha dit...

Si bé comparteixo l'anàlisi que fas sobre l'estat de les coses i sobre la necessitat que es produeixi un canvi, i sobre el fet que les noves eines han d'ajudar (quan no liderar) a que aquest es produeixi, deixa'm dirt-te que, des del meu punt de vista (i també gràcies a la globalitat que ens dóna la xarxa, i les televisions... la seva immediatesa) les cassolades no es van copiar de l'Argentina perquè siguin un model, sinó perquè, a nivell "marketing" van funcionar...

antfiz ha dit...

No creo en el esfuerzo mantenido contra la corriente natural de las cosas. Si un sistema como el actual no promueve la participación habría que cambiarlo.
Sin embargo no creo necesaria una revolución porque estoy convencido de que Internet está cambiando el marco actual, llevándolo de forma progresiva y no excesivamente traumática hacia una democracia mucho más participativa y mucho menos controlable.

Este y muchos otros blogs son solo una pequeña muestra de esta tendencia.

catalunya.ffw ha dit...

Rovi,

No coincidim, o no coincidim massa. No crec que el sistema sigui bàsicament una eina de dominació. Passo d'en Foucalt i tots els seus amics postmoderns. Jo crec en la modernitat i confio en el futur.

Somiatrufes,

Hi ha experiències que espero anar comentant els propers dies en que la tecnologia es converteix en eina de participació i innovació política.

Musicbcn,

Potser les cassolades no van venir de l'Argentina, però això no evita que siguin una expressió buida que es queda en el simple gest. Sense canals per a dur el missatge allà on sigui útil.

Antfiz,

La tecnologia és importantíssima, però és només una eina. Sense l'empenta i la organitzacíó dels ciutadans no es podrà explotar mai tot el seu potencial.

Gràcies a tots,
Marc

garmir ha dit...

Hola :
és necessari un canvi en la relació administrador-administrat doncs els temps han canviat i Catalunya corre el risc de perdre les seves senyes d´identitat històrica.

catalunya.ffw ha dit...

Garmir,

Estic d'acord amb la teva aportació tot i que m'agradaria que la definissis una mica més. A que fas referència amb "senyes d'identitat històrica"?

Per altra banda, aquest no és un problema exclusivamet català. És una qüestió global de totes les democràcies del món. A Catalunya ens toca més de plè ja que s'hi suma la dinàmica de dominació nacional i la falta d'estructures polítiques amb el poder que caldria.

Gràcies,
Marc

garmir ha dit...

Hola:
Basicament és la historia propia, una manera de governar propia l´anomenat pactisme i després el tema llingüistic i la lluita contra la repressió permanent.

catalunya.ffw ha dit...

Garmir,

La tradici� �s important, marca un cam� a seguir i d�na unes bases que eviten que calgui tornar a comen�ar de zero a cada generaci�. Ara, tamb� cal ser conscient que aquestes bases s'han d'anar renovant i si cal, deixant enrere, per jugar al ritme del present. Avui el pactisme �s sin�nim de rendici� i cal ser conscient que sense for�a no hi ha pacte.

Salut,
Marc

bacus ha dit...

Creus que totes les societats estan preparades per això o si s'apliqués a Catalunya seria el caos?

California ballot
Recall election california

Ho dic pq si els ciutadans de peu catalans poguéssim proposar referèndums vinculants (no el de la indep) potser preguntaríem coses utòpiques com eliminar tots els impostos, regalar una casa a cada català, i coses per l'estil. Ja que 90 anys d'anti-comunisme furibund a USA té els seus efectes en la societat, com que hi ha coses que no es qüestionen.

Jo proposo per regenerar la democràcia el ballot, el recall, llistes obertes, limitació de mandats, circumscripció única (1 persona 1 vot), més control del diner públic per part dels ciutadans, com els seus sous i els informes a "empreses externes", control de la procedència del diner dels partits polítics etc... Principalment anar cap a una democràcia directe.

de totes maneres crec que als partits, a la gran banca i grans empreses no els interesa perdre el poder que ara tenen. Els i és més fàcil controlar a 2 partits amb diners que a 7 milions de persones.

bacus ha dit...

exemple pràctic:

etiquetatge com a mínim en català a l'estatut.

trukada al despatx d'en roca, en roca a ciu, l'article cau....

això en una democràcia real “no” passaria... por consiguiente els poders no volen perdre ni un mil.limetre i democràcia real és el caos per aquests titellers. No és fa. Seguim com ara.

exemple 2:

legalitzar la herba, la gent deixa de beure i comença a fumar.... el cartel de la droga-alcohol es mobilitza....

la diferencia entre democràcia (poder del poble) i partitocràcia dirigida, el “pitjor” dels sistemes.

al final arribarem a la conclusió que el millor sistema és la dictadura de les teves idees amb un vernís de llibertat, però dictadura que es renova cada 4 anys, en el fons.

catalunya.ffw ha dit...

Bacus,

Estem d'acord. Una democràcia més directe és el camí. Els nous ciutadans aspiren a poder-se expressar més directament, a tenir més veu.

És evident que partits, grans empreses i altres elements de l'establishment no estaran d'acord amb un canvi d'aquesta magnitud. Mai els que tenen poder el cedeixen a aquells que no entenen sense pressió i conflicte. Conflicte democràtic, és clar!

Gràcies per la teva magnífica intervenció,

Marc