Cassolades, canvi social i crisi democràtica

És necessària una profunda revolució
democràtica que transformi el nostre
sistema per adaptar-lo a les necessitats
i les exigències de la societat.

Dins la sèrie:

Debat Obert: Desvinculació política i crisi democràtica

Aquest estiu, a la Barcelona fosca de la vergonya, tornaven a sentir-se algunes cassolades. Gestos emprenyats d’alguns barcelonins que, sense trobar cap altre mitjà per canalitzar la seva indignació i exigir solucions, es conformaven amb l’expressió purament estètica del seu malestar. Val a dir que els catalans tenim hàbits ben curiosos a l’hora d’importar formes polítiques. Però més enllà de l’anècdota, és significatiu que sigui a l’Argentina del “corralito” on anem a buscar inspiració. Què hi té a veure Catalunya amb un país en descomposició, amb estructures polítiques mancades de legitimitat i a tocar del desastre mes absolut? Doncs alguna cosa.

Les cassolades són només un símptoma, una línia més en un quadre clínic amb diagnòstic clar: el distanciament creixent dels ciutadans respecte a la política formal i els sistemes establerts de representació democràtica. Entre aquests símptomes, l’abstenció creixent a cada cita electoral és el més visible, fins al punt que hi ha qui s’encaparra a considerar-lo aïlladament com una malaltia en si mateixa. El cert és, però, que no és més que un dels efectes superficials d’una crisi més profunda.

Tot i que la situació de dependència política i el protagonisme del progressisme decadent fan que aquesta crisi sigui particularment intensa a Catalunya, l’abast del fenomen és amplíssim i compartit per la pràctica totalitat de les democràcies del món. Així, des del Regne Unit i França arriben algunes reflexions que apunten a conclusions similars i ajuden a desbrossar un fenomen d’extraordinària complexitat. Documents com el britànic Power to the People o el treball La Primavera de la Política, de Michel Wieviorca, coincideixen en apuntar a l’extraordinari canvi social de les darreres dècades com a origen de l’actual crisi de la política a Europa i bona part del món.

La democràcia parlamentaria actual i el sistema polític que l’acompanya van cristal·litzar a principis del segle XX en una estructura de participació limitada, orientada al ciutadà-massa. Entorn un joc d’absoluts enfrontats en un cert equilibri, responent a l’estabilització democràtica de la lluita de classes. Els darrers quaranta anys aquest escenari ha estat superat per la irrupció de profunds canvis socials que el sistema polític no ha sabut seguir, causant la falta de sintonia entre ciutadania i política que provoca la desvinculació actual.

És necessària una profunda revolució democràtica que transformi el nostre sistema per adaptar-lo a les necessitats i les exigències de la societat. Un camí cap a una major participació i transparència en que la revolució tecnològica ha de tenir un paper protagonista.