divendres, de setembre 07, 2007

La Primavera de la Política


Dins la sèrie:

La Primavera de la Política recull en forma de llibre les reflexions d’un grup d’intel·lectuals que, per iniciativa de Michel Wieviorka, van trobar-se per debatre sobre el declivi actual de la política.

A partir de la constatació d'un decalatge entre política i societat, el llibre repassa causes i reptes tot buscant indicis del camí a prendre per a una mutació que porti al reencís de la política. Entre els arguments desenvolupats destaca una idea punyent, la crisi política és sobretot una crisi de l'estat. El desconcert és doncs major a Europa i en particular entre l'esquerra europea, on l'estat havia estat la resposta a totes les preguntes.

Descarregueu aquí un resum del llibre:
.
.

5 comentaris:

musicbcn ha dit...

Comprovo, esperançat, com cada dia hi ha més gent buscant solucions i no només queixant-se dels problemes. Segueixo el debat iniciat amb interés. De moment em vaig baixant els resums que publiques. S'agraeix que gent de tots els pensaments (democràtics, evidentment) treballi en la línia de millorar el sistema.

Anònim ha dit...

Tan sols entrar en el text que proporciones i comencar-ne la lectura, sense saber qui era el tal Michel Wierviorka, he començat a percebre un tuf inconfusible de sociòleg francès . Després he buscat a Wiquipèdia i he vist de qui es tractava. S'ha d'anar molt en compte amb les afirmacions de determinades escoles franceses que massa sovint parlen sense dir res, com va denunciar i desemmascarar en el seu dia el físic Sokal dels USA i veure les repercussions que ha tingut. Només cal entrar per aquest nom (Sokal) a Internet i seguir la polèmica que va desencadenar. O sigui que, molt de compte a l'hora de citar les 'aportacions' d'alguns estudiosos i sociòlegs, sobretot francesos, al debat internacional.
Alèxia

Montse ha dit...

Veig que estàs molt enterat de política, i ja va bé, que cada vegada siguem més persones buscant solucions per al bé de tots.
Jo no en sé tan però esic en política, i l'únic que em va impulsar va ser, la seva líder, i les ganes de fer coses per el bé del poble.
Això sí, sempre donant el meu punt de vista, i discutir-lo si cal, entre tota la junta executiva local.

blumun ha dit...

Un bon titol, el de primavera seguid de politica.
En recorda la primavera de Praga.
En poques paraules, primavera i politica no tenen res a veure mai.
Os invito a mi blogg


http://blumun-de-dia.blogspot.com/

Marc Arza ha dit...

Musicbcn,

Agraeixo el teu interès i espero els teus comentaris un cop hagis llegit els documents. Entre tots ho farem tot.

Anònim,

Ja tens raó ja. Hi ha una certa tradició heretada dels postmoderns (Derrida, Lacan, Foucault...) d'escriure molt per no dir res. O dir barbaritats que és encara pitjor. De tota manera trobo el text d'en Wieviorka molt interessant i plè d'idees útils per obrir un debat molt necessari. Potser deu ser perquè el llibre és fruit d'una trobada internacional en que els francesos hi eren en minoria.

Montse,

És a peu plà on més feina hi ha. És en política municipal on més facilment es pot construir un model nou, més participatiu. De fet aquesta és una de les conclusions del llibre.

Blumun,

Primavera i política tenen molt a veure. I t'ho dic ara que s'apropa la "tardor".

Gràcies a tots,
Marc